logodreta

Olga Gil: “Matemàtiques té un 60% de dones estudiants, però en allò relacionat amb el talent i l’excel·lència, les dones estan extraordinàriament poc representades”

Olga Gil. Foto: Unitat d’Igualtat

PAU SERRANO/LAURA ROJO (UNITAT D’IGUALTAT). Olga Gil Medrano (Burgos, 1956), catedràtica de Geometria a la Universitat de València i vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals, va estudiar Matemàtiques en aquesta institució i, en concret, en l’actual edifici del Rectorat on té ara el seu despatx i hi havia la Facultat de Ciències.
Davant l’estereotip que les xiques no estudien Ciències trobem que a la Universitat de València el percentatge de matrícules en titulacions de Ciències ha superat el 50% en els últims cinc anys, encara que Física n’és l’excepció, cosa “absolutament incomprensible” per a la vicerectora Olga Gil. “Jo mateixa, quan vaig acabar el batxillerat, pensava: vas a Física o a Matemàtiques? I és que no li veus cap diferència, però l’elecció està en les eixides professionals, ja que Matemàtiques s’enfoca més a la docència”. La docència, com també la medicina i el treball en l’administració, estan clarament feminitzades i, segons Olga Gil, “això no ha estat positiu, al contrari, ha fet que les professions baixaren en prestigi i en aquests moments tota la retallada en la funció pública, la retallada salarial, està afectant educació, sanitat i administració, on es concentren les dones, la qual cosa farà que en cinc anys aquestes baixen el seu poder adquisitiu una barbaritat”.

Olga Gil va iniciar els estudis a la Universitat el curs 73-74 i des d’aleshores sempre ha estat lligada a la institució acadèmica. “He tingut molta sort en el sentit que només acabar la carrera vaig tindre un contracte com a professora ajudant, a continuació una beca… He estat sempre lligada a la institució, ja fóra en forma de contractes o fins i tot quan vaig estar tres anys estudiant a França per a fer la tesi becada per la Universitat de València, amb la qual cosa els meus períodes fora sempre han estat sense deslligar-me’n”.
Des del 1986 ha estat professora titular i en l’actualitat és catedràtica. Ha viscut la Universitat en diversos òrgans de participació, com ara comissions en el departament, representant de professors no numeraris en junta de centre, integrant del Claustre, comissions de plans d’estudi i comissions acadèmiques de títol… i en l’actualitat forma part de l’equip de govern amb una composició majoritària de dones.

Presència de les dones a Matemàtiques
Olga Gil ha estat la primera presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i des d’aquesta instància ha pogut comprovar la invisibilitat de les dones en aquesta disciplina. Aproximadament un terç de l’estudiantat de Matemàtiques eren dones quan en cursava els estudis Olga Gil, qui va tindre escasses professores en la seua carrera. Segons la vicerectora, “sí que és cert que la titulació té un seixanta per cent d’estudiants dones més o menys en l’accés a la carrera, però en allò que té a veure amb talent, amb excel·lència… les dones hi estan molt poc representades, però extraordinàriament molt poc representades, no només a Espanya, sinó en tot el món”.

Una de les activitats que s’han impulsat els últims anys per apropar l’estudi de les matemàtiques al jovent són les Olimpíades Matemàtiques, que tenen prou d’èxit entre l’estudiantat d’ensenyament mitjà. Tot i que, en batxillerat, hi ha majoria de dones estudiant i que hi trauen millors notes, a les Olimpíades no es presenten, no entren a la competició.
Des de la Reial Societat Matemàtica Espanyola es va crear una Comissió de Dones i Matemàtica des d’on la vicerectora ha participat en la tasca de visibilitzar les dones en aquesta disciplina al llarg de la història. “Si tu busques en determinades èpoques, en determinats moments hi havia moltíssimes científiques perquè és un treball d’equip i darrere dels noms propis d’homes sempre hi ha hagut dones, amb una falta de visibilitat important”.

Olga Gil. Foto: Unitat d’Igualtat

Gènere i cooperació
Des del Vicerectorat que dirigeix Olga Gil es posa especial èmfasi en aplicar la transversalitat de les polítiques d’igualtat, i així es compta amb projectes concrets de gènere i cooperació. “En el cas del Màster de Gènere, tenim un projecte de set beques completes, que comprén matrícula, allotjament, pensió completa i viatge per a estudiants que procedeixen de països en vies de desenvolupament i que estan en els seus països treballant en projectes i col·lectius als quals després tornaran”.

Conciliació
Olga Gil apunta que la Universitat de València és facilitadora a l’hora de conciliar treball, família i temps personal. En el cas de parelles que són del mateix departament, o que són professorat universitari, “he vist com s’alternaven, ara et toca a tu fer la tesi i jo mentre em dedique més a la família, i és una manera bonica de plantejar-se la carrera a dos”. Tot i que també apunta que dedicar-se a la docència i a la investigació universitàries suposa acceptar algunes renúncies: “En el medi universitari, si vols fer treballs d’investigació importants, estar a l’última, no pots perdre el tren i això és bastant estressant i representa en molts casos una renúncia, perquè són treballs molt obsessius, si no t’obsessiones amb la investigació difícilment obtens resultats, siga quina siga la investigació científica o humanística que realitzes, i tant si ets home com dona. Necessàriament, has de prendre decisions i, efectivament, tenen una repercussió en la teua vida familiar, en la teua vida personal”.

La vicerectora apunta que hi ha diferències de sexe en l’èxit a la Universitat. “Has d’arribar molt a dalt i molt prompte. I això és negatiu per a moltes dones, també és negatiu per a molts homes si no els importa tardar més a arribar dalt. Es mesura molt la velocitat amb la qual s’arriba als resultats, no només es mesura el resultat, sinó el que es diu el gradient”. I és que, segons Gil, per a les dones es complica més, perquè almenys en Ciències es repeteix la idea que el que no hages aconseguit molt jove ja no ho aconseguiràs mai. “Poder situar-te bé, tindre visibilitat, coincideix amb l’època que la dona es pot plantejar tindre família, mentre que amb els homes això no passa. Una dona, si s’espera als quaranta o quaranta-cinc anys estar ben situada, tindre la càtedra, un equip d’investigació, una prefectura de laboratori, i si aleshores es planteja crear una família, troba unes enormes dificultats”, conclou Olga Gil.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València