REDACCIÓ. Josep Montesinos és el director del Centre Internacional de Gandia (CIG), entitat que depén del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València. En aquesta entrevista analitza el passat, present i futur de la Universitat d’Estiu de Gandia (una de les principals propostes formatives del CIG), la qual enguany arriba a la seua trenta edició.
–Quines novetats aporta la XXX Universitat d’Estiu de Gandia?
–Especial i oportuna és en si la convocatòria i el mateix contingut de la trenta UEG: Europa. Realitat o ficció. Problema i solució. I a partir d’ací s’ofereixen un total de vint-i-un cursos en format de deu o vint hores. Bàsicament, la pretensió és crear un espai d’indagació, difusió, opinió i propostes davant del repte d’una Europa immersa en una profunda crisi a la qual la Universitat pot aportar coneixement per albirar el futur.
De relleu institucional serà la inauguració el dia 22 de juliol, a càrrec d’Enrique Barón, polític, economista i advocat. Una persona amb una experiència europeista important: va ser diputat al Parlament Europeu, vicepresident i president d’aquest, a més entre altres activitats va representar el Parlament Europeu en la Conferència Intergovernamental del Tractat de Lisboa. És doncs un començament de la UEG del màxim nivell.
Bàsicament la proposta s’ha construït per mitjà de la participació de les diverses facultats, instituts, càtedres, línies d’investigació i centres singulars de la nostra Universitat. Una part del ventall de coneixements de la nostra institució es mostra en la UEG. Són àrees de coneixement dels nostres campus: Humanitats, Ciències Socials, Ciències Bàsiques, de la Salut… Un esforç de la Universitat de València com a institució pública que és i al servei de la societat.
Els cursos es desenvolupen en horari de matí i de vesprada. Al vespre tot un seguit de propostes de taules rodones i conferències sobre temàtica europea en referència especial a la nostra realitat espanyola i valenciana. Cal destacar la taula redona on participen els secretaris generals dels partits polítics valencians amb representació parlamentària. Activitats que són obertes a tota la ciutadania.
I per la nit, a la frescor del jardí de la Marquesa, projeccions de cinema europeu, teatre, piano i poesia d’Estellés… Una seleccionada proposta per a gaudir de les nits de Gandia.
–S’ha preparat algun acte especial amb motiu d’aquesta efemèride?
–S’inaugurarà una exposició commemorativa dels trenta anys de la Universitat d’Estiu, on repassarem els participants, les conferències, els espectacles, les taules redones, tot allò que s’ha succeït en aquesta fecunda trentena d’anys. D’aquesta exposició farem una edició digital que esdevindrà una base de dades dels trenta anys de la UEG.
Al mateix temps, des del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial s’articularà l’edició d’un document que arreplegarà alguns dels aspectes de continguts desenvolupats a la UEG en el tractament de la realitat europea.
–L’any passat es van matricular més de sis-centes persones. I enguany?
–Respecte al nombre d’alumnes, és evident que la nostra societat està passant per una situació complicada, amb totes les dificultats que veiem en tots els ordres, i per tant la demanda baixa per qüestions entre altres econòmiques. Esperem en l’edició actual mantindre un nombre d’alumnes suficient per al marc de l’oferta. Tant l’alumnat de la Universitat de València com d’altres universitats, i en especial l’entorn de la comarca de la Safor i comarques veïnes, ens han permés aconseguir uns nivells de matrícula que considerem molt positius si es tenen en compte els temps, i en aquesta edició creiem i desitgem mantindre’ns en ells.
–Quanta gent participa en l’organització de la XXX Universitat d’Estiu?
–En la UEG, enguany participen onze facultats i onze instituts/càtedres/unitats d’investigació de la Universitat. Entre professors i conferenciants són cent quaranta-cinc en total, dels quals el seixanta per cent són de la Universitat de València. Les institucions externes a què pertanyen els participants són un total de trenta-tres, de les quals onze són universitats, i entre altres hi ha hospitals, instituts de la Generalitat Valenciana, instituts d’investigació, institucions de la Unió Europea, Filmoteca…
–Quin balanç fa el director del Centre Internacional de Gandia d’aquests vint-i-nou anys tancats de la Universitat d’Estiu? Quins han sigut els objectius? S’han complit?
–Després de trenta anys d’UEG veiem que la proposta s’ha consolidat. És una de les accions més importants entre les activitats del Centre de Gandia de la Universitat de València. I, a més, per al seu entorn és un referent formatiu i cultural plenament arrelat en la societat de Gandia i les comarques. Cal fer notar, a més, que la UEG va suposar el germen del que hui és l’actual Centre que desenvolupa la seua activitat durant tot l’any.
–Hi ha hagut algun acte especialment significatiu al llarg d’aquest període?
–Més que actes, la major significació ha estat aconseguir la continuïtat en un projecte il·lusionant que va sorgir des de l’Ajuntament de Gandia i la Universitat de València. Per ací han passat primeres figures del coneixement, de la política, de la investigació. Professors i conferenciants de qualitat. Artistes de prestigi. No hi ha sinó anomenar-ne alguns: José Luis Sampedro, José Saramago, José María López Piñero, Fernando Savater, Felipe González, Baltasar Garzón, Manuel Vicent, Joan Francesc Mira, Isabel Allende, Javier de Lucas, Enrique Urbizu, Carmen Alborch, Cristina Almeida, Bernat Sòria, José María Mendiluce…
–Quins reptes té la Universitat d’Estiu de Gandia? En quina direcció cal continuar treballant?
–La línia de la UEG és oferir des de la Universitat de València una oferta estival on el coneixement, l’actualitat i l’intercanvi de parers siguen l’eix i la manera de col·laborar entre l’acadèmia i la societat. Els reptes de la Universitat d’Estiu de Gandia són mantindre uns nivells d’oferta educativa i cultural de qualitat, propis d’una universitat pública que com la nostra aspira a estar present en la societat a què es deu: la valenciana. Si alguna cosa ens farà continuar en el camí correcte per a mantindre els nivells de benestar, tolerància, justícia, llibertat, eixa via és el coneixement, i en aquest sentit tenim l’obligació d’aportar a la societat tot el nostre potencial.
–Vosté és director del CIG des de l’any passat. Com és la relació entre el Centre i la ciutat de Gandia? S’han beneficiat mútuament? Com contribueix la Universitat d’Estiu a la relació? Per què?
–Com he indicat anteriorment, la UEG sorgeix per mitjà d’un acord entre l’ajuntament de la ciutat i la Universitat, el mateix que la creació del Centre de Gandia. És per això que la unió i el diàleg entre ambdues institucions són, i han de ser, necessaris, cadascun des del seu marc d’actuació i independència. Tenim la seguretat que els ciutadans reconeixen el Centre de Gandia de la Universitat de València com un referent, i ho demostren amb l’àmplia participació en les diverses accions que organitzem: Unimajors, postgraus, jornades, cicles… Però és que, realment, la UEG, la convocatòria estiuenca, és una proposta esperada per la societat i perfectament arrelada.
–Com és la relació de la Universitat d’Estiu amb l’entorn comarcal?
–Per a la comarca la UEG és una específica i atractiva continuació de la tasca del Centre. La Universitat de València a Gandia no sols ho és de la ciutat, sinó que la seua pretensió comprén tota la comarca. De fet, realitzem al llarg de l’any nombroses activitats en diverses localitats com a Universitat d’Hivern o de Tardor, cicles de conferències, jornades, cursos, exposicions, participem en diversos projectes locals. Al mateix temps, també tenim contacte i col·laboració amb el teixit empresarial, associacions i col·lectius. Es tracta que, per mitjà de la cooperació, establim sinergies que ens permeten la transferència de coneixement al nostre entorn, que en primera instància és un dels objectius de la Universitat.
–Les retallades en educació fan perillar aquest tipus d’esdeveniments?
–La situació actual és veritablement preocupant. S’estan donant passos en l’aspecte de l’educació que ens faran retrocedir. El manteniment i la millora de l’educació pública han de ser un dels objectius de tota societat que es diu democràtica, culta i avançada. Els retalls naturalment que afectaran aquestes accions educatives, i també la investigació, la difusió cultural, i al final eixe retall només contribuirà a un país amb els seus ciutadans menys formats, menys capacitats, la qual cosa no afavoreix el benestar social, la productivitat, la riquesa i la felicitat de les ciutadanes i ciutadans, i per tant de la societat on conviuen.
