logodreta

Anàlisi i debat sobre l’estat dels drets humans del poble sahrauí

REDACCIÓ. Experts, ciutadans, activistes i representants d’entitats que vetlen pels drets humans han participat en les Jornades sobre Drets Humans del Poble Sahrauí celebrades a la Universitat de València els dies 29 i 30 de maig, les quals han tractat el respecte dels drets humans del poble sahrauí a les zones ocupades pel Marroc i també les actuacions de les forces de la Missió de les Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental (Minurso).

L’objectiu final de l’esdeveniment ha sigut sensibilitzar l’opinió pública sobre la situació dels drets humans del poble sahrauí a les zones ocupades i reclamar dels organismes internacionals que dins de la missió de la Minurso s’incorpore la supervisió i el respecte dels drets humans de tot el poble sahrauí.

“Aquestes jornades representen molt per al poble sahrauí, fer molt més visible el tema de les violacions dels drets humans, en el context de la lluita del poble sahrauí per la seua autodeterminació, i crec que aquesta conferència marcarà una data molt important en la nostra lluita”, ha apuntat el ministre de Cooperació del Poble Sahrauí, Brahim Mojtar, present en les sessions. Aquestes declaracions les va efectuar al programa Fes Pinya de Ràdio Universitat (http://mediauni.uv.es/radio) en un espai exclusiu sobre les jornades. Pots escoltar el programa fent clic ací.

En les jornades també va participar l’advocada Inés Miranda, coordinadora de la missió d’observació del Consell General de l’Advocació a Espanya per al Sàhara Occidental, més coneguda com a ferma defensora de l’activista sahrauïna Aminatu Haidar, qui a finals de l’any 2009 va estar en vaga de fam a les Illes Canàries en protesta per les repetides violacions dels drets humans patides pel seu poble. “En aquest moment van ser, precisament, la imprudència i el mal fer del Govern tant de Marroc com d’Espanya el que feren que Aminatu Haidar estiguera en primer pla. El tema va obrir noticiers en molts llocs, en el món sencer. En l’actualitat la situació de repressió contra Aminatu, i contra el poble sahrauí, en general és constant”, ha destacat Inés Miranda en declaracions a Ràdio Universitat.

Marcela Gonzalves, directora d’Incidència Política del Centre Robert Kennedy de Justícia i Drets Humans, participant en el segon dia de les jornades, va destacar que en la visita al poble sahrauí “es va trobar impunitat i violacions respecte a llibertat d’expressió, reunió, i això va ser traslladat al relator de Nacions Unides contra la Tortura”.

Per la seua banda, Guillermo Palao, president del Patronat Sud-Nord de la Fundació General de la Universitat de València, també en declaracions a Ràdio Universitat, ha apuntat: “La Universitat de València té un compromís molt fort en la defensa dels drets humans, i, com no, del poble sahrauí en el seu context tan complicat ara. I aquest compromís es manifesta des de diverses vessants: projectes de cooperació, estudis de desenvolupament i altres”.

L’encontre ha sigut propiciat per la Càtedra Unesco d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València i el Patronat Sud-Nord, i organitzat per l’Institut de Drets Humans (IDH).

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, durant la seua intervenció en la inauguració de les jornades va destacar que amb les sessions s’obria una oportunitat “d’establir vincles que ens permeten continuar conreant i donant suport a la nostra aposta pels drets humans”. En aquest sentit, Esteban Morcillo va manifestar que la Universitat de València “al mateix temps que entén que els seus principis fundacionals tenen a veure amb la docència, l’educació superior, la investigació i la transferència de coneixement, considera que una de les seues missions fonamentals és el compromís amb els valors, amb la igualtat efectiva entre dones i homes, amb la solidaritat, amb la cooperació i amb la sostenibilitat”.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València