logodreta

El rent ajuda a descobrir la causa de malalties

José Pérez Ortín i Daniel A. Medina.

REDACCIÓ. Científics de la Universitat de València han participat en la investigació d’àmbit internacional que ha descobert que l’expressió gènica en cèl·lules eucariotes és circular, en lloc de seguir un procés lineal, com es pensava fins ara. Aquesta troballa sobre el funcionament molecular del llevat o rent –probablement idèntic a l’humà– s’ha publicat en la revista Cell i aporta informació valuosa per al seu ús en la creació de noves teràpies o el descobriment de les causes d’algunes malalties.

El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular José Pérez Ortín, director del Grup de Genòmica Funcional de Llevats de la Universitat de València, assegura que aquests resultats obrin la porta a un nou camp d’estudi de la biologia molecular.

En declaracions al programa A Fons de Ràdio Universitat, l’expert ha destacat que es tracta d’un treball finançat pel Ministeri de Ciència i Investigació –ara d’Economia i Competitivitat– i que s’ha pogut dur a terme també amb ajudes de la Conselleria d’Educació. “No sabem si podrem continuar, perquè el Ministeri no ha tret encara la convocatòria”, ha dit Pérez Ortín.

La investigació ha sigut liderada per l’Israel Institute of Technology de Haifa i també hi han participat la Universitat de Sevilla, l’École Normale Supérieure de París i la Universitat de València, la qual ha aportat la seua experiència en tècniques de genòmica funcional que complementaven el treball dels altres grups.

La investigació demostra que el RNA missatger de la informació genètica arriba al citoplasma i allí s’utilitza per a fabricar proteïnes o es degrada. A diferència del que es pensava fins ara, la maquinària de degradació del RNA és capaç de viatjar al nucli i estimular l’expressió dels gens, amb la qual cosa es tanca el cercle de l’expressió gènica. “Hem demostrat mitjançant tècniques de genòmica funcional desenvolupades en el nostre laboratori que les maquinàries de síntesi i degradació dels RNA es comuniquen per a controlar millor les quantitats de RNA missatgers”, apunta Pérez Ortín. “Aquests resultats aporten una nova llum a la caixa negra que és el funcionament de les cèl·lules”, afegeix.

Per la seua banda, Daniel A. Medina, becari Santiago Grisolía i coautor del treball, argumenta: “El més sorprenent d’aquests resultats és que allò que abans es pensava que servia només per a destruir també s’utilitza per a fabricar. Així es demostra que les cèl·lules aprofiten al màxim tot el que tenen, són mestres en l’art del bricolatge i del reciclatge”.

El Grup de Genòmica Funcional de Llevats és líder a Espanya en el desenvolupament de la tecnologia de xips de DNA, ja que en març del 2000 va crear el primer Servei de Xips , on s’ha fet un macroxip en niló del genoma de S. cerevisie en col·laboració amb altres grups espanyols. El GFL és membre fundador de l’Estructura d’Investigació Interdisciplinària (ERI) BioTecMed (http://www.uv.es/biotecmed), la qual engloba diversos grups de la Facultat de Biològiques de la Universitat que treballen en àmbits de la biologia molecular i cel·lular.

El GFL també és membre del Microclúster Biotecnologia i Biomedicina amb Llevats Model (BBLM), el qual forma part del Campus d’Excel·lència Internacional VLC Campus.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València