REDACCIÓ. La majoria de l’energia que es consumeix al planeta prové dels recursos fòssils (carbó, petroli i gas), davant de la renovable, que a penes representa l’1% del total mundial. En un món habitat per més de set mil milions de persones i on l’ONU estima que l’any 2050 viuran entre set mil huit-cents i quasi onze mil milions, i amb la puixança dels països emergents, que són grans demandants d’energia, es pot caminar cap a un món més verd?Com, si l’energia fòssil és molt més barata de produir? És just que els països emergents no puguen créixer ara, com en el passat ho féu l’anomenat Primer Món, amb l’energia fòssil? El professor Vicente Martínez Soria, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València, ens en dóna algunes claus.
“El concepte de desenvolupament sostenible és una idea quasi filosòfica. Bàsicament, consisteix a créixer econòmicament sense arribar a un punt que pose en perill que el sistema i els seus recursos continuen existint”, ha destacat Martínez Soria en declaracions a Ràdio Universitat, per al programa Naturalment.
L’aprofitament dels recursos fòssils per a la producció d’energia, i el cost ambiental derivat, són factors de primer ordre relacionats amb el concepte de desenvolupament sostenible. “Si continuem amb aquesta estructura energètica, des del punt de vista del canvi climàtic podríem estar en un període de retorn”, diu el professor d’Enginyeria Química, qui apunta que ara mateix, però, és impossible substituir les energies fòssils.
Martínez Soria també assenyala que actualment caldria apostar per les renovables, “i fer-ho com més prompte millor”. Tot i que no és possible deixar de costat les fòssils, la solució a un desenvolupament sostenible podria passar per produir més energia renovable. “Com totes les tecnologies energètiques, l’energia renovable necessita un temps per a ser rendible econòmicament, i ara per ara cal que baixen els costos de producció de cada quilovat”, diu el professor de la Universitat. Per contra, els recursos fòssils són molt barats d’obtindre i d’explotar, en comparació amb les energies renovables.
Respecte a l’increment de la població o l’important increment de la demanda d’energia, el docent llança una pregunta: “És just que els països emergents frenen el seu desenrotllament en bé del planeta quan els altres països han passat anys explotant recursos fòssils? No és just. Nosaltres, que estem en el Primer Món, ens hem desenvolupat amb recursos fòssils”. Aquest és el punt, per a Martínez Soria, en el qual s’hauria d’intentar arribar a acords internacionals per a compatibilitzar el desenvolupament d’aquests països amb el respecte global al medi ambient.
