logodreta

La necessitat d’un Segon Pla d’Igualtat a la Universitat de València

CARMEN TOMÁS JUAN. Després de conéixer els resultats de l’avaluació del Primer Pla i de completar el primer diagnòstic, es pot pensar que el Segon Pla es fa per a cobrir aquelles accions, de les cent díhuit que el componien, que no es van arribar a realitzar. Aquesta és una de les visions possibles, però és molt parcial i de mires estretes. Hi ha raons de major pes que posen de manifest la necessitat d’un instrument catalitzador de les mesures necessàries per a fer possible totalment la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la Universitat de València.

Hem aconseguit que quan parlem d’igualtat en l’entorn universitari ningú no ens mire amb estranyesa. Crec que totes i tots sabem de què parlem i per què i per a què treballem en igualtat. Però hem assimilat de debò el que suposa la igualtat en tots els aspectes de la vida universitària? Quan parlem d’igualtat d’oportunitats no parlem d’una opció que la Universitat assumeix perquè vol, perquè és un compromís d’un programa electoral, que també. Parlem d’una obligació legal. Parlem del fet que la llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes, Llei 3/2007, ens obliga, i que la Constitució vigent mana que siguen els poders públics els que remoguen els obstacles per a fer possible el compliment de la llei.

El principi d’igualtat assoleix així un valor que l’allunya de tota concepció d’“acompanyament”, de “possibilitat”, d’“únicament aspiració programàtica”. És aspiració programàtica en la mesura que han d’operar-se els mecanismes perquè el principi es complisca, i aquest és l’objecte i l’objectiu de tot pla d’igualtat.

El Segon Pla d’Igualtat, per definició, ha de ser més ambiciós alhora que més concret. Ha de partir del mateix principi com a definitori de l’estratègia de la institució tot col·locant-lo en el cim dels seus principis rectors, de manera que amare totes i cadascuna de les accions i actuacions institucionals en tots els camps en els quals es mou la Universitat. Ha de configurar un “codi de conducta ètica” de totes i tots els que componem la comunitat universitària, de manera que faltar a ell siga deixar de complir ostensiblement la llei i l’ideari institucional.

Per això els eixos en els quals es mou el Segon Pla comprenen tots i cadascun dels objectius que ja es va marcar el primer, però aquesta vegada concreta les accions, de manera que en aquestes es veuen implicades i responsabilitzades en la seua realització tant els vicerectorats com els serveis, els centres, els departaments i els instituts de recerca.

Per aconseguir els seus objectius i poder realitzar les accions concretes que es proposa en la línia que hem exposat, el Segon Pla d’Igualtat necessita del consens de totes i tots els integrants de la comunitat universitària, però sobretot necessita ser assumit com a objectiu prioritari i estratègic pels qui dissenyen la política universitària i que l’integren en la seua planificació d’excel·lència.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València