logodreta

Tres judokes de la Universitat de València obtenen el bronze en l’Europeu Universitari

JORGE CHENOVART. El judo sempre ha sigut un dels esports referència a la Universitat de València. Des de fa molts anys ha tingut una bona representació en els diferents campionats autonòmics i europeus universitaris, i aquesta tendència positiva es manté gràcies als tres bronzes aconseguits en el darrer Campionat d’Europa celebrat a la ciutat portuguesa de Coïmbra durant la primera setmana d’octubre. Javier Selma, un dels medallistes, ha afirmat en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat: “La tercera posició ha sigut el fruit d’una lluita molt forta en la competició i un dur treball”. Podeu escoltar el programa fent clic ací.

Junt amb Javier Selma, Iokin Sagarzazu i Isabel Tomás van ser els judokes que van arribar a aquesta semifinal “maleïda”, en la qual no van poder accedir a la lluita per l’or, però sí que van obtindre sengles meritoris tercers llocs. Sagarzazu, com Selma, va competir en la categoria de -60kg. Basc de naixement, però valencià d’adopció, ja que ha passat ací tota la seua etapa universitària, ha explicat que aquest èxit és “una alegria fantàstica, sobretot per poder compartir amb Javier la mateixa posició en el podi, un company amb el qual entrene tots els dies i perquè tots dos patim el mateix”.

La consecució d’un objectiu com és una medalla en uns Europeus Universitaris és motiu d’orgull tant per als mateixos esportistes com per als familiars, amics i per a l’entrenador, en aquest cas Vicente Rochela, el qual “sempre ha confiat en els seus esportistes, i el seu gran coneixement sobre les seues característiques tècniques generava molta seguretat en nosaltres”, afirma Sagarzazu. No obstant, un tercer lloc et deixa amb un sabor de boca agredolç i un es queda a una sola eliminatòria de la glòria final. Per a Isabel Tomás, el nivell d’exigència al qual cal sotmetre’s en competicions d’aquest tipus reflecteix que “sempre es pot millorar. El resultat és bo, però si les sensacions són molt positives, et quedes amb les ganes de fer-ho encara millor”.

La trajectòria d’Isabel en la modalitat de +78kg va ser més complicada que la dels seus companys. Això suposava una arma de doble tall, ja que si arribava a les semifinals s’assegurava la medalla de bronze, però havia de passar per dos lliguetes en haver-hi menys competidors. Per aconseguir el seu objectiu la mentalització va ser clau, “i em va costar moltíssim, perquè no estava acostumada a tindre tantes fases i amb tantes competidores, i l’ajuda dels companys va ser bàsica perquè tot anara bé”, afirma Tomás.

Per a tot esportista d’alt rendiment l’ajuda econòmica representa un extra de motivació per a poder compaginar els estudis amb l’esport a nivell professional o semiprofessional. Selma, Sagarzazu i Tomás dediquen la seua carrera a l’esport i l’encaminen cap a nous reptes, i per a això és necessari graduar-se, en aquest cas, en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. De fet, Selma va obtindre una doble alegria, ja que es va graduar just quan es trobava competint. Per als altres, un parell d’assignatures i conclouran la seua etapa universitària de primer cicle. Sobre el futur, els tres es mostren unànimes: “És molt difícil dedicar-se al judo de manera professional a Espanya i continuar estudiant és el nostre futur”.

 

Ser llevantinistes

El Centre Cultural La Nau va acollir dijous 10 d’octubre un gran nombre d’aficionats del Llevant Unió Esportiva, amb motiu de l’homenatge a un equip que actualment es troba en segon lloc en l’escalafó futbolístic autonòmic i sobretot recordar els valors que han portat el club valencià a la primera línia de l’esport espanyol. Periodistes seguidors del Llevant i estudiosos i historiadors del club granota van oferir una conferència en la qual es van tractar temes com ara la rellevància social del Llevant a la ciutat, la relació amb els mitjans de comunicació i els motius que han portat el club a ser el riu Guadiana del futbol valencià, apareixent en la primera divisió cada cert temps i no deixant indiferent ningú. El periodista de Levante-EMV i professor de la Universitat de València Francesc Arabí explica que el club “ha evolucionat, si durant molt de temps va ser un espai de clandestinitat, de resistència i de marginalitat, l’espiral del silenci, i ningú no ens feia ni cas, a mesura que ha anat creixent el club ja no és el germà pobre del València”.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València