JORGE CHENOVART. L’ús de telèfons mòbils encara està prohibit a col·legis i instituts. Aquesta situació no ha variat des que començaren a aparéixer aquests dispositius i els adolescents jugaren, xatejaren o enviaren SMS des de les aules. Ara el paper del mòbil en classe pot canviar arran d’una aposta educativa anomenada Soundcool, que proposa aprofitar l’ús de les noves tecnologies, especialment del mòbil, en instruments musicals. “Es tracta d’acostar les classes al carrer i buscar una espècie d’hibridació entre el que hi ha fora i l’escola”, afirma el professor de la Universitat de València i responsable de les proves de camp de l’equip d’investigadors del projecte Adolf Murillo, en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat (que podeu escoltar fent un clic ací).
El projecte porta en procés un any i ha sigut desenvolupat per la Universitat Politècnica en col·laboració amb l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, on Adolf Murillo és professor de música. L’estudi acabarà en desembre i “ara s’estan fent les proves de camp i els alumnes es troben col·laborant amb mòbils i tabletes, connectant terminals. Sembla un procés senzill, perquè els alumnes són en teoria natius digitals”, afirma Murillo.
Un dels objectius que planteja Soundcool és evolucionar en el concepte de classe de música de col·legi i institut. La flauta sembla que ja no és la favorita dels alumnes i les classes teòriques sobre música clàssica continuen el seu predomini. Aquest projecte proposa un gir en l’ensenyament musical escolar. “Es treballa molt la música simfònica i massa la flauta”, afirma Adolf Murillo, i afegeix: “De fet, és l’últim instrument que triaria ara un adolescent. S’ha de partir d’alguna cosa que siga atractiva i utilitzar diferents elements i centrar-nos en el que és el so”. I així és, el projecte pretén treballar a partir de l’especulació del so com un element per a pensar, explorar i construir la música, totalment diferent del que seria la música tonal. Segons explica Murillo, “situar el subjecte, en aquest cas l’estudiant, en la posició de creador”.
Soundcool aposta pel canvi del treball a les aules, però sense abandonar tot el material instrumental que aquestes posseeixen. Per tant, “la flauta podrem utilitzar-la d’una altra manera i fer un lligam entre el que s’imposa actualment i el tradicional, tenint en compte els alumnes”, explica Murillo. Els estudiants que han sigut partícips d’aquesta proposta musical es troben motivats, però no són ells només els qui tenen l’última paraula. Els futurs mestres de música també estan directament implicats en la implantació d’estructures i sistemes tecnològics nous que evolucionen el mercat musical i educatiu. Per al director de Soundcool és molt important que els estudiants de Magisteri musical i de postgraus que ensenyen aquesta matèria “durant els quatre anys de formació universitària haurien de conéixer aquest sistema per tal d’arribar a les aules i amb una gran diversitat docent”.
Les bases cap al futur de l’ensenyament musical als col·legis estan marcades per projectes com ara Soundcool. La pràctica i la possible devoció per aquesta assignatura, injuriada i estimada a parts iguals, estan en mans dels actuals universitaris. Posar-ho en marxa és un repte que en depén.
