logodreta

‘Business angels’ i ‘crowfunding’, dues maneres d’invertir en projectes tecnològics

JORGE CHENOVART. En temps de crisi l’augment de noves empreses i de diferents formes de negoci és prou habitual. Obtindre recursos econòmics és bàsic per a posar en marxa qualsevol idea que puga generar, al seu torn, diners. Hi ha diverses maneres d’impulsar i desenvolupar projectes, i una d’elles són els business angels o inversors particulars que inverteixen en programes amb alt potencial de creixement. En aquest sentit, un dels sectors més preponderants en la inversió econòmica és el tecnològic. “Els inversors busquen gangues i es mouen per oportunitats de negoci en sectors emergents com ara el tecnològic. És vital que un projecte faça bona olor, que tinga química”, ha explicat el tècnic responsable de l’àrea economicofinancera del Parc Científic de la Universitat Luis Cortés en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat, el qual podeu escoltar fent clic ací.

Els business angels prenen participacions de les empreses en forma de capital, en percentatges minoritaris, amb aportacions d’entre 100.000 i 200.000 euros per a cobrir els recursos que necessita l’empresa durant els primers anys de creixement. La qualitat del projecte empresarial és vital perquè puguen invertir suficients “àngels” i hi ha altres factors que generen un interés de finançament. Per a Luis Cortés, “aquests àngels es mouen en funció dels inversors semblants que aposten per la idea, amb projectes que se situen a l’avantguarda del coneixement que amplien la seua xarxa de contactes més enllà de la rendibilitat financera”.

Les empreses tecnològiques, per la seua idiosincràsia en constant evolució, requereixen diversos factors com ara la genuïnitat, la capacitat d’il·luminació d’un públic, la necessitat de projectes amb un relleu que combina el caràcter econòmic i publicitari, la constitució d’un equip de treball compromés amb la seua causa i amb una capacitat de sacrifici i flexibilitat. Però el més important “és que es cobrisca una necessitat de mercat, i si el projecte naix i creix d’internet és molt important l’anglés per arribar a nivell mundial”, apunta Luis Cortés.

Tanmateix, no totes les formes de finançament tenen com a objectiu el desenvolupament de projectes pertanyents a un nivell socioeconòmic mitjà-alt. Alguns són projectes duts a terme per una persona o per un grup, de recursos limitats, que proposen una idea, normalment amb l’objectiu d’arribar a la població i construir una societat més culta i rica en formats audiovisuals. És el cas de Nubes Rojas, pel·lícula dirigida per Marino Darés que ha sigut finançada mitjançant el crowfunding o micromecenatge, un mètode pel qual s’arriben a impulsar projectes tan diferents com ara campanyes polítiques, especialment als Estats Units, o centres educatius com ara escoles o guarderies. “El crowfunding és una plataforma perfecta per a finançar projectes com el nostre, una pel·lícula amb un pressupost baix però amb una estructura sòlida. No ens plantegem una altra manera de fer-ho, ja que no disposem de diners com les grans productores”, afirma Marino Darés.

Mitjançant el micromecenatge persones de qualsevol país poden ajudar a alçar una idea de manera desinteressada. Gent de l’altre costat del planeta aposten per empreses, en aquest cas pel·lícules, que fan més forts els vincles de la unió econòmica global i, sobretot, que tenen una finalitat cultural i de progrés incandescent. Marino Darés encara se sorprén de la implicació de la gent a través de les xarxes socials. “Mitjançant Facebook i Twitter publiquem imatges que arriben a tothom. Gent desconeguda que t’ajuda, i l’alegria de veure que a altres persones els ha agradat el teu projecte és molt gran”. Ens trobem davant la filantropia més pura combinada amb una excel·lent gestió del màrqueting empresarial.

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València