Jorrit Kamminga a l’Afganistan, l’any 2011. Foto: Jorrit Kamminga
REDACCIÓ. Jorrit Kamminga, investigador adscrit al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València, ha estat seleccionat per l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) com a líder d’opinió per a participar enguany en un programa de l’organisme que ofereix una imatge global d’Afganistan a cinc experts internacionals sobre temes de desenvolupament i seguretat. Afganistan, a hores d’ara, es troba en un moment decisiu davant les eleccions presidencials i la retirada de les tropes internacionals prevista per al 2014.
La visita oficial al país asiàtic en què participa Jorrit Kamminga (Tour of Transatlantic Opinion Leaders to Afghanistan) conclou hui dijous 31 d’octubre. En aquesta visita Jorrit Kamminga ha participat en reunions oficials i sessions informatives amb representants de l’Aliança Atlàntica, membres del Parlament i de les forces armades d’Afganistan i integrants del cos diplomàtic acreditat a Kabul. A més, ha realitzat una visita a un dels cinc comandaments regionals de la missió d’estabilització de l’OTAN al país i també va conéixer, prèviament, la caserna general de l’OTAN a Brussel·les.
Jorrit Kamminga està a punt de concloure la seua tesi doctoral sobre les estratègies de desenvolupament alternatiu per a l’eradicació del cultiu de la cocaïna a Colòmbia, i el 2010 va acabar un treball de recerca titulat Opium poppy licensing in Afghanistan: A feasible solution to the country’s illegal opium economy? en el qual proposava diverses estratègies per a la canalització dels cultius il·legals d’opi cap a la producció legal de medicaments en aquest país centreasiàtic. L’un i l’altre treball han estat dirigits pel professor del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València Carlos Flores Juberías.
Instal·lacions militars a Afganistan. Foto: Jorrit Kamminga
–La participació en el programa Tour of Transatlantic Opinion Leaders to Afghanistan representa un reconeixement a la seua trajectòria com a investigador? Per què?
–L’OTAN em va seleccionar, m’imagine, per la meua experiència a l’Afganistan, on treballe des de l’any 2005. També he estat convidat anteriorment per l’OTAN per a donar consells en el tema de la política de drogues a Afganistan, així que ja em coneixen d’abans. He treballat diversos anys sobre el terreny en aquest país, incloent-hi molts anys en el problemàtic sud (les províncies de Kandahar i Helmand). També he publicat molt sobre el tema. Últimament estic investigant la transició política i de seguretat al país, així que aquesta gira de l’OTAN em ve molt bé ara. Estic investigant per exemple què pot fer la comunitat internacional per a millorar la situació dels joves a Afganistan.
–Quin és el programa que segueix al país?
–Parlar amb personal de l’OTAN a Brussel·les i després reunir-nos amb una àmplia gamma d’actors a l’Afganistan: membres del Parlament afganés, representants de la missió internacional de l’OTAN (ISAF), ambaixadors i representants de la societat civil i de les forces militars afganeses. Tot això ens permet una visió àmplia de l’estat actual de l’escenari polític i de seguretat a uns sis mesos de les eleccions presidencials en abril de l’any que ve.
–Quines possibilitats laborals li obri visitar un país com Afganistan?
–Espere almenys traure suficient informació de la visita per a uns articles d’anàlisi i opinió sobre l’estat de desenvolupament i de seguretat a l’Afganistan. No dóna opcions laborals directament, però sempre és útil conéixer altres experts i tindre més contactes en el si de l’OTAN. Això sempre pot obrir portes a llarg termini.
–Vosté és un expert en aquest país asiàtic. Com veu la situació tan a prop de les eleccions d’abril del 2014?
–La situació és molt delicada, i molt problemàtica. Ningú no sap què passarà a Afganistan amb el tancament de la transició de seguretat l’any que ve i amb les eleccions presidencials. Realment, poden causar molta inestabilitat. Per això és tan oportú viatjar ara a Afganistan per a estudiar tant els reptes com les oportunitats. A hores d’ara hi ha més violència i mes víctimes civils que l’any passat, així que no podem parlar d’una situació estable abans d’entrar en l’últim any de la transició.
–Quin ha estat el treball desenvolupat a la Universitat?
–Estic fent un doctorat en temes de la política de drogues, amb un cas d’estudi sobre Colòmbia. Té a veure amb Afganistan perquè allí també vaig estudiar temes de la política de drogues. Ara estic en la fase final, esperant la defensa de la tesi doctoral. El tema de la tesi és la investigació sobre el desenvolupament alternatiu i la qüestió de com podem oferir alternatives als camperols que ara cultiven cocaïna a Colòmbia. La situació dels agricultors que cultiven rosella a Afganistan és molt semblant. Hi ha poques alternatives rendibles per a aquests camperols.
–Com continua la seua vinculació amb la Universitat de València?
–M’encanta tant la ciutat de València com la Universitat. Crec que València és un lloc fantàstic per a viure. Més tranquil i no tan caòtic com altres ciutats com ara Barcelona o Madrid. El nivell acadèmic és molt alt i espere treballar de nou amb la Universitat de València en el futur. Actualment ja estic fent un projecte per a ells amb la joventut i la seguretat humana a la ciutat de Medellín a Colòmbia. Així que després d’aconseguir el meu títol de doctor espere continuar contribuint d’una manera directa o indirecta a l’alta qualitat d’ensenyament i investigació acadèmica que hi ha a la Universitat de València.
