Cristina Pérez, Darío Moreno i Mireia Llinares.
BEA PASCUAL. París, Berlín, Hong Kong i Nova York són les destinacions que els han sigut assignades als guanyadors de la beca que ofereix anualment l’Institut de Comerç Exterior Espanyol (ICEX). Normalment, al procés de selecció d’aquestes beques s’arriben a presentar fins a tres mil persones. Beatriz Estiguín, Mireia Llinares, Darío Moreno i Cristina Pérez, antics alumnes d’ADE i Dret de la Universitat de València, van superar el procés. A partir de gener i després d’haver finalitzat els estudis del Màster en Gestió Internacional de l’Empresa que ofereix la beca, realitzaran una estada d’un any en una oficina comercial d’una ambaixada o consolat arreu del món. Així, la seua tasca consistirà a facilitar l’exportació i inversió de les empreses espanyoles en diversos llocs del planeta. A més a més, enguany dues alumnes més de la doble llicenciatura, Marta Alborch i Marta Orón, també han passat les proves inicials i ara es troben a Madrid cursant el màster. Tots ells han treballat de valent per aconseguir els seus somnis.
Cristina Pérez, Darío Moreno i Mireia Llinares.
El llarg i costós procés de selecció
El dia en què a Beatriz li donaren la notícia que havia aconseguit una beca ICEX estava a casa d’una amiga i va començar a donar bots d’alegria. “Tenia l’esperança d’aconseguir-ho, però també sabia que era difícil i que hi havia molta gent competint”. Sensacions similars van experimentar els seus companys Mireia, Darío i Cristina. Les beques ICEX no tot el món les coneix, però els nostres protagonistes eren persones inquietes amb ganes de buscar oportunitats i van voler provar sort. “M’assabentí per un amic que volia presentar-se. Jo estava buscant una oportunitat que em permetera especialitzar-me en la internacionalització i alhora poder conéixer món abans d’assentar-me definitivament. Aquesta beca m’oferia això”, conta Darío.
Marta Alborch i Marta Orón van passar el procés de selecció l’any passat i han
aconseguit entrar en el màster.
Ara bé, per a obtindre la beca no tot és un camí de roses. Fins aconseguir la plaça per a realitzar l’estada d’un any en un país estranger el procés de selecció és llarg i dur. Generalment, consta de dues fases i s’han de complir una sèrie de requisits, com ara tindre la nacionalitat espanyola, una titulació superior i un nivell B2 d’anglés oficial. La majoria de les proves es fan en diverses ciutats d’Espanya, entre les quals València.
Durant la primera fase els quatre guanyadors van realitzar proves psicotècniques, un comentari de text, una prova d’anglés i una entrevista personal. “És una prova llarga en el temps, però en principi, i amb els coneixements adquirits durant els sis anys d’ADE i Dret, es pot passar, tot i que cal preparar-se”, apunta Beatriz.
Cristina Pérez, Darío Moreno i Mireia Llinares.
Marta Orón i Marta Alborch han seguit els passos dels seus companys. Orón diu que no s’esperava passar la primera fase: “Molta gent està molt preparada i ja té experiència laboral, màster, parlen quatre idiomes perfectament, etc. Però a mesura que avançava el procés les sensacions eren cada vegada millors”. Aquestes dues companyes també són llicenciades en la doble titulació d’ADE i Dret i ara es troben a Madrid, en la segona fase. Segons conten, han comptat amb un recolzament molt important: “Darío ens ha ajudat molt en tot el procés de selecció mitjançant els seus consells i ànims”.
Si no passaven una de les proves, els candidats no podien continuar en el procés de selecció. En general, aquests estudiants ho recorden com un camí molt difícil: “És dur perquè es presenta moltíssima gent i la competència és molt forta”, assenyala Darío. Però tots ells ho aconseguiren i quinze dies després s’instal·laren a Madrid, on tindria lloc la segona fase del procés de selecció: la realització del màster.
Beatriz Estiguín va aconseguir la beca fa dos anys i començarà les pràctiques a
l’Ambaixada de París, ciutat on resideix actualment.
El màster: competitivitat o amics?
Mitjançant el màster s’obtindrà el 80% de la puntuació per a realitzar el rànquing de classificació. Això fa que en ocasions la competitivitat siga la dominant en les classes: “Tot el món és conscient que es tracta d’un procés de selecció i que al final tots estem competint. Això produeix a voltes situacions no molt agradables entre algunes persones que només miren per elles mateixes”, es lamenta Beatriz. En qualsevol cas, els estudiants estan satisfets amb l’ambient i els companys amb els quals van compartir un any els seus estudis: “Tot i que és cert que el fet de competir per una puntuació afegia pressió al dia a dia, jo he trobat quaranta companys de classe disposats a ajudar-se els uns als altres i, sense cap dubte, he sentit un ambient més competitiu al llarg dels sis anys de carrera que aquest últim any de màster”, diu Mireia.
La resta del percentatge per a obtindre la puntuació del rànquing està conformada per un 10% d’una prova d’anglés que es realitza abans d’entrar al màster, un 5% d’un examen d’un segon idioma i un altre 5% d’un examen de tecnologies de la informació i la comunicació, ambdós realitzats durant l’estudi del màster. Aquesta última prova és el primer any que es realitza. Beatriz va decidir no fer-la perquè considerava que era molt difícil. Tot i això, hui se’n lamenta, ja que era una prova d’ofimàtica a nivell usuari no massa difícil i no fer-la li va suposar perdre vin-i-huit places en el rànquing. “El meu consell per a futurs estudiants del màster és que realitzen totes les proves”.
D’un total de dos-cents cinquanta candidats, tres dels nostres estudiants se situaren en el top 50 del rànquing, i dos d’ells en el top 5, la qual cosa demostra l’alt nivell de la doble titulació impartida per la Universitat de València, com també, per descomptat, la motivació i l’esforç que hi van dedicar els candidats.
Un esforç que també estan fent ara les dues Martes. Elles ja estan a la capital cursant els estudis de postgrau. “Els continguts del màster són de gran utilitat pràctica. A més, els companys són molt competents i això fa que el nivell de la classe siga molt alt des del primer dia”, conta Marta Alborch. Ella no considera la competitivitat com un aspecte negatiu: “Al contrari, també t’ajuda perquè t’exigisques més a tu mateixa”. Cristina, que ja ha passat el màster i es dirigirà properament a Nova York, els recorda que s’enfrontaran a un any més dur del que segurament imaginen, però també molt gratificant en molts sentits. “Jo els recomanaria que intentaren compatibilitzar al màxim la faceta acadèmica amb la social”.
El Màster en Gestió Internacional de l’Empresa realitzat pels candidats seleccionats dura un any acadèmic i té una doble finalitat: d’una banda, el professorat tracta de dotar d’una base sòlida els estudiants per a poder realitzar les funcions a les Oficines Econòmiques, també conegudes com a Ofecomes o branques econòmiques d’ambaixades i consolats; i per una altra, hi ha la finalitat de servir com a barem per a establir un rànquing definitiu amb el qual assignar destinacions als alumnes. Darío, per exemple, recorda que la seua classe va obtindre molt bones puntuacions: “La nostra classe va tindre cinc persones en el top 10, nou en el top 20 i dènou en el top 50, i sincerament crec que el bon ambient va ser determinant per aconseguir eixos resultats. Altres classes, en canvi. tingueren prou més problemes interns”.
Per a Beatriz, el màster fou una carrera de fons: “Cal no cremar-se els primers mesos, però tampoc no cal relaxar-se. Per a traure bona nota és important estudiar, però no només els apunts, sinó els exàmens d’altres anys; ja que a voltes repeteixen preguntes”. Per la seua banda, Darío insisteix que és molt important la col·laboració entre els estudiants: “No només perquè crec que implica millors notes per a tots, sinó també perquè una de les coses més importants que t’emportes del màster són els amics, i això es potencia si tens una actitud constructiva”. Tots ells estan d’acord que s’ha de gaudir del que s’està fent i no centrar-se en intentar traure la millor nota en el rànquing. “S’han d’oblidar dels números”.
Objectiu aconseguit: adéu, València
Una vegada finalitzades les dues fases d’un llarg i dur procés de selecció, els estudiants es dirigiran a les seues respectives destinacions per a realitzar les pràctiques. Així, Cristina, Mireia, Darío i Beatriz van donar cinc preferències de destinació. Aquestes són considerades com un aspecte més a tindre en compte a més dels idiomes, la posició en el rànquing o el perfil personal i acadèmic de cadascú amb l’objectiu d’escollir els millors candidats per a cada país. Per tant, és l’ICEX qui té el dret d’enviar els estudiants al país on considere més convenient en funció d’aquests paràmetres, independentment de la nota del rànquing.
Beatriz, per exemple, va tindre sort i d’entre les seues cinc opcions li van assignar la primera: París. “Vaig escollir París perquè sempre he estudiat francés i vaig fer a París l’Erasmus. A més, quan acabí el màster vaig aconseguir unes pràctiques de sis mesos ací”, comenta l’estudianta des de la capital francesa. Ella, a diferència de la resta de companys seus que encara estan a Espanya, no haurà de viatjar. “El que més em costa és el fet d’estar lluny de la família i els amics. Trobe a faltar el cel blau de València!”.
Darío també va tindre sort: “Hong Kong era la meua primera opció. Tenia una clara preferència pel sud-est asiàtic perquè em pareix una àrea culturalment molt diferent, però amb moltes oportunitats de negoci, la qual cosa em pot aportar una molt bona experiència vital alhora que aprenc professionalment”.
Una destinació llunyana també ha sigut la que li han assignat a Cristina: l’oficina comercial de Nova York, al departament multilateral, que gestiona les relacions de les empreses espanyoles amb l’ONU. “Vaig elegir aquesta destinació perquè el departament multilateral està relacionat amb els meus objectius professionals: les finances i l’ajuda al desenvolupament. El que més em motiva és conéixer des de dins com funcionen l’ONU i una oficina comercial tan important”.
Per la seua banda, Mireia se n’anirà a Berlín, una ciutat que, segons conta, està plena de possibilitats a tots els nivells. “El que més em motiva és el fet de començar a treballar en una ciutat com Berlín, però, si he de dir alguna cosa que no em motiva massa, és buscar pis en una ciutat tan gran!”.
Tots ells conten que tenen moltes ganes de començar la seua nova aventura: “El que més em motiva és el xoc cultural que de segur experimente. S’aprén molt d’aquestes experiències i tinc moltes ganes d’anar allà i conéixer una filosofia i una cultura completament diferents”, comenta Darío, però reconeix que notarà la distància amb la família i els amics: “Sé que estant a Hong Kong els trobaré a faltar, però espere que em facen alguna visita!”. A més a més, Darío té un nou repte: aprendre la llengua de Hong Kong: “Com a part del màster vaig estudiar xinés mandarí, però a Hong Kong es parla xinés cantonés. Quant a l’escriptura, són prou semblants. Però en pronúncia són completament diferents, així que em toca començar de nou”.
En les seues respectives destinacions, els becaris realitzaran tasques específiques assignades segons el perfil de treball. Així, n’hi ha cinc perfils: el de comunicació, inversions, multilateral-tecnològic, TIC o gestió informàtica i bases de dades i COMEX, que té la funció de facilitar que les empreses espanyoles exporten i invertisquen al país. A Darío li han assignat aquest últim perfil, tot i que ell haguera preferit el multilateral-tecnològic, on s’hauria encarregat de fer d’enllaç en organismes multinacionals que financen projectes com ara de l’ONU o el Banc Asiàtic, a més de licitacions de determinats països: “Tot i això, COMEX també ho veig positiu de cara a la varietat de tasques”, reconeix.
Els guanyadors de les beques començaran el seu treball a les ambaixades el proper 8 de gener fins el 20 de desembre. Nerviosisme i inseguretats, segons declaren, són sensacions molt comunes quan comences una nova experiència, però aquesta vegada se silencien per la il·lusió i les ganes: “Jo més que por tinc il·lusió per tot el que vaig a trobar-me”, assenyala Mireia.
Unes beques accessibles per a tots
Finalment, els antics alumnes de la Universitat de València animen tots els estudiants d’ADE i Dret i d’altres titulacions que intenten lluitar per aconseguir formar part d’aquesta experiència que consideren irrepetible: “Crec que tots els alumnes d’ADE-Dret tenen capacitat suficient per a obtindre la beca. Les proves d’accés, deixant a banda l’anglés, del qual s’ha de tindre un bon nivell, són una barreja de motivació per a fer el màster i sort”, confessa Mireia. Per la seua banda, Darío i Beatriz tracten també d’animar els estudiants, però sempre partint de la base que s’ha de tindre una gran motivació. “No li ho recomanaria a tot el món. No per falta de capacitat intel·lectual, sinó perquè el treball no és estable i has d’estar disposat a passar uns tres anys lluny de casa. No obstant això, si t’agrada el món del comerç internacional i conéixer altres cultures, crec que pot ser una oportunitat excepcional que paga la pena aprofitar”.
De moment, Marta Alborch i Marta Orón continuen treballant de valent e el màster per a fer realitat el seu somni. “A mi m’agradaria fer la beca ICEX en alguna ciutat d’Estats Units, per exemple Nova York, o en algun país europeu o d’Amèrica Llatina”, comenta Orón.
Al seu torn, Cristina, Mireia, Darío i Beatriz ja han vist complit el seu desig i en gener començaran una nova etapa en les seues vides, lluny de casa però amb il·lusió i moltes ganes d’aprendre. Bon viatge!
