logodreta

El Gran Germà et vigila


JORGE CHENOVART/LORENA HERNÁNDEZ. “El que ha fet Estats Units és molt greu. I ells són conscients de la seriositat del cas”. Paraules del catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de València Jorge Cardona, en declaracions al programa A Fons de Ràdio Universitat, en referència als casos d’espionatge recentment descoberts després de les filtracions de l’extècnic de la CIA Edward Snowden. Un fet que ha posat el món de les relacions internacionals i diplomàtiques potes enlaire. Segons el catedràtic, allò que ha passat s’hauria de dur als tribunals si es demostra que així ha sigut, respectant en tot cas la legalitat: “La gent diu que sempre hi ha hagut espionatge, de la mateixa manera que sempre hi ha hagut corrupció. Però una cosa és que sempre hi haja hagut persones corruptes i una altra que siga legal”.

Per la seua banda, el catedràtic de Dret Constitucional, també de la Universitat de València, Antonio Bar ha assegurat que el més difícil des d’un punt de vista jurídic és tindre proves que demostren que l’espionatge ha existit veritablement, ja que, segons les seues paraules, tot es basa en informacions periodístiques i dades impossibles de verificar. Tot i això, considera que, encara que aquestes accions de vigilància són necessàries en les societats contemporànies, també hi ha d’haver un control perquè “Big Brother no siga algú que controle les nostres vides fins el punt d’impossibilitar-les”. En aquest sentit, Jorge Cardona ha assenyalat que des d’un punt de vista del dret internacional l’espionatge està prohibit explícitament, i pel que fa al respecte dels drets humans, ha comentat, representa un atac a la intimitat.

Estats Units va ampliar la seua capacitat de control de l’Estat amb l’anomenada Llei Patriòtica, un document aprovat després dels atemptats de l’11 de setembre, que dotava diverses agències nord-americanes de majors poders de vigilància contra els delictes de terrorisme. Tanmateix, tant Antonio Bar com Jorge Cardona consideren que més enllà de la lluita contra els terroristes hi ha altres interessos: “Pose la mà en el foc que Estats Units o que algunes agències nord-americanes han estat utilitzant la informació que han obtingut en el marc de negociacions comercials, polítiques i internacionals sobre tractats”. Pel que fa a les relacions diplomàtiques entre països, els dos experts han assenyalat que la confiança s’ha trencat i que es tardarà en recuperar, però que, sobretot, el més difícil de restablir seran les relacions personals entre els diversos líders polítics.

El ciberespionatge forma part de gran quantitat d’estratègies militars que es duen a terme en l’actualitat, i és capital per a obtindre informació que permeta paralitzar centrals nuclears o provocar problemes en nucs de comunicació. “Les noves tecnologies són les que permeten el ciberespionatge. Si es podia espiar en el món off-line, per què no en l’on-line?”, ha afirmat Ricard Martínez, president de l’Associació Espanyola de Privacitat, en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.

Una de les eines que permet aquest tràfic d’informació és internet, sumada a la popularització i evolució de dispositius mòbils, els quals permeten accedir a una geolocalització completa. És a dir, es poden conéixer els moviments de cada persona en qualsevol moment. Davant d’aquesta exposició inconscient dels nostres moviments, sorgeixen els aspectes legals que fan dubtar de la seguretat de les xarxes socials i de la personal salut virtual. Ricard Martínez assegura que “a Europa som capaços d’entendre molt del que ocorre als Estats Units. Es permet que hi haja una ordre presidencial per a escorcollar i indagar tercers no nacionals”.

Davant d’aquesta exposició a les xarxes, sorgeixen també dubtes sobre si es pot fer alguna cosa per a evitar que el ciberespionatge i, sobretot, si les trucades telefòniques, correus electrònics o missatges de text particulars tenen una rellevància internacional. “No podem tornar-nos bojos. És molt dubtós que hagen espiat tot el món i, si ho han fet, és un muntó d’informació que no serveix per a res”. Els mètodes criptogràfics no asseguren la fiabilitat de la transmissió i emmagatzematge d’informació. La funció del subjecte que posseïsca informació i que la vulga transmetre serà clau per al seu tractament i “no hi ha cap garantia que algú no tinga la porta d’entrada a les nostres dades”, afirma Ricard Martínez.

Actualment els sistemes de transmissió i processament de dades està unificat i per tant “el ciberespionatge és molt més senzill que abans”, assegura l’analista de Sistemes del Servei d’Informàtica de la Universitat de València José Miguel Femenía. El pas cap a la digitalització ha sigut clau per a aquesta unificació, perquè en estandarditzar-se el procediment resulta molt més senzill emmagatzemar, tractar i extraure tota la informació. Segons Femenía, “l’ús, positiu o negatiu, depén de cadascú”.

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València