Lady Gaga.
LORENA HERNÁNDEZ. “La creativitat és un potencial que tenim dins de nosaltres i que cal despertar. Gràcies a eixe potencial es poden aportar coses noves a les diferents professions i estudis, i en l’àmbit personal ser més feliços”. Són paraules de Cecilia García, qui imparteix a la Universitat de València un curs sobre creativitat. Es tracta d’un concepte abstracte que, tanmateix, crida directament a la part més intuïtiva i natural de l’ésser humà. Es refereix a la capacitat de crear, de produir coses noves i valuoses, d’arribar a conclusions noves i resoldre problemes d’una manera original.
En la seua materialització pot adoptar, entre altres, una forma artística, literària o científica… És el principi bàsic per a la millora de la intel·ligència personal i del progrés de la societat, a més d’una de les estratègies fonamentals de l’evolució natural. Hi ha diferents estudis que assenyalen que totes i tots som molt creatius quan som xiquets, una capacitat que d’altra banda i per diversos motius es va perdent al llarg del temps, perquè vivim en societats en les quals es fomenta més la part racional que la imaginativa. Per això Cecilia García creu que el sistema educatiu espanyol hauria d’integrar disciplines creatives per aconseguir una forma d’ensenyament multisensorial.
Hi ha diverses fases en el procés creatiu. La més elemental és quan sorgeix un problema que cal resoldre i trobar-hi una solució. En aquest sentit, tant la part conscient com l’inconscient de l’ésser humà es posen a treballar. Finalment, apareix la inspiració i es veu la llum. És per aquest motiu, segons Cecilia García, que les etapes de crisi solen ser més creatives, perquè desperten la part més imaginativa de les persones. Tanmateix, quan es parla d’aquest concepte, no cal limitar-lo a l’art: “Es té la idea que la creativitat és només art, i no, està present en tots els àmbits, en totes les activitats que desenvolupem, des de la gastronomia fins el fet de ser un gran pintor, o en la ciència”.
Cecilia García ha comentat que cal motivar les inspiracions i fer-les vàlides, escoltar-les i no tindre por a equivocar-se. Un exemple de seguiment de l’instint creatiu fins a límits insospitats és el de l’artista performance Marina Abramovic. Va encetar la seua carrera en els anys setanta. El seu treball explora la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment. I ha tingut una gran influència, fins i tot en artistes tan conegudes com la cantant Lady Gaga, qui s’ha sotmés en més d’una ocasió a les seues peculiars tècniques.
Marina Abramovic.
Segons Pilar Martínez, historiadora de l’Art, l’artista sèrbia “busca dur a l’extrem el propi cos, com a ens i com a obra artística, amb l’expressió del dolor”. Un fet que l’ha duta a actuacions tan provocadores com per ara la performance en la qual va deixar en una taula tot un seguit d’objectes que el públic podia utilitzar en el cos de l’artista com volguera, la qual cosa va posar de manifest fins on pot arribar l’ésser humà. El programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat (http://mediauni.uv.es/AFonsCultural) ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
