logodreta

“El projecte Europeana Regia situa la Biblioteca Històrica de la Universitat al nivell de la Biblioteca Nacional de França”

María Cruz Cabeza, directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

REDACCIÓ. María Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz (Madrid, 1944) és la directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. És l’encarregada de custodiar les obres més importants del patrimoni bibliogràfic de la institució acadèmica, entre les quals l’exemplar únic de la primera obra literària impresa a Espanya, justament a València, Obres e trobes en lahors de la Verge Maria. En aquesta entrevista analitza la seua trajectòria, l’evolució de les biblioteques de la Universitat, i explica quines són les joies de la Biblioteca Històrica, situada a l’edifici de la Nau.

Qui també va ser presidenta de la Societat Filharmònica de València es jubila el proper 31 de desembre. Durant la seua trajectòria professional s’ha dedicat a l’estudi de la Biblioteca de la Universitat, i també al període de la desamortització de Mendizábal. “La vocació em vingué per tradició familiar”, apunta, en recordar que és néta del destacat historiador medievalista Claudio Sánchez-Albornoz, qui a més va ser ministre durant la Segona República i president del Govern espanyol en l’exili durant una dècada.

“No em deslligaré de la Universitat ni de la Biblioteca. El meu objectiu és continuar amb tranquil·litat i sense pausa tot allò que he començat, i prosseguir la meua trajectòria investigadora”, apunta la directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

Com han canviat les biblioteques en general, i concretament les biblioteques de la Universitat de València durant els més de quaranta anys que porta en actiu?

–Han canviat moltíssim. El canvi més important és que abans l’accés als fons era a través de les fitxes de cartó, i ara tot és a través d’ordinadors, i per exemple des de la teua pròpia casa pots consultar un manuscrit miniat. Ha estat un pas de gegant. Des del punt de vista de l’organització de la Biblioteca hi ha un catàleg dels manuscrits realitzat a principis del segle xx per Marcelino Gutiérrez del Caño. I en aquest catàleg, amb el material d’aleshores, ens dóna moltíssima informació. Però ara amb la digitalització hem pogut veure, dins dels manuscrits, documents, obres que existien però que no es coneixien, gràcies al treball de l’equip del professor Francisco Gimeno. És una altra de les coses que quan em jubile espere continuar treballant. Anar descrivint manuscrit rere manuscrit tot aquest contingut.

–Al llarg de la seua carrera professional, vosté ha dirigit altres biblioteques.

–El 18 d’octubre del 1970 em vaig incorporar a la Universitat de València, i vaig ser destinada a la Biblioteca de Filosofia, que depenia del que aleshores era la Biblioteca de la Universitat, i vaig estar-hi fins que la Facultat de Filosofia i Lletres es va dividir. Després vaig vindre ací, a l’edifici mare, amb la Biblioteca General de la Universitat, i més tard, finalment, ja he sigut la directora de la Biblioteca Històrica.

–Quines peculiaritats té treballar en una biblioteca històrica respecte a un altre tipus de biblioteques?

–El nombre d’usuaris és molt més reduït. A través d’internet els usuaris poden estar treballant en sa casa. Ací només accedeixen investigadors de tercer grau. Per exemple, tenim molts investigadors estrangers per a consultar els fons, sobretot a l’estiu. És un tipus d’usuari que ve a coses molt concretes. Per exemple, si estan estudiant els llibres de cavalleria. Si això no està digitalitzat, intentem digitalitzar-ho, vénen i consulten la digitalització. No l’original, llevat que siga un estudi de filigrana, que necessita algun detall.

Un moment de l’entrevista a María Cruz Cabeza, realitzada a la Sala Pérez Bayer, la qual conté els fons històrics del segle xvii.

De tots els documents que alberga la Biblioteca Històrica, sabem quin percentatge de documents està digitalitzat?

– Tenim tres-cents vint volums incunables, en els quals en cada document pot haver-hi tres o quatre obres. Hi ha més de mil manuscrits.

–Com és el procés de digitalització d’aquestes obres?

–Tenim una persona dedicada en plantilla a la digitalització. El que és fotografia pàgina rere pàgina, si el llibre està en bones condicions, no tarda molt, però depén de l’estat de l’obra. També cal comprovar que les imatges hagen quedat bé i la tasca de pujar-les al repositori.

María Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz.

–I el procés de restauració?

–N’hem restaurat algunes, però per al conjunt de les que tenim, molt poques. Nosaltres només restaurem dels nostres propis fons i, encara així, no donem l’abast. S’han restaurat fonamentalment obres impreses. En algunes ocasions només es restauren les enquadernacions, altres vegades el contingut.

–Vosté ha treballat i coneix molt sobre el període de la desamortització de Mendizábal del segle xix. Com va afectar la desamortització el patrimoni bibliogràfic valencià? I què ha suposat per a la Universitat de València?

–En el cas de la Universitat entraren moltes obres, les més importants procedents dels convents de Sant Miquel dels Reis, com ara els manuscrits miniats. També les procedents d’altres convents com ara el Carme, Dominics… A més, en el segle xix hi hagué grans donacions de personatges com ara Hernández Máñez, Onofre Soler… Això està reflectit en el llibre que vaig fer sobre la història de la biblioteca, La biblioteca universitaria de Valencia. No sols llibres de l’àrea de València, sinó també obres procedents d’Alcoi. En un principi vingueren ací obres referides a l’àmbit d’influència del que hui entendríem com la Comunitat Valenciana.

María Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz.

–Com veu els estudis de Biblioteconomia i Documentació? Els últims anys ha crescut de manera molt significativa el nombre d’arxius i biblioteques, però també en l’empresa privada.

–La meua generació procedeix de Filosofia i Lletres. Hi havia seccions. A Madrid vaig fer la tesina, i la tesi a València. Després d’acabar la carrera vaig fer Biblioteconomia i Documentació. Hi havia gent que féu aquest curs i després va treballar per a empreses privades en aquest camp. Tu et podies presentar a les oposicions de biblioteca amb el teu bagatge de filosofia i lletres i la resta era un afegit. Hui la situació és diferent. És una millora i un empitjorament. Hi ha persones més especialitzades, però sense tant de bagatge cultural. Per exemple, i analitzant-ho des del punt de vista dels fons històrics, hui els estudiants no tenen tanta formació per a treballar en un arxiu de fons antic. Per exemple, si no saben llatí… poden tindre més dificultats per a treballar amb un manuscrit del segle xiii.

Quin és el procés de formació de la Biblioteca Històrica?

–La biblioteca com a tal es va formar en el segle xix, si bé és evident que ja existia anteriorment, encara que no tenim molta informació sobre com era i les seues funcions. Entenem que devia ser per a ús únicament dels professors, com en el segle xx una biblioteca departamental. En el xviii Francisco Pérez Bayer dóna els seus llibres a la Universitat de València, que depenia de la ciutat, i va posar-hi unes condicions, com ara que tinguera un lloc adequat, personal qualificat i que fóra pública. Fins a aquell moment, de la biblioteca només trobem una referència en Lluís Vives. En la mesura en què Pérez Bayer va anar donant els seus llibres, es va formar. Posteriorment els llibres dels convents vénen a la biblioteca de la Universitat perquè les condicions s’havien complit, i era la biblioteca diguem-ne important de la ciutat i l’única que hi havia. En altres moments açò era la biblioteca general i hi havia molts fons que hem de repartir a les biblioteques d’humanitats, depòsit… I, per contra, tots els fons dels segles xvi, xvii i xviii procedents de socials, humanitats, ciències… han vingut ací.

–Si la comparem amb altres biblioteques històriques o biblioteques universitàries d’altres ciutats semblants, quin lloc ocupa la Biblioteca Històrica d’aquesta casa?

–Sobre l’evolució de la Biblioteca Històrica de la Universitat i la resta de les espanyoles, l’evolució de totes les biblioteques universitàries ha estat paral·lela. Quasi totes van créixer amb els fons procedents de la desamortització. A nivell europeu, el projecte Europeana Regia situa la Biblioteca Històrica de la Universitat al nivell de la Biblioteca Nacional de França i de biblioteques nacionals alemanyes, amb els seus fons de procedència napolitana. Nosaltres estàvem en el mateix nivell que elles quant a aquest tipus de fons manuscrits. El duc de Calàbria (segle xvi) va demanar a la seua mare que li enviara a València tots els seus béns patrimonials; tenim l’inventari, amb el qual estic treballant, de les seues armes, béns… I la seua biblioteca. Després el duc de Calàbria dóna aquests documents al Monestir de Sant Miquel dels Reis, i amb la desamortització van acabar ací.

Com està organitzada la Biblioteca Històrica?

–En aquesta sala [Pérez Bayer] estan els documents del segle xvii. A la dels Duc de Calàbria, una sala amb porta cuirassada –el Sancta Sanctorum de la Biblioteca– els manuscrits, incunables i obres del segle XVI. I en depòsit, el segle xviii. Els originals de les Obres e trobes, uns quants incunables… no es poden traure. És una habitació amb grans mesures de seguretat, dins de la qual hi ha una caixa forta amb les obres d’extraordinari valor.

María Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz amb l’autor d’aquesta entrevista.

Quins són els documents més valuosos que hi ha a la Biblioteca Històrica de la Universitat? Per què?

–Hem de distingir entre manuscrits i obres impreses. En conjunt, són els manuscrits miniats, que van començar amb el projecte de la Biblioteca Règia i procedien del duc de Calàbria. Teníem uns noranta manuscrits, i ara uns cent cinquanta ja digitalitzats. En llibres impresos, Obres i trobes en lahors de la Verge Maria és l’obra literària impresa més antiga que es conserva a Espanya, i va ser impresa a València. Podem dir que és el producte o la conseqüència d’un certamen poètic que es va fer a València, de lloances a la Verge. Una lloança i la resposta. Hem de pensar que a la fi del segle xv València era una ciutat molt important en el conjunt del món mediterrani. L’obra inclou poesia en diversos idiomes, i hi ha una dona, Yolant, que hi va participar. Un notari dóna fe que una poesia va ser escrita per ella. L’obra també va arribar a la biblioteca per la desamortització. Una altra obra destacada que es troba a la Biblioteca Històrica és la primera edició del Tirant el Blanch, de la qual només hi ha dos exemplars a Nova York i Londres, cap dels tres complet.

I com a conjunt de documents impresos?

–La col·lecció d’incunables (primers llibres impresos) la componen tres-cents cinquanta volums, d’origen italià, també francés i alemany, així com cinquanta-cinc exemplars procedents de nou ciutats espanyoles, dels quals trenta-un impresos a València i, en la seua majoria, en valencià. Entre els documents catalogats com a rars, Els Furs, del 1545; obres de Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Cervantes, els Sermons de sant Vicent Ferrer i obres de Ramon Muntaner, així como bíblies en diversos idiomes. A banda dels fons libraris i hemerogràfics, la Biblioteca compta amb una important col·lecció de monedes, de gemmes i de cartells, entre els quals els més destacats són els de l’època de la guerra.

–Quines mesures calen per a custodiar aquests documents: manuscrits, incunables i obres de gran raresa? Com els afecta la humitat, la pols, la llum natural o altres factors?

–La temperatura i la humitat han de ser constants. Tenim un control a través d’ordinador. Moltes vegades ací se’m queixen del fred, i a l’estiu la gent va amb suadora. La temperatura a la qual ha d’estar tot depén també de la calor de fora i si ha estat plovent, un fet que fa pujar la humitat. Però al voltant dels vint-i-dos graus.

–Quins han sigut els moments on han desaparegut o s’han vist perjudicats algunes d’aquestes joies?

–En aquest edifici abans estava la Biblioteca de Dret, on ara és la cafeteria. Els llibres, amb la riuada, es van veure molt afectats. Hi ha unes fotos en les quals es veuen posats per a eixugar-se. La riuada afectà els fons que es trobaven a les plantes baixes. Medicina estava en l’antic hospital. Molts fons s’han perdut perquè s’han estropellat, alguns dels quals ja han vingut ací. A Dret crec que no queda ja cap fons anterior al segle xviii.

–I quin és el llibre, manuscrit o document al qual li té un afecte especial?

–Un dels Virgilis. A vegades dic que quan em jubili me l’emportaré. És un dels més bonics, des del meu punt de vista. Procedeix dels Sforza. És el meu favorit. Hi ha obres precioses, però no sé per què aquesta em pareix molt significativa. Fins i tot la primera B d’aquest llibre és la que he emprat com a logotip de la Biblioteca Històrica de la Universitat, procedent del manuscrit, el Ms. 891.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València