logodreta

Melchor Gutiérrez: “Per part dels joves, hi ha una ànsia de fama i de triomf i poca filosofia de l’esforç en l’esport”

JORGE CHENOVART. La revista nord-americana Sports Ilustrated va realitzar el 1997 una enquesta en la qual preguntava a 198 esportistes olímpics què els pareixia si se’ls oferia una substància dopant tot assegurant-los que no serien enxampats mai i que guanyarien una medalla. La resposta va ser contundent: el 98% dels enquestats van dir que sí que l’acceptarien. Per al professor de la Universitat de València i expert en ètica esportiva Melchor Gutiérrez “hi ha una ànsia de fama i de triomf, i per això mateix, menys filosofia de l’esforç per part dels joves”, tal com ha afirmat en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat, el qual es pot escoltar clicant ací.

El dopatge és només un aspecte a tractar. Actualment hi ha comportaments antiesportius com ara el racisme, la competència deslleial, el fingiment de caigudes i colps i un ús malèvol dels mitjans de comunicació per a mostrar-ho, i són els mateixos espais televisius i radiofònics els responsables, en ocasions, de realitzar bona quantitat de programes sobre nimietats que haurien de resoldre’s ràpidament per via legal. “Són molts els agents que tenen la culpa que les coses no vagen bé”, afirma Melchor Gutiérrez, i afegeix: “El futbol no és l’únic esport, però caldria preguntar-se per què encara no s’empren els mitjans tècnics necessaris perquè les faltes o els gols fantasma siguen aclarits immediatament, però al mateix temps eliminar les notícies i beneficis de mitjans audiovisuals”.

Sembla que els valors s’estan perdent. Típica frase que ens acompanya dècades. Però no cal anar molt lluny en el temps. En els anys setanta i huitanta, equips com ara el Granada de futbol, amb Aguirre Suárez al capdavant, Santos Ovejero de l’Atlètic de Madrid, o en la dècada dels huitanta, els Bad Boys Detroit Pistons d’Isaiah Thomas i Dennis Rodman, es van caracteritzar pel seu joc dur i convincent al mateix temps. “És difícil competir i guanyar, perquè aquest és l’objectiu primordial de qualsevol esportista d’elit, però la competència sana és necessària, si tens bons adversaris facilites una competició més justa i compatible”, afirma Rafael Aranda, preparador físic i professor de la Universitat de València. No obstant, Melchor Gutiérrez remarca que “els legisladors de l’esport tenen molt a dir, per a mantindre l’esperit esportiu”.

Fa unes setmanes, el jugador del Las Palmas Juan Carlos Valerón es deixava caure en l’àrea contrària, tot intentant que l’àrbitre caiguera en el parany i xiulara penal. Va ser tan descarat, el seu acte, que el col·legiat el va fer alçar de seguida i el mateix jugador canari va admetre que s’havia llançat a la piscina per a provar sort. El resultat: els aficionats el van aplaudir pel seu acte a posteriori de fair play. Ara bé, és necessari lloar un jugador que admet el seu error, quan ha intentat enganyar anteriorment, i segurament no hauria dit res si l’àrbitre haguera xiulat penal? “S’ha convertit en doctrina, fer ús entre allò legal i allò il·legal per a obtindre un resultat. Tot això genera una reproducció absoluta per part dels xiquets, els quals imiten les actuacions dels majors”, assegura Melchor Gutiérrez.

 

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València