JORGE CHENOVART/LORENA HERNÁNDEZ. “Cada dona morta sempre és una derrota de l’Estat de Dret, qualsevol víctima, encara que siga una, és una trista notícia, però la realitat és molt pitjor del que reflecteixen les xifres”. Declaracions de la professora de Dret de l’Administració de la Universitat de València Beatriz Belando, en referència a la violència de gènere, un problema que a pesar de les mesures preses per tal de pal·liar-lo i fer-li front continua ben present en la societat.
En l’última dècada, set-centes dones han sigut assassinades a Espanya per homes amb els quals havien mantingut o mantenien una relació sentimental. Això suposa una mitjana de setanta mortes a l’any. Unes dades que, d’altra banda, només mostren la punta de l’iceberg d’una xacra que té el seu origen en una cultura i una educació deficients en valors d’igualtat, com ha comentat la professora de Dret Penal de la Universitat Vicenta Cervelló: “La realitat mostra que no s’està fent bé alguna cosa, perquè es continuen reproduint els mateixos esquemes masclistes i de discriminació”.
Una dada ben cridanera, coneguda recentment, és que un de cada tres adolescents reconeix haver patit un control abusiu per part de la seua parella a través del telèfon mòbil. Però el més greu, segons Vicenta Cervelló, és que en moltes ocasions les xiques perceben com un signe d’interés i amor la gelosia, quan només es tracta, segons la professora, d’un mecanisme de domini per part de l’adolescent. En aquest sentit, la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, aprovada fa nou anys, ha aconseguit, segons Vicenta Cervelló, visibilitzar aquest problema i posar noms i cognoms a una realitat que abans existia, però sovint de manera amagada.
Tanmateix, la crisi econòmica no només està reduint la quantitat de recursos a l’abast per a fer front a aquesta problemàtica, sinó que està contribuint, per a la professora Beatriz Belando, al fet que moltes dones no s’atrevisquen a denunciar “per la seua dependència, no només emocional, sinó també econòmica”. Per això Vicenta Cervelló anima que les víctimes de la violència de gènere denuncien: “El més important és transmetre que no estan a soles, que rebran ajuda, i el primer que han de fer és sol·licitar-la”.
El programa A Fons de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
Safe Girls
“La xifra de sis mil violacions a l’any que les dones pateixen a Espanya és escandalosa i és necessari posar mitjans per a tallar aquests actes”. Paraules de Javier Fortuño, president de l’Associació Valenciana d’Autodefensa contra les Dones en el programa El Temps dels Esports de Ràdio Universitat. A la Universitat de València són més de vint les que practiquen Safe Girls, una defensa personal per a dones. Es tracta de classes eficaces perquè les dones puguen sentir-se segures quan van pel carrer o si es troben amb algun agressor en qualsevol moment del dia. Es pot escoltar el programa fent clic ací.
Fortuño, instructor de Safe Girls a la Universitat de València, afirma que l’aprenentatge d’aquestes tècniques “millora la confiança, l’autoestima i, com a colofó, pots relacionar-te amb altres dones que estan interessades a conéixer noves maneres de protecció”. Amb tot, cada dona, com cada home, porta la seua història com vol i creu que pot fer-ho. Ningú no necessita saber la raó per la qual s’ha apuntat a aquestes classes, només l’entrenador pot conéixer els perquès de cadascuna. Hi ha motius com ara la seguretat personal, agressions a casa, barris perillosos o assetjament laboral. Sonia Altur és una de les practicants d’aquesta tècnica de defensa personal i la base dels seus entrenaments és la prevenció. “Me’n vaig assabentar per una companya d’estudis. T’aporta molts coneixements físics i no necessites una preparació prèvia, totes les dones poden practicar-ho”.
Safe Girls és la recopilació de les millors tècniques d’autodefensa, extretes després d’anys d’estudi pel departament de R+D de l’associació valenciana. Algunes de les arts marcials sobre les quals es fonamenta són conegudes i imposen a primera vista: hapkido, muay thai o arts marcials mixtes. “L’objectiu de Safe Girls és aconseguir amb el menor nombre de tècniques el major domini de situacions de risc”, explica Javier Fortuño.
Encara que la instrucció en Safe Girls és costosa, la repetició és la constant que permet a les dones aprendre els moviments en un temps relativament curt, que les mantinga alerta de tot atac i de manera intuïtiva. “Repetir, repetir i repetir”, assegura Sonia Altur. I afegeix: “Els moviments són senzills i al final te’ls saps de memòria. La puntada pèlvica sempre cal tindre-la en ment”, és a dir colpejar en zones com ara genitals i també els genolls, provocant la incapacitat de l’agressor, la qual cosa coincideix amb els colps prohibits en esports com ara el judo o el karate.
És molt important tindre en compte que la violència no s’ha de tornar amb la mateixa moneda, per tant l’educació és bàsica, perquè són moviments d’atac que no s’aprenen des de xiquets. Javier Fortuño assegura que “en termes d’autodefensa, no volem educar dones violentes, sinó dones segures, que en qualsevol moment puguen saber actuar de manera conseqüent”.
