JORGE CHENOVART. No són només xifres. Aquestes poden ser espectaculars, però realment ens trobem davant d’un problema que afecta més persones que les que pensem i sobretot un determinat sector de la població. “L’anorèxia nerviosa i la bulímia afecten moltíssim un sector de la població vulnerable com és la gent jove, i quan aquests trastorns s’estableixen en la vida de les persones, es queden paralitzades”, explica la psicòloga i professora de la Universitat de València Conxa Perpiñá en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat. Aquesta és la raó principal de l’emergència social que comporten aquestes malalties.
Els trastorns alimentaris afecten majoritàriament xiques joves, però cal no oblidar que també hi ha població juvenil masculina afectada. Això sí, la proporció és molt menor. De cada deu joves amb anorèxia nerviosa, nou són xiques. El sector masculí tendeix a patir allò que s’ha considerat com l’equivalent, encara que ni de bon tros és el mateix: la vigorèxia, és a dir, l’obsessió pel múscul i la seua combinació amb una dieta més que estricta, restrictiva.
És impossible incloure totes les xiques que pateixen anorèxia nerviosa en un mateix sac, però sí que n’hi ha un perfil determinat. De fet, Conxa Perpiñá assegura que “és incorrecte generalitzar”, perquè es comencem a trobar casos aguts a principis dels anys setanta als països més desenvolupats en termes econòmics. Aleshores va començar a aparéixer el perfil de xiqueta model. Actualment es manté la prevalença de l’anorèxia, és a dir, no hi ha hagut augments exponencials, però la malaltia sí que “s’ha vist afavorida pel caldo de cultiu cultural en el qual ens trobem, combinat amb trets perfeccionistes per a dur un control del més privat que tenim, el nostre cos”, explica Conxa Perpiñá.
Estadísticament, els mitjans de comunicació sempre apareixen a col·lació de l’augment de xifres de persones anorèxiques. Però és rellevant el pes dels mitjans en l’actitud de les joves o simplement això és una manera de tirar les culpes d’una cosa que pot tindre bases sociològiques alienes a aquests? Perpiñá afirma i lamenta el fet de caure en el tòpic que converteix els mitjans en factors clau sobre el patiment de l’anorèxia nerviosa: “Vivim en la cultura de la imatge i de la comunicació. Els mitjans estan a tot arreu i en som consumidors, per a bé i per a mal”. Però també es posa de part dels mitjans i assegura que “el percentatge de persones consumidores de l’audiovisual i que pateixen anorèxia és mínim, ja que tots veiem la televisió i escoltem la ràdio”.
L’anorèxia nerviosa té la seua antítesi en l’obesitat, però aquesta, al seu torn, posseeix característiques similars a la primera. La prevenció d’ambdues és necessària i la seua eradicació es basa en una bona pràctica alimentària. “El missatge preventiu per a aquestes dues malalties ha de ser el mateix, perquè l’espectre demogràfic i els hàbits repercuteixen d’igual manera”, explica Conxa Perpiñá.
Es pot escoltar l’entrevista clicant ací.
