logodreta

El meu futur passa per l’estranger

REDACCIÓ. “Sent molta simpatia per la cultura anglosaxona i m’agradaria estar fora uns anys per a completar la meua formació. Però amb la situació actual, anar-te’n ja no ho tries voluntàriament sinó que és una necessitat si vols treballar”, diu Daniel Camps, estudiant de Matemàtiques a punt de finalitzar el grau. Joventut en diàspora? és el títol d’una jornada que ha reflexionat sobre les estratègies formatives, laborals i vitals dels joves davant d’un panorama d’alta incertesa com l’actual que recentment ha acollit la Facultat de Ciències Socials.

Ana Negre, Isabel Fita i Carlos Manzana.

Iris Fuster, Beatriz García i Daniel Camps.

Una opinió, la d’emigrar com a necessitat, que ha calat els últims anys entre un estudiantat que no va conéixer el boom emigratori dels anys seixanta, però que ara mira sobretot els països europeus i Amèrica del Nord com a alternatives principals on desenvolupar el seu projecte vital i laboral. Ana Negre, estudianta de primer de Magisteri Infantil, ho té clar: “Si vols optar a un treball mínimament acceptable, has d’eixir a un altre país. No m’agradaria anar-me’n, perquè jo ací estic molt bé, ací està tota la meua família, els meus amics, però hi ha vegades en què no hi ha solucions i és forçat”. Un parer semblant al d’Isabel Fita, de primer de Magisteri de Primària, també present en l’acte a la Facultat de Ciències Socials: “Jo ja li he dit a la meua parella que es plantege que ens n’haurem d’anar i trobar treball per als dos. Si en quatre anys, des del 2009, la situació no ha fet més que anar a pitjor, crec que en quatre anys no millorarà i podem anar a pitjor. Eixirem d’ací, però segurament no hi haurà faena per a tots”.

Sandra Gómez, Daniel González i Jordi Caparrós.

Joves en crisi és un projecte precompetitiu d’anàlisi de les estratègies formatives, laborals i vitals dels joves universitaris valencians davant la crisi econòmica. L’equip el formen professores i professors dels departaments de Sociologia i Antropologia Social i de Psicologia Social de la Universitat de València. Alicia Villar és la investigadora responsable. La jornada que va tindre lloc a Socials, Joventut en diàspora?, estava integrada per diversos actes, un dels quals va ser la taula redona Joves valencians, se’n van o es queden?, on van participar el delegat del rector per a Estudiants, Daniel González; un representant de l’Assemblea d’Estudiants, Jordi Caparrós; així com Sandra Gómez, presidenta del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. També estava convidat al fòrum l’Institut Valencià de la Joventut (Generalitat Valenciana), si bé cap representant no va participar en l’acte.

Les xifres que aporten estudis, enquestes i estadístiques confirmen un important èxode entre joves llicenciats i universitaris. Entitats com ara l’Institut Nacional d’Estadística, Eurostat i estudis diversos i molt variats publicats els últims temps se’n fan ressò. En aquest sentit, Daniel González va recordar que entre els joves menors de vint-i-cinc anys o amb estudis universitaris la taxa d’atur és més baixa que la mitjana en la mateixa franja d’edat. “Com més formació, més capacitat de trobar o de crear un lloc de treball, o vist d’una altra manera, actualment el col·lectiu jove amb majors possibilitats de tindre faena és l’universitari”. El representant universitari també va incidir en la importància de les mesures socials que cal que implementen els governs respectius amb iniciatives que podrien ser la renda bàsica o millorar la política de beques, entre altres. Sobre la mobilitat, Daniel González la va considerar molt positivament: “Hem d’aprofitar l’experiència d’estudiar a l’estranger per a millorar la nostra formació, i després poder aplicar allò aprés”.

Estudiantes i estudiants presents en la taula redona Joves valencians, se’n van o es queden?

Sandra Gómez, presidenta del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, per la seua banda, va destacar: “Els joves som la zona zero de la crisi, i hui les úniques opcions són l’atur i la precarietat, o anar-nos-en”. “És una qüestió d’èxode o exili. Anar-se’n no és voluntari quan a Espanya quasi el seixanta per cent dels joves estem en l’atur i centenars de milers estan a l’estranger”. Gómez va aportar xifres com ara que el quinze per cent de la població emigrant jove espanyola és valenciana i va donar com a causes d’aquesta situació la classe política. “Tenim uns polítics amb falta de perspectiva”, va dir.

 

Un moment de l’exposició dels representants d’estudiants en la taula redona Joves valencians, se’n van o es queden?

Quedar-se com a alternativa

Jordi Caparrós, president de l’Assemblea General d’Estudiants i estudiant de tercer de Filologia Catalana a la Universitat de València, es planteja que més que probablement el seu futur no estarà a Alemanya, Suïssa o Regne Unit, països que es mira com a alternativa laboral, ja que tampoc no ofereixen grans expectatives, en la seua opinió. “Una part important d’emigrants d’ací estan fent les faenes que allí no volen, i per a fregar plats a Alemanya jo no me’n vaig. Sóc més prompte partidari de quedar-me, resistir, intentar bastir una alternativa. Si tots ens n’anem, ací què i qui quedarà?”, diu. Caparrós també ha destacat que a la Universitat “no només estudiem per a entrar en el mercat laboral com a futurs treballadors, sinó també per a enriquir-nos com a persones, col·lectivament i individualment”.

En la taula redona Joves valencians, se’n van o es queden? el públic va tractar temes com ara el fet de ser la generació millor formada, la necessitat d’anar a l’estranger a millorar la formació rebuda a les aules, un cert victimisme per part de l’estudiantat, ja que hi ha col·lectius en pitjor situació (discapacitats, immigrants…), o el fet de si ser jove i per tant tindre un recorregut vital més llarg alleuja la incertesa que provoca el futur en època de crisi.

L’estudiantat, tot i que encara ho veja a mitjà termini, ja té una certa idea preconcebuda. Iris Fuster, estudianta de primer de Magisteri, diu en aquest sentit: “Preferiria no fer-ho, però si cal, me n’aniré. Tinc idiomes, i crec que ara hi ha poques alternatives”. Sobre l’expectativa de desenvolupar el treball per al qual està formant-se, té clares les dificultats existents actualment: “Hi ha molta gent que està esperant en borses de treball, i quan arribem nosaltres hi haurà molta més gent encara”. Beatriz García, també en el primer curs de Magisteri i present en l’acte, ho veu “negre”: “Preferisc quedar-me, però si no hi ha treball ací, caldrà anar-se’n fora, en el meu cas a un país proper i com una qüestió temporal”.

 

Daniel González, delegat del rector per als Estudiants, durant la seua intervenció.

Continuar formant-se i agafar experiència

Carlos Manzana, estudiant de l’últim curs de Psicologia, es considera un exemple dels estudiants que estan en l’últim any i es plantegen què fer ara. “Quin màster puc fer, però també on treballar, ja que en l’àmbit públic hi ha molt poques places, i en l’àmbit privat està molt complicat, donat que molts llocs depenen de subvencions. Per exemple, jo estic fet un voluntariat en el Projecte Home i la Generalitat els deu un milió d’euros”. Per a aquest jove que ara intenta fer sobretot voluntariats per agafar experiència o fer cursos extraformatius, “és una pena que la inversió que suposa que estiguem formant-nos no la puguem posar en pràctica ací i ens n’hàgem d’anar fora”.

La jornada Joventut en diàspora? tenia com a objectiu principal promoure el debat sobre com reflexionen i configuren els joves amb formació universitària les seues estratègies formatives, laborals i vitals davant d’un panorama d’alta incertesa, així com intercanviar idees sobre vells i nous factors que incideixen en la possibilitat de marxar a altres estats europeus. L’objectiu es plantejava amb la participació dels membres de l’equip investigador i organitzador de les jornades, persones vinculades al moviment estudiantil i altres persones relacionades amb l’activisme digital i la producció musical.

“Estem exportant a Alemanya, Anglaterra i altres països el nostre capital humà. Hi ha unes oligarquies, uns poders fàctics que controlaven i continuen controlant l’economia i el capital”, diu Daniel Camps, qui té clar que mentre espera s’ha de fer alguna cosa. “Jo continue endavant i ajude mon pare en el seu negoci”, diu.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València