logodreta

Sibil·la universitària a la catedral

REDACCIÓ. El Cant de la Sibil·la valencià va omplir de màgia medieval la catedral de València divendres 29 de novembre. L’espectacle va tindre Carles Magraner com a director musical i Pep Sanchis, del Grup de Teatre de la Universitat de València, com a director d’escena. No va ser l’única aportació universitària. Els actors del Grup de Teatre Assaig, transformats en profetes, hi van ser protagonistes destacats. I al seu torn el professor Josep Lluís Sirera havia estat l’encarregat de l’adaptació del text del sermó dels profetes.

La catedral va registrar un ple absolut. Centenars de valencians i valencianes s’ajuntaren per les naus de la seu per tal de gaudir d’una representació que durant segles havia estat exclosa de les esglésies catòliques de tot l’Occident (amb algunes rares excepcions).

Les sibil·les són uns personatges de la mitologia grega que el cristianisme va reinterpretar a la seua conveniència doctrinal. Almenys fins el concili de Trento (segle xvi). A partir d’aquest impuls contrareformista, el Cant de la Sibil·la, en la seua variant valenciana, va restar prohibit. Ara, des de diversos sectors de la cultura valenciana, s’ha restaurat una versió d’aquella representació, on una sibil·la cristianitzada anuncia el naixement del fill de Déu. I la Universitat de València hi ha jugat un paper fonamental.

Carles Magraner va dirigir la Capella de Ministrers, amb els seus instruments tradicionals: llaüt, viola de roda, flauta doble, orguenet…, mentre que el Cor de la Generalitat, amb la solista Pilar Esteban, aportava les veus. La part més emotiva, sens dubte, va ser la interpretació de la sibil·la a càrrec del xiquet Alejandro Espina, solista de l’Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats.

La sibil·la valenciana va transportar el públic a un passat molt antic, en una llengua que ha travessat els segles i que manté el mateix sabor:

Al jorn del judici veuràs qui ha fet servici.
–D’una Verge naixerà Déu y hom qui jutjara

de cascu lo be y lo mal al jorn del jui final.
–Mostrar san quince senyals per lo mon molt generals,
los morts ressucitaran, de hon tots tremolarán.
–Dalt dels cels davallará Jesuchrist, y es mostrará
en lo vall de Josaphath on será tothom jutjat.
–Portará cascu escrit en lo front al seu despit
I es obres que haurá fet, don haurá cascu son dret.
–Als bons dará goig etern, è als mals lo foch dinfern
à hon sempre penarán puix à Deu offes hauran.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València