logodreta

Manolo Pérez: “La impressió en 3D és i serà molt beneficiosa per a la medicina”

JORGE CHENOVART. No ens estranyem. Les impressores en 3D existien molt abans del boom de fa un parell d’anys. És cert que ara hi ha empreses, generalment start-ups, que es dediquen a la distribució de figures, fent la “competència” a les de Lladró. Però el material és diferent del que empra el gegant de la porcellana valenciana. “Es va començar a imprimir en 3D en els anys huitanta, però continua sent una tecnologia jove i encara queda per saber quin tipus de materials són capaços de desenvolupar-se”, afirma Manolo Pérez, investigador de l’IRTIC i professor de la Universitat de València, en declaracions al programa En Xarxa de Ràdio Universitat.

Els materials amb els quals s’imprimeix en 3D són fonamentals per a comprendre la magnitud d’aquest tipus d’impressió. Eliminat el paper, actualment hi ha dos exemples popularitzats de material. En primer lloc, l’ABS, un material plàstic que no es pot tintar l’avantatge principal del qual és la seua duresa, pràcticament indestructible, però sí que és perforable, per a donar-li forma. D’altra banda, el PLA, el qual empra color, però és molt més feble i, per tant, el seu ús es troba limitat. Davant d’aquests materials, Manolo Pérez avisa: “Cal anar amb compte amb el que es vol construir. Una impressora en 3D no serveix per a crear tot el que vulgues en la teua casa, però objectes com a suports de cuina sí”.

Però no cal ser negatius i limitar l’ús d’aquestes impressores a nimietats domèstiques. La indústria de la joieria i la bijuteria sí que empra actualment aquest tipus d’impressió per a crear els seus productes. Encara que, certament, les impressores que utilitzen no són les que es poden adquirir per un preu mòdic, al voltant dels mil euros, i portar-nos-les a casa. Es parla de molts més zeros.

Un altre sector que es mostra receptiu i que, de fet, fa un ús extraordinari de la impressió en 3D és l’odontologia. Com reaccionaríem si ens digueren que aparells dentals com ara fèrules o peces bucals per a implants eren realitzats per impressores en 3D? Si ho pensem bé, igual no resulta tan sorprenent. Potser perquè això no li ho planteja ningú quan va al dentista. “En tres dies pots tindre una pròtesi creada exclusivament per al pacient. Això és un avantatge per al metge, per al pacient i per a la medicina en general”, explica Manolo Pérez. I afegeix: “Són prototips de tiratge curt i simple”.

El territori valencià es nodreix en moltes comarques de la indústria del joguet i el calcer, però no hauria de sentir-se amenaçat encara per aquest aparell mastodòntic i creador d’objectes prèviament programats. “El que cal fer amb aquest tipus de tecnologies és posar-les de la nostra part. Es poden emprar noves formes de comerç acoblables a les noves formes de creació en 3D. A més, actualment és molt complicat crear materials que servisquen per a fer sabates, per exemple”, afirma Manolo Pérez.

L’avanç de les noves tecnologies en tot tipus de camps és innegociable. Només queda que les indústries s’adapten a aquest ritme vertiginós de manera adequada.

Es pot escoltar l’entrevista a Manolo Pérez clicant ací.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València