logodreta

Matemàgia, l’art d’endevinar el truc més difícil

LORENA HERNÁNDEZ. Hi ha quatre monedes i se’n posen dues de cara i dues de creu, es donen la volta cinc vegades, pot ser la mateixa o una altra, i després es tapa una d’elles. En donar-los la volta un nombre imparell sempre en quedaran tres iguals i una desigual. Té a veure amb allò que els matemàtics anomenen paritat. Es tracta d’un truc de màgia que té una raó de ser la qual està molt relacionada amb els números. Com aquest, hi ha molts altres trucs que es poden explicar des d’un punt de vista matemàtic. Com ara esbrinar un número.

El concepte que uneix màgia i matemàtiques és el de la matemàgia, “tots aquells trucs que s’han desenvolupat o es poden explicar fent ús de les matemàtiques”, en paraules d’Onofre Monzó, professor del Departament de Didàctica de la Universitat de València. Segons aquest matemàtic, en el seu començament les persones que sabien de números normalment no feien públics els seus coneixements, sinó que feien servir els seus trucs per a resoldre problemes. Això ve des de l’escola pitagòrica, en la qual una certa elit estava en possessió de determinats coneixements de què la resta no disposava.

“Tot té la seua explicació. El que passa és que no la coneixem”, assenyala Onofre Monzó. Per al professor del Departament de Didàctica, allò que entenem per màgia és il·lusionisme. En moltes ocasions, els trucs es poden explicar de manera matemàtica, encara que no sempre, ja que de vegades tenen a veure amb altres elements. Tanmateix, existeix el truc perfecte? Onofre Monzó pensa que és aquell joc capaç de perpetuar-se en el temps sense que s’hi trobe una explicació.

I posa un altre exemple ben conegut, el truc en el qual una persona ha de pensar una xifra i el mag s’encarrega d’endevinar-la. Es pensa un número, de l’u al nou. Es multiplica per u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set i nou. Aleshores ix una xifra, que és la que veurà el mag. En multiplicar-la per nou eixirà el número que s’havia pensat. L’explicació és senzilla. Si es multiplica eixe número per nou, allò que es fa en realitat és multiplicar per nou uns, de manera que el resultat serà la xifra en la qual s’havia pensat de manera repetida.

Però, al cap i a la fi, tal com ha comentat el professor Onofre Monzó, tots els trucs són trucs, és a dir, han de tindre algun tipus de justificació. I això fa referència als intents d’alguns mags d’esbrinar el número de la loteria de Nadal: “Això no és possible, perquè la probabilitat d’encertar el número de la loteria, si hi ha cent mil números, és d’u entre cent mil. Podríem encertar, però és una probabilitat molt baixa com per a encertar a la primera”.

El programa A Fons de Ràdio Universitat  ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València