logodreta

Miguel Andrés: “Anem a veure la fibra òptica en instrumentació mèdica i en xarxes de control de seguretat”

JORGE CHENOVART. Imaginem una llar familiar sense internet. Sí, encara n’hi ha. La filla li diu al pare que necessita connectar-se habitualment ara que ha començat l’ESO, ja que la professora li penja les anotacions i les fitxes pertinents en una aula virtual adequada a l’ensenyament bàsic. En la televisió (açò sí que és imprescindible en tota casa) anuncien la millor connexió de fibra òptica del moment. Ha arribat l’hora de contractar amb l’operador de torn aquesta connexió. “La fibra òptica ens dóna molta publicitat, serveix perquè la gent pense que ajuda a viure, i és una publicitat molt positiva per a nosaltres”, explica el catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de València Miguel Vicente Andrés Bou en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.

A més, “és necessari que la fibra òptica en comunicació millore perquè els qui treballem el material i tenim empreses dedicades a açò avancem en paral·lel”, afegeix Pere Pérez, director de R+D de l’empresa Chylas, instal·lada al Parc Científic de la Universitat i dedicada a filtres, sensors, equipament i tecnologia directament relacionada amb la fibra òptica i els làsers de fibra. Aquests últims són possibles gràcies a tot el que s’està progressant en aquest món conegut i al mateix temps inconcret per a la gent del carrer.

Va haver-hi un moment en el qual la fibra òptica començà a visualitzar-se com a cable de comunicacions i a connectar distàncies molt grans, quan el control de la química en la fabricació dels materials era sostenible i permetia posar en pràctica aquesta idea comunicacional. “A partir d’ací tot va ser molt ràpid. Sembla increïble com es desenvolupava la tecnologia a tota velocitat, tot anava de la mà”, afirma Pere Pérez.

Com moltes altres empreses, Chylas forma part d’aquest viver localitzat al Parc Científic. Per a totes aquestes empreses és vital la implicació universitària. “És molt important per a nosaltres que les persones que treballen amb nosaltres es troben motivades i així poder veure que el treball que realitzem ací té una repercussió que es trasllada al nostre entorn. Això no es pot valorar, però l’intangible és rellevant i per a la Universitat de València també”.

Amb tot, Pere Pérez es mostra crític amb la indústria a nivell nacional i assegura que “només es troba molt desenvolupat el món de les operadores, però no tot el que hi ha darrere”. Com a mostra, un detall: a Espanya no hi ha cap fàbrica de fibra òptica. Sembla que la tecnologia hauria de ser encara més propera del que és.

Deixant a banda les comunicacions, la fibra òptica és l’element clau d’avanços en altres direccions com ara làsers i sensors. És la base d’ambdós i unida amb això “anem a veure-la en instrumentació mèdica, en xarxes de control de seguretat i també com a element fonamental en indústries de potència mitjana”, apunta Miguel Andrés. En definitiva, es podrà utilitzar la fibra òptica en tot tipus de vessants de manera més fàcil, i com a exemple d’això l’esmentada Chylas, ja que el seu camp no es troba només en la comunicació òptica, sinó en unes altres aplicacions que es basen en la propagació de la llum dins de fibres òptiques.

Es pot escoltar el programa En Xarxa que ha tractat aquest tema fent clic ací.

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València