logodreta

Nadal global, festivitat local

LORENA HERNÁNDEZ. Arriba desembre i els carrers es tenyeixen de llums, adorns i colors. Sonen les nadales, els xiquets i les xiquetes demanen els seus regals, i sembla que l’atmosfera de la ciutat es transforma. El Nadal toca a la porta, i amb aquestes festes arriben les reunions familiars i els dinars i sopars al voltant de la taula. Costums ben concrets que, tanmateix, són comuns en altres països arreu del món. Sembla que allò de compartir, de reunir-se i d’estar amb els éssers estimats és una característica intrínseca d’aquestes dates. Amb tot, cada zona té les seues pròpies tradicions.

Per exemple, a Amèrica Llatina un punt ben diferenciador és que Nadal és sinònim d’estiu i, per tant, de calor, la qual cosa dista i molt de la imatge que, almenys a Europa, es té d’aquesta època de l’any. Ni neu, ni fred, ni mal oratge en general. En aquest sentit, la fotografia canvia moltíssim. Per a celebrar aquesta festa són comuns els focs d’artifici, a més dels sopars amb la família. Això sí, la decoració és prou més vistosa que a Espanya, com ha comentat Luis Vega, estudiant d’ADE: “Totes les cases tenen molts ornaments per les façanes, fins i tot en forma de cascades, garlandes…”.

Una altra característica interessant de l’altre costat de l’Atlàntic és com es dóna pas a l’any vinent. Allà és freqüent seguir algunes tradicions per a evitar la mala sort, com ara agranar la porta cap a fora i vestir-se de groc. En alguns països també se segueix la tradició dels grans de raïm, però en molts altres no tenen aquest costum. Algunes i alguns ixen al carrer a donar pas al nou any, en altres llocs se sol veure la televisió amb el compte enrere, altres fins i tot tenen campanades, i a Perú, per exemple, és més freqüent seguir l’arribada de l’1 de gener a través de la ràdio.

En alguns països tan distants com ara Xina també se celebra el Nadal, encara que allà és molt més important la Festa de Primavera. Els xinesos i les xineses solen reunir-se en família i tenen el costum de regalar-se pomes el dia 24 de desembre, una fruita que representa calma i benestar. A l’altre costat de la frontera, a Rússia, aquestes festes també són sinònim de família i menjar, encara que se celebren el 7 de gener. La nit de cap d’any sí que és una gran festa, com ha comentat l’estudianta del Màster en Formats i Continguts Audiovisuals María Lekant: “No hi ha raïm, però sí televisió. Sol eixir el president per a dirigir-se a la població amb un discurs”.

A Europa, per la seua part, els costums són prou semblants. No hi ha tanta tradició als reis mags com a Espanya, però sí al Nadal. En el cas d’Alemanya, és especialment important el dia de Sant Nicolau, que se celebra el 6 de desembre. Per la seua banda, a Itàlia és freqüent jugar a jocs de taula. I a Suïssa, una curiositat que es comparteix amb Espanya: es menja el tortell de Reis. Diferents llocs, diferents costums, però en essència la mateixa festa. El programa Caleidoscopi de Ràdio Universitat  ha tractat aquest tema en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València