logodreta

Lluís Miquel: “Fa falta una generació jove que ens sacse, que no tinga por de res i que no pense només en pagar la hipoteca”

Lluis Miquel 2

El productor musical, empresari i cantant valencià Lluís Miquel rebrà pròximament el XV Premi Vicent Ventura en reconeixement a la seua trajectòria i el seu compromís
amb la llengua valenciana.

ÀLVAR LÓPEZ. Lluís Miquel és una de les figures més rellevants de l’audiovisual valencià. En els anys seixanta i setanta aconseguí l’èxit musical amb Els 4Z i Pàtxinguer Z, convertint-se en un dels pioners de la Nova Cançó al País Valencià. Paral·lelament, fundà la primera empresa audiovisual de València, Novimaig, i els històrics Estudis Tabalet, que tancaren les seues portes el 2012. Actualment es troba al capdavant de l’empresa Adí Producciones SL. En abril rebrà el Premi Vicent Ventura com a reconeixement per la seua trajectòria i el seu compromís amb la llengua valenciana.

–Què significa ser un dels guardonats amb el Premi Ventura?
–Junt amb Joan Fuster, Vicent Ventura va ser un dels que m’inculcà la importància de cantar en valencià i de tindre una cançó pròpia. Me l’estimava molt, i quan em van dir que m’havien donat el premi d’aquest any em vaig sentir molt orgullós. És un premi que es dóna per a destacar aquelles persones que han tingut una influència bàsica per al nostre país durant anys, alguns d’ells tan durs com els del franquisme i postfranquisme.

Quines diferències hi ha en la producció valenciana actual i en la de fa quaranta anys?
–La societat ha canviat molt. En els anys seixanta érem una minoria que venia de la burgesia que estava renyida amb el règim. En aquella època, la Universitat de València i un conjunt de llibreries foren el punt de partida de la cultura i de la possibilitat d’expressar-te, però era un fet molt reduït.

–Així, ara hi ha més llibertat?
–Abans estàvem vigilats i reprimits. Ara hi ha més llibertat, però encara estem molt vigilats. Les últimes generacions mostren menys interés per la cultura valenciana justament perquè no les deixen estudiar el nostre passat.

Més enllà d’aquesta falta d’interés, com veus la infrastructura de l’audiovisual valencià?
–És inexistent. Molts dels que creàrem les infrastructures, com ara jo mateix, que vaig muntar el primer estudi de gravació de tota la Comunitat Valenciana, hem hagut de tancar. No per falta de treball o d’inquietuds, sinó per política. Si per ells fóra, acabarien amb tot. El teatre està en un punt terminal, la indústria discogràfica ja ha mort… Què ens queda? Estem arribant a la misèria intel·lectual.

La falta d’interés de la qual parles es pot deure al fet que no hi ha ajudes de les institucions públiques?
–Ja no es tracta només de la falta d’ajudes. El tancament de Radiotelevisió Valenciana estava estudiat pas a pas. Canal 9 feia una programació tan insofrible i amb tan poc d’interés que evidentment no tenia audiència. Però precisament a València hi ha gent amb moltíssima creativitat, i tècnicament estem preparats.

A més de Radiotelevisió Valenciana, en els últims anys també han desaparegut moltes empreses privades com ara els Estudis Tabalet. Quines conseqüències tenen aquests tancaments?
–Els Estudis Tabalet gravaren més de 3.700 discos de tot tipus de música en valencià, i de la mateixa manera fa uns anys hi havia diversos estudis que feien bona faena, però hagueren de tancar perquè no tenien treball. Les productores audiovisuals privades estan en la mateixa situació, el sector pateix una crisi industrial.

Lluis Miquel 3

És la crisi la responsable de la situació negativa de la indústria audiovisual?
–Està clar que la crisi econòmica ha influït molt en això, però no crec que siga l’únic motiu. Torne a destacar que hi ha creativitat suficient per a revertir la situació, però no hi ha mitjans de comunicació on es puga reflectir tot el treball que es fa. Si la gestió de les infrastructures públiques de l’audiovisual valencià quedara en mans dels grandíssims professionals que tenim, la situació canviaria. I això, compte, no implica deixar un mitjà públic en mans privades per a fer negoci. En els anys seixanta tot ho féiem a canvi de res, si un dia ens donaven tres-centes pessetes eren benvingudes, però no era l’objectiu. Hi havia una generació molt valuosa, amb músics, pintors i poetes magnífics que ara no existeix.

Creus que ara no tenim una generació com aquella?
–No, no la tenim. Fa falta una generació jove que ens sacse, que no tinga por de res i que no pense només en pagar la hipoteca.

Tornant a la situació de la indústria audiovisual, pot el valencià desaparéixer de l’espai públic?
–Des de la transició la nostra llengua ha evolucionat molt fins al punt que hi ha escoles que només donen classes en valencià. Això sí, des de fa un temps estan restringint de nou la nostra llengua. Jo pensava que allò de separar el valencià i el català ja estava superat, però encara hi ha a qui molesta que es tracte de la mateixa llengua. Però, bé, al final això no deixa de ser una estratègia per a ocultar aquelles coses més greus que passen i a les quals no prestem atenció.

Des d’Adí Producciones, quin futur li veus a la producció valenciana?
–En aquest moment el futur el veig negre. Des de la productora faig altres activitats, com ara organitzar concerts o publicar llibres, coses que no tenen a veure amb l’audiovisual. Evidentment, sempre hi ha coses a fer, si no tancaríem, però ho estem passant malament. En l’Associació de Productors érem al voltant de huitanta-cinc productores a la Comunitat Valenciana fa cosa d’any i mig, i ara no en som més de vint.

Lluis Miquel 4

Un canvi de Govern canviaria la situació?
–La política sempre pot fer canviar les coses, però el que és necessari més que un canvi de Govern és una nova política que no tinga por. El problema d’ara és que, a diferència del postfranquisme, on tothom sabia qui era l’enemic, ara pot vindre de qualsevol costat. Hem de buscar una política racional per a reconstruir tot allò que ha caigut amb les bombes ideològiques.

Per acabar, recordes amb especial estima alguna anècdota de la teua època en Els 4Z i amb Pàtxinguer Z?
–Amb Els 4Z recorríem totes les facultats cantant, i recorde que en una d’aquelles facultats un dia abans del concert va vindre el rector de la Universitat alarmat preguntant què significava aquella concentració. Quan li vaig dir que anàvem a cantar va tranquil·litzar-se i em va contestar que el conserge li havia dit que baix s’havien reunit las cuatro sectas! Imagina’t…

I amb Pàtxinguer Z tinguérem la sort de tocar en Televisió Espanyola durant anys, amb cantants com Joaquín Sabina o Javier Krahe. Va ser molt curiós que de colp i volta, pel fet d’eixir en la televisió quan només n’hi havia dos canals, érem famosos en tota Espanya. Després de tants anys amb Els 4Z tocant en tots els llocs, amb quasi quaranta anys anàvem a un poble perdut en la muntanya i sabien qui érem. La televisió té aquesta màgia, i això és el que falta ara, que no hi ha possibilitats per als nous grups de donar-se a conéixer.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València