JORGE CHENOVART. Encara que el model més antic de dron va ser desenvolupat poc abans de la dècada dels anys vint, és a partir del segle xxi quan obté una popularitat enorme, a causa del seu ús per part dels Estats Units en les guerres d’Orient Mitjà. Aquests vehicles aeris no tripulats fets de metall o plàstic, utilitzats majoritàriament en activitats militars, han aconseguit una popularitat quasi equiparable a la dels avions teledirigits. “S’han posat molt de moda, en el format multicòpter. Hi ha hagut una explosió d’aquests dispositius a causa de la reducció del seu preu”, explica Joan Vila, professor de l’Escola Superior d’Enginyeria de la Universitat de València en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.
L’ús de drons és similar al dels helicòpters teledirigits, però són molt més fàcils d’usar a causa dels seus sistemes de programació amb GPS. En molts casos, l’ús del comandament s’acaba i el control remot es realitza a través de mòbils o de tabletes. Com en tot, l’ús adequat d’aquests aparells resulta determinant per a conéixer les tècniques d’aplicació. “No són fàcils d’emprar de primeres, poden ser perillosos i a vegades es disparen de preu. No són recomanables per a tot el món”, afirma Vila.
Fora de l’àmbit militar, alguns sectors periodístics s’han apoderat dels drons amb la finalitat d’aconseguir exclusives, ja siguen bodes, batejos o comunions de famosos, és com si tot valguera en el món de la premsa rosa. Aquests fets representen noves formes d’aplicar la tecnologia aerodinàmica. La diferència és simple, una càmera de vídeo integrada. Es pot dir que el transmèdia arriba fins el cel. “Ara és possible gravar en temps real amb drons, això repercuteix en les possibilitats tècniques, i també es poden usar en protestes civils”, afirma Joan Vila. El dron, doncs, també es pot emprar com a mecanisme de denúncia, exemples com els altercats de Turquia o Ucraïna són la prova que manifestants i objectes de manifestació poden ser posseïdors de drons. “El seu ús pot ser molt positiu per assegurar les llibertats civils”, afirma Vila.
A més dels citats usos, la naturalesa pot beneficiar-se de les noves tecnologies i, en aquest cas, dels drons, ja siga ajudant a previndre incendis o conéixer de primera mà les inundacions que es poden produir en qualsevol moment. “L’agricultura de precisió consisteix a posar una càmera en un dron i pots saber així si està ben regat el camp, o si es necessiten fertilitzants”, explica Vila, i afegeix que “a Espanya és necessari tindre llicència de drons, en altres països com els Estats Units està prohibit qualsevol ús comercial d’aquests, un fet que contrasta amb el seu ús indiscriminat en combat”. Per bé que és cert que aquell país es troba en període de legislació d’aquests aparells. Un exemple són les superproduccions de Hollywood, que han tingut problemes d’enregistrament d’imatges des de l’aire i han necessitat gravar en altres països per a no pagar els alts costos de lloguer d’helicòpters.
A Espanya encara no hi ha lleis que regulen els drons, però “cal respectar la normativa aèria, uns cent metres de distància, i sempre han d’estar a la vista per a evitar problemes”, assenyala Vila, i afegeix que “si el seu ús s’estandarditza, segur que veurem una llei prompte”.
Es pot escoltar l’entrevista sencera amb el professor Joan Vila al programa En Xarxa de Ràdio Universitat fent un clic ací.
