Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de
València.
LORENA HERNÁNDEZ. Jugar-se la pell per una vida millor o, almenys, pel somni d’una vida millor. És la realitat de moltes persones a països que ens semblen llunyans, però que en ocasions es troben molt a prop nostre, tal vegada només separats per un poc de mar. Ciutadanes i ciutadans que, com totes i tots, busquen una millor qualitat de vida, o només guanyar-se-la. En les últimes setmanes hem assistit a una situació crítica a les fronteres de Ceuta i Melilla. Onades d’immigrants que tracten de passar a Espanya i a la Unió Europea, amb el drama que representa aquest fet, ja que en ocasions ho fan amb un greu risc per a les seues vides.
I així va ocórrer el passat 6 de febrer al Tarajal, un dia en el qual quinze subsaharians van morir en tractar d’arribar nadant a la platja de Ceuta. Molt s’ha parlat sobre l’actuació de la guàrdia civil en aquest episodi, sobre si estava justificat el comportament dels agents de seguretat. Per al catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Javier de Lucas, no, de cap manera, ja que comenta que si s’omet el deure de socórrer es produeix un delicte: “Hi ha vídeos en els quals es mostra que efectivament hi ha trets de pilotes de goma, no traçant una línia imaginària, sinó cap a la part de l’aigua on es troben eixes persones tractant de nadar i sobreviure”.
Les condicions de fugida de totes aquestes persones no són les més adients. Malles per a evitar saltar a l’altre costat; o el mètode kamikaze, que consisteix a llançar-se amb un cotxe a tota velocitat pel carril d’eixida de vehicles des d’Espanya al Marroc, en direcció contrària. Tanmateix, el catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat creu que hi ha una clara intencionalitat per part del Govern marroquí: “El que està fent el Marroc és manipular. El motiu són les negociacions entre Espanya i la Unió Europea d’una banda, i el mateix Marroc d’una altra. És evident que hi ha un bon grapat de qüestions que són contencioses, des de la pesca fins els acords comercials entre ambdues parts”.
Des de la perspectiva de Javier de Lucas, es tracta d’un argument per a negociar amb una posició de força. Pressió, no només migratòria, sinó de seguretat, que per a la Unió Europea és un problema molt greu. En aquest sentit, el catedràtic assenyala el paper dels mitjans de comunicació, que segons el seu parer estan participant en aquesta estratègia: “Sembla que només es mouen els ciutadans de països subsaharians o els del continent africà, i això no és veritat. De fet, la història de la humanitat és la dels desplaçaments”.
Per això, segons indica, encara que hi ha una obligació des del punt de vista jurídic de defendre les fronteres, aquesta protecció ha de ser proporcional al respecte als drets humans: “La Unió Europea té una mentalitat bèl·lica en matèria d’immigració”, ha assenyalat. En aquest sentit, el catedràtic ha apuntat que la política migratòria ha de ser una qüestió global, i que per tant requereix una acció internacional concertada. El programa Fes Pinya de Ràdio Universitat ha tractat aquesta qüestió en profunditat. Es pot escoltar fent clic ací.
