logodreta

La primavera ja està ací i, amb ella, les al·lèrgies

La primavera, amb la floració, és l’estació on més al·lèrgies es produeixen.

La primavera, amb la floració, és l’estació on més al·lèrgies es produeixen.

JORGE CHENOVART. Una persona entra en un autobús ple de gent, per tant ha de quedar-se de peu i observar felinament quan és el millor moment per asseure’s. Tot d’una comença a esternudar de manera exagerada. El següent moviment, com si d’una partida d’escacs es tractara, el realitza qualsevol persona que es troba al seu costat i consisteix a buscar una eixida perquè no li contagie el que siga. Això seria en una altra època de l’any, però ara ha arribat la primavera i l’al·lèrgia estacional tan característica d’aquestes dates ha pres la ciutat, el poble o la vila. “Com a conseqüència de la forma de vida occidental i del seu medi ambient, augmenta el nombre de persones que pateixen aquest tipus d’al·lèrgies”, afirma la professora de la Universitat de València Dolores Hernández.

En qualsevol moment de la vida, una persona pot patir una al·lèrgia, ja siga al pol·len, al làtex o a qualsevol aliment que prenga. Però depenent de cada individu, hi ha algunes persones amb una tendència genètica a patir al·lèrgies per qüestions ambientals i altres com a exposició al fum del tabac o a agents bacterians. “No és el mateix viure a València que en un altre lloc, ací tenim una tendència a patir determinats tipus d’al·lèrgia”, afirma Hernández, i afegeix: “Hi ha plantes que produeixen pol·len al llarg de tot l’any, per la qual cosa no sols depén de la primavera”. Els canvis ambientals, a zones amb sequeres o amb escassetat de pluges, poden produir que les plantes el generen en diferents estacions.

Un altre aspecte que augmenta el nombre d’al·lèrgies primaverals és la contaminació. “Les partícules de dièsel poden alterar els pol·lens amb més al·lergògens i si a això se suma la falta de pluja, el pol·len es mantindrà en l’ambient”, assegura Dolores Hernández. Aquest és el motiu pel qual els al·lèrgics es troben millor i poden respirar sense complicacions si ha plogut i l’ambient s’ha purificat. Aquest fet també es dóna a zones de muntanya on encara no s’ha pol·linitzat, ja que els ambients són més frescos i arriba més tard la primavera.

Diuen que la naturalesa és sàvia, i ella sabrà el perquè de la pol·linització de cadascun dels arbres. Hi ha alguns que ho fan en gener, altres acabant l’hivern i alguns ben entrada la primavera. “És molt important saber a quin tipus de pol·len som al·lèrgics i hem de tirar mà dels calendaris aerobiològics que ofereixen informació sobre el recompte de pol·len anual i així previndre i planificar la nostra vida diària”, explica Dolores Hernández. Com que no es pot fer vida a casa durant les vint-i-quatre hores del dia, “hem de portar un tractament simptomàtic, amb remeis com ara col·liris, i si l’al·lèrgia augmenta, la vacunació és molt eficaç”, apunta la professora de la Universitat.

Es pot escoltar l’entrevista sencera amb Dolores Hernández en el programa A la Teua Salut de Ràdio Universitat fent clic ací.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València