logodreta

Rafael Tabares: “L’Alzheimer disminueix el risc a tindre càncer en un cinquanta per cent”

Tabares-2

Rafael Tabares ha rebut el Premi de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana per la investigació que dirigeix sobre les associacions directes i inverses entre el càncer i les malalties del cervell i del sistema nerviós.

REDACCIÓ. Rafael Tabares Seisdedos (Bilbao, 1963) és catedràtic de Psiquiatria a la Universitat de València i investigador principal d’un dels grups del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Salut Mental (CIBERSAM). La setmana passada va rebre el Premi de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana per la investigació que dirigeix sobre les associacions directes i inverses entre el càncer i les malalties del cervell i del sistema nerviós.

Entre altres, el seu grup ha demostrat que la presència de determinades malalties del cervell i del sistema nerviós, especialment les que tenen un component neurodegeneratiu, és un factor associat a la disminució del risc de patir càncer. En la pròxima edició de la Universitat d’Estiu de Gandia Rafael Tabares pronunciarà la conferència inaugural: Espais a l’interior: el visible i l’invisible.

Tabares-3

–Vosté ha investigat les relacions del càncer amb les malalties d’Alzheimer, Huntington, Parkinson, l’esclerosi lateral amiotròfica, l’esclerosi múltiple, la síndrome de Down, l’esquizofrènia i els trastorns de l’espectre autista. El premi que va rebre divendres 16 de maig per part de la Reial Acadèmia de Medicina és un reconeixement a aquest treball? Com se sent?
–Una pregunta molt psiquiàtrica, ja que els psiquiatres valorem emocions. Sent una mescla de benestar i agraïment, pel fet que el treball siga reconegut per persones de prestigi i de responsabilitat, perquè vivim un temps en què un se sent obligat a estar a l’altura, meréixer allò que aconsegueix, i fer-ho de manera continuada, progressiva, i en això hi ha molt de responsabilitat per a continuar avançant. És un conjunt d’emocions i sentiments oposats. D’una banda, estic molt satisfet, i d’una altra em sent obligat a continuar, la qual cosa a vegades suposa un sacrifici des del punt de vista personal, familiar i de relacions, ja que implica renunciar o jerarquitzar. En l’acte vaig donar una conferència sobre el contingut del premi, es va lliurar l’acreditació i després vaig ser nomenat acadèmic.

–Com arriba a la conclusió que la presència de malalties del cervell i del sistema nerviós, especialment les que tenen un component neurodegeneratiu, redueix el risc a patir càncer? Quina relació hi ha entre un tumor i l’Alzheimer?
–El procés comença l’any 2008 amb una estada a la Universitat de Califòrnia, San Francisco, al laboratori de neurociència bàsica de John Rubinstein. Allí treballava sobre el cromosoma 8 i em va cridar l’atenció que molts dels gens d’aquest cromosoma (484 en el braç xicotet) estan relacionats amb processos bàsics de neurodesenvolupament, però també molts gens es relacionen amb processos neurodegeneratius (Alzheimer i Parkinson, i el càncer). Vaig comprovar si en la literatura científica hi havia hagut gent que haguera estudiat els processos proliferatius, el càncer en relació amb malalties com ara l’esquizofrènia o l’Alzheimer, i vaig trobar que diversos investigadors havien estudiat epidemiològicament la relació. En el nostre cas, hem aglutinat aquelles dades per a veure si podíem establir una relació causa-efecte entre tindre una malaltia neurodegenerativa i el càncer.

–I les conclusions apunten al fet que…
–Tindre malalties neurodegeneratives com ara el Parkinson, esclerosi múltiple, Alzheimer o Huntington disminueix el risc a tindre càncer en un vint per cent globalment. Quan estudiem aquestes malalties per separat, i la seua relació amb diferents tipus de càncer, veiem que per a molts càncers hi ha una disminució del risc de tindre’ls, però també associacions positives, és a dir que pel fet de tindre per exemple esquizofrènia augmenta el risc de tindre càncer de mama en les dones esquizofrèniques. Les implicacions d’aquesta anàlisi permeten plantejar si hi ha algun mecanisme de protecció que associe aquestes malalties del sistema nerviós i del càncer, i detectar que hi ha un risc a patir determinats càncers en aquests pacients, amb la qual cosa caldria dissenyar programes específics de prevenció.

Tabares-4

–La medicació pot influir en la possibilitat de contraure càncer?
–El primer pas del nostre treball ha sigut trobar l’evidència epidemiològica i, el segon pas, explicar per quines raons es produeix aquesta relació entre malalties, una relació que pot ser molt variada. Per exemple, motius que tinguen a veure amb la medicació, alguna cosa que prenen els pacients i que augmenta el risc de patir càncer. També amb l’estil de vida d’aquestes persones. I també, i ací és on estem treballant, pot haver-hi raons biològiques que expliquen aquestes associacions inverses amb el càncer, que és el descobriment més nou i que en la literatura científica hem anomenat cormobilitat inversa. Biològicament, perquè pacients amb malalties del sistema nerviós greus com ara les que hem descrit tindrien una major protecció al càncer.

–Aquestes cormobilitats inverses són malalties que protegeixen unes d’unes altres. Quines cormobilitats han trobat i quines són les més significatives i en quin percentatge?
–Significativament, i amb les dades que tenim fins ara, enguany els pacients amb Parkinson tindrien una disminució del risc de càncer de pròstata i pulmó i un augment del risc de melanomes. Amb l’esclerosi múltiple també hi ha una disminució del risc de càncer de pròstata i pulmó, i un augment del risc de patir tumors cerebrals. Amb l’esquizofrènia, menys càncer de pròstata i melanomes, i un major risc de patir càncer de mama les dones. Síndrome de Down i Huntington serien com un continu en aquesta relació entre el càncer i les malalties del sistema nerviós, de manera que la malaltia de Down estaria en un pol on l’associació seria directa (augmenta el risc sobre tots els càncers analitzats) i en el Huntington seria el contrari, hi hauria un risc de disminució de tots els càncers estudiats. Per exemple, una dada: pel fet de tindre Alzheimer disminueix el risc a presentar càncer en un cinquanta per cent respecte a la població general, i pel fet de tindre un càncer disminueix un trenta-set per cent el risc a patir Alzheimer.

–Per què és important aquest treball?
–Estem parlant de dos grups de malalties, les relacionades amb el cervell i el sistema nerviós i el càncer, que tenen una gran càrrega mundial i provoquen un gran sofriment. L’aplicació clínica directa dels nostres resultats és que si hi ha un risc major a patir un càncer en pacients amb malalties neuropsiquiàtriques és fonamental adoptar mesures de prevenció. Una aplicació és preveure el que epidemiològicament pot ocórrer. Hi ha altres implicacions, no des de la comorbilitat directa, sinó la inversa, com ara que si entenem els mecanismes subjacents moleculars a eixa protecció podríem buscar aplicacions terapèutiques. Per exemple: sabem que determinats antipsicòtics i determinats antidepressius o fàrmacs que s’utilitzaven per a aplicacions diferents al càncer estan protegint la gent d’eixa malaltia. Per a això caldria reutilitzar eixos productes, o analitzar les seues dianes terapèutiques per aconseguir fer nous fàrmacs amb un efecte anticancerós. Per exemple, l’aspirina. Hem vist que les persones que durant molts anys han estat prenent-ne, per problemes cardiovasculars, es morien menys de càncer. Igual és que l’aspirina en dosis baixes actua com un quimioterapèutic. Això s’ha vist amb l’aspirina, amb determinats antidepressius tricíclics, amb antidepressius més moderns… I podria encaixar amb l’evidència de l’efecte anticancerós de determinats fàrmacs, la qual cosa obri possibilitats a indagar nous usos d’antics fàrmacs.

–Aquesta aportació implica un nou concepte en la medicina?
–Tradicionalment, en medicina hem tingut una visió reduccionista, una visió translacional intentant relacionar els símptomes d’una malaltia amb els biomarcadors, els gens… que ha donat lloc a un eix translacional, el qual ha provocat que la investigació mèdica, l’acadèmia, l’assistència… s’hagen centrat en especialitats. Nosaltres estem reivindicant que ha d’haver-hi ponts entre eixes malalties i aquestes especialitats, perquè el normal en la clínica són les cormobilitats, l’associació de malalties, positives o negatives. Una de les nostres aportacions és que, a part de l’eix translacional, hi haja un eix transversal que intente tindre en compte les associacions entre les malalties del sistema nerviós i el càncer. No podem veure el pacient com un malalt, per exemple, només amb esquizofrènia quan resulta que té comorbilitat amb moltes malalties. Cal organitzar l’assistència i la investigació per a tindre en compte aquesta transversalitat. Ens pot ajudar a tindre en compte o trobar claus a les quals només amb l’eix transversal no arribaríem.

“Tindre malalties neurodegeneratives
com ara el Parkinson, esclerosi múltiple,
Alzheimer o Huntington disminueix
el risc a tindre càncer en un vint per cent globalment”

 “L’aplicació clínica directa dels nostres resultats
és que, si hi ha un risc major a patir un càncer en
pacients amb malalties neuropsiquiàtriques,
és fonamental adoptar mesures de prevenció”

Tabares-5

–I cap a on es dirigeix ara la seua investigació?
–Hem continuat avançant, de l’evidència epidemiològica, cap a veure si hi ha associacions a nivell clínic, fenotípic, entre malalties en el mateix pacient, i veure si hi ha solapaments entre els gens. Els gens de susceptibilitat per a l’Alzheimer coincideixen amb els gens mutats en el càncer? Sí, hi ha solapaments significatius. No sols hem fet això, com s’ha publicat, sinó que hem investigat si els patrons d’expressió dels gens d’una malaltia o d’una altra són inversos. És a dir, si trobem que hi ha una associació inversa entre l’Alzheimer i el càncer, els patrons d’expressió haurien de ser inversos. I hem trobat que són significativament diferents, inversos. El següent pas és estudiar específicament el conjunt de gens que tenen aquest sentit invers d’expressió, a veure si trobem alguna diana terapèutica que fóra interessant des del punt de vista d’una proposta. Continuar amb la investigació a nivell molecular. En resum: el primer pas va ser l’evidència epidemiològica, el segon veure si hi havia solapament de gens i el tercer si els patrons d’expressió dels gens relacionats en aquestes malalties són oposats. El pas següent, la investigació molecular.

–Vosté prové de la psiquiatria. Com va decidir investigar la relació entre malalties de la seua àrea amb altres com ara el càncer amb un component biològic?
–Diria que en aquest estudi hi ha un component biogràfic. Sóc psiquiatre i faig psicoteràpies, i això m’ajuda a pensar per què som el que som i fem el que fem. En el meu cas, hi ha una raó biogràfica: el meu pare va morir per un tumor cerebral. En qüestió de setmanes va morir, i crec que en part vaig resoldre el dol per la seua pèrdua, la d’un home molt vitalista, intentant entendre els mecanismes que fan que aparega un tumor cerebral. Vaig establir ponts entre unes malalties i unes altres. Hi ha un component biogràfic, però també biogràfic quant al fet que intente establir associacions entre totes les realitats entre les persones, les societats… No m’agraden els calaixos, els compartiments estanc, m’agrada establir connexions entre uns i altres, potser perquè la meua família és emigrant i ha intentat agafar el millor de cada lloc. I després hi ha un altre component. A Espanya hi ha molt pocs recursos per a ciència i cada vegada costa més aconseguir-los, i per tant has de fer un model d’investigació que s’adapte a eixa insuficiència de recursos, i potser el nostre model és investigar al màxim el que altres estan fent. És positiu, però també fa que et coste més ser innovador: proposar hipòtesis innovadores a partir del que estem desenvolupant requeriria tindre una estructura d’investigació potent, més potent que la que tinc a hores d’ara. És molt difícil.

Tabares-6

–Vosté és investigador i, com hem comentat, té un grup amb el qual treballa. Hi ha suficient suport del sector públic i del privat a la investigació en aquest país?
–La resposta clara és que es podria fer moltíssim més. Estem perdent un tren que probablement després serà impossible de recuperar, i que altres països tenen molt clar que cal recolzar: la investigació bàsica i l’aplicada. És un camp que genera coneixement, i llocs de treball, riquesa. No hi ha color amb els Estats Units, França, Alemanya… Ací les retallades són indiscriminades i massives. La carrera d’investigació no està correctament desenvolupada en el nostre país, té escassos recursos.

 “Aquestes entrevistes fan que alguns joves s’acosten
al meu despatx perquè veuen interessant la investigació”

 “Una de les nostres aportacions és que a part de
l’eix translacional hi haja un eix transversal que
intente tindre en compte les associacions
entre les malalties del sistema nerviós i el càncer”

–Com a catedràtic i docent a la Universitat, com veu la situació a la qual s’enfronten els i les joves que volen investigar? Hi ha suficient recursos? S’haurien d’obrir més camins? Cap a on?
–Els joves que s’estan formant a Espanya reben una bona formació, crec que aguanten qualsevol comparació amb joves d’altres països en tots els aspectes (clínica i investigació), i molts se n’hauran d’anar fora per a poder treballar clínicament i en investigació. A mi una de les coses que em pareix més interessant és que aquestes entrevistes fan que alguns joves s’acosten al meu despatx perquè veuen interessant la investigació, i en la mesura del possible els l’expliquem i intentem que ens ajuden, que ens acompanyen. Perquè açò és una formació important. Una altra cosa és que puguem donar-los una oportunitat com es mereixen. Això no és possible, però hi ha gent que s’està interessant en aquest estudi d’una manera altruista i que espera que en el futur la situació millore. O gent que ja té un lloc de treball, perquè són residents, però a més fan aquest treball perquè els interessa, la qual cosa significa que a part del seu treball li dediquen un temps a la investigació.

 

 

 

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València