D’esquerra a dreta: Guillermo Muñoz, Eva Alloza, Fernando Sapiña, Mercedes Aler, Eva Pastor i Susana Carrasco.
DAVID M. BOSCH. Piratas de la Ciencia és una associació multidisciplinària de divulgació científica formada amb l’objectiu d’estendre la ciència d’una manera participativa i col·laborativa, i impregnar-la amb altres àrees com ara l’art, l’actualitat, la gastronomia i l’oci. L’associació ha complit els seus primers deu anys de vida amb accions com ara els Bars de la Ciència i diversos tallers pràctics.
Ja fa una dècada que la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València organitzà el curs Comunicació de la Ciència. A més dels objectius que perseguia el curs, per als alumnes també va suposar un nexe d’unió entre ells, persones amb un interés especial no sols per la ciència, sinó per la seua divulgació. “En aquell moment, ens va semblar molt curiós el fet de trobar-nos, de sobte. Hi havia molta energia, i d’ací van sorgir els pirates”, afirma Guillermo Muñoz, investigador en Física i president de Piratas de la Ciencia.
Després del curs, començaren a quedar de manera informal i en els sopars que organitzaven xarraven sobre ciència i divulgació. Però va arribar un moment en què decidiren donar el pas i crear l’associació. Això, ens explica Guillermo, els donà l’oportunitat de començar a crear projectes, entrar a concursos o participar en congressos. En definitiva, els ha facilitat realitzar una gran quantitat d’activitats ben diverses. “Aquesta multidisciplinarietat es potencia pels interessos de cadascun dels membres dels pirates, la qual cosa fa que les accions resulten més interessants”, explica l’enginyera telemàtica i pirata Susana Carrasco.
Durant aquests deu anys han participat en una gran quantitat d’accions de divulgació i comunicació científiques amb un gran nombre de col·laboradors, com ara la Universitat Politècnica de València o la Universitat Menéndez y Pelayo, però senten un gran orgull quan parlen de la institució que els va reunir en un primer moment i els va ajudar amb els seus primers passos. Un dels pirates, el metge Juan Carlos Rayón, diu: “La Universitat de València, a través de la Càtedra de Divulgació de la Ciència i de Soledat Rubio, ha estat essencial per a la creació de Piratas de la Ciencia, ja que des de l’inici –quan més despistats estàvem– ens van acompanyar en el nostre creixement, donant-nos molt de suport, posant-nos en el context de la realitat científica, i a més recolzant-nos en moltes de les nostres accions”.
Associació independent
Per a Juan Carlos, el fet de ser una associació independent és l’element clau del modus operandi de Piratas de la Ciencia, és part de la seua filosofia. L’associació té un objectiu divulgatiu propi, que és el dirigir-se als ciutadans, però són molt conscients de la importància que suposa tindre el suport d’institucions, encara que amb la Universitat de València reconeixen que tenen una relació que va més enllà, és una simbiosi on totes les parts trauen beneficis.
El camí recorregut no sempre ha estat fàcil, i malgrat la forta implicació de cadascun d’ells en l’associació, també hi ha hagut moments de crisi i de grans dificultats, però gràcies al seu ímpetu per continuar treballant dia a dia en la divulgació de la ciència han pogut superar totes les traves i reeixir reforçats en les seues activitats. Així, pensaren que el món on-line seria de gran ajuda en el seu treball divulgatiu i el 2011 van crear el seu blog, convertit hui en la seua principal eina de comunicació. Eva Pastor, pirata i biòloga encarregada de la comunicació del Jardí Botànic de la Universitat de València, ens conta que, amb el pas del temps i els canvis en les vides personals dels pirates, cada vegada era més difícil tindre trobades presencials i si les tenien sempre alguna persona es quedava despenjada, però la responsabilitat de mantindre un blog fa que el contacte entre ells siga permanent i facilita l’aportació de continguts multidisciplinaris dels membres de l’associació.
El blog, comenta Susana, es va crear amb la intenció primera de divulgar. Però també és important per a ells tindre una ferramenta que els permeta crear un diàleg i debat entre els ciutadans. “Hem aconseguit generar un debat des del blog i el feedback existeix, encara que no tant com ens agradaria, però estem encara treballant i fent servir eines com Facebook i Twitter, fonamentals hui per arribar a la societat, on sí que rebem una major resposta”, afirma Eva Alloza, pirata enginyera agrònoma i a més encarregada de les xarxes socials de l’associació.
Activitats presencials
Tot i la importància de les xarxes, els pirates valoren molt les activitats presencials, cara a cara, i aquelles que permeten fer arribar la ciència a un públic no especialitzat, és a dir mostrar la ciència del dia a dia. Fernando Sapiña, un pirata que a més és professor investigador i divulgador de la Universitat de València, realitza accions com ara el Taller de Xocolata, on ens descobreix la ciència d’aquest popular dolç. “Però amb l’associació volem anar més enllà”, ens comenta Guillermo, “volem arribar al públic no universitari i per això estem preparant accions com ara els tallers gastronòmics en un context ciutadà, duent-los a barris de la ciutat com Benimaclet o Russafa”. La pirata Eva Pastor està convençuda que la gent s’interessa normalment per la divulgació científica, però que la clau de l’èxit està en el fet que, si a més el format és innovador i divertit, encara pot estar més predisposada a conéixer la ciència que ens envolta.
Deixen un poc de costat les conferències, les taules redones i altres formats divulgatius més tradicionals, i participen en activitats com ara Expociència, el Campus Gutenberg, o els Bars de la Ciència, on el públic té un contacte i una participació més directa amb la ciència. Amb aquest tipus d’activitats, ens diu la pirata i metgessa Mercedes Aler, “moltes vegades morim d’èxit, encara que no només es complicat arribar al públic amb les activitats, sinó que l’important és que a més de divertir-se en les activitats també n’aprenguen, i ací és on ens trobem el gran repte moltes vegades”. Divulgar la ciència i fer que el públic s’emporte una part de coneixement científic no és una tasca fàcil.
Evolució cultural a València
Creuen que la ciutat de València és un lloc on s’està formant una evolució cultural, és una ciutat vibrant, però li troben un gran problema: la coordinació. Aquesta és una gran crítica que fan els pirates: hi ha dos problemes fonamentals per a ells, els horaris i la coincidència de dies. Mercedes ens comenta que la ciutat té una bona oferta divulgativa, però massa vegades en un mateix dia hi ha dues o més activitats que fan impossible assistir a les dues, però que a la setmana següent no hi ha cap activitat. La pirata Susana complementa la crítica als horaris explicant que, com que la major part de les activitats estan dirigides a un públic universitari, s’efectuen en horaris laborals, la qual cosa fa impossible l’assistència de persones amb treball.
A pesar d’aquestes crítiques, continuen lloant el treball de la divulgació valenciana i remarquen la falta d’una agenda divulgativa, o bé pública o bé privada, on es donen a conéixer les activitats que hi ha a València i on les diverses institucions puguen informar-se i coordinar les seues activitats de divulgació científica.
Amb els deu anys d’existència els pirates han anat marxant, alguns han tornat, han trobant nous companys amb noves inquietuds, i també n’han perdut alguns, però continuen treballant de valent com a associació, sense deixar de banda el seu valor multidisciplinari, la seua passió per la divulgació científica, i amb l’esperit de crear una cultura global més crítica, participativa i formada, on els ciutadans coneguen la ciència en el dia a dia.
