logodreta

La CRUE integrarà un grup de treball sobre igualtat

Video Media Uni

INÉS SOLER JULVE. Els resultats de la setena Trobada d’Unitats i Organismes d’Igualtat de les Universitats Públiques espanyoles han sigut els esperats: s’aconsegueix un compromís ferm per part de Manuel López, president de la CRUE, de creació d’un Grup de Treball sobre Igualtat a la Conferència de Rectors –i Rectores– de les Universitats Espanyoles. Aquesta trobada s’ha celebrat els passats 5 i 6 de juny al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, sota el títol Les polítiques d’igualtat en la governança de les universitats: conciliació, recerca i docència.

Carmen Tomás, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, en un moment de la Trobada d’Unitats i Organismes d’Igualtat de les Universitats Públiques Espanyoles que s’ha celebrat a la Universitat.

Carmen Tomás, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, en un moment de la Trobada d’Unitats i Organismes d’Igualtat de les Universitats Públiques Espanyoles que s’ha celebrat a la Universitat.

L’actual president de la CRUE i rector de la Universitat de Saragossa va reconéixer les dificultats que pateixen les dones per a la conciliació de la vida personal i laboral, que va constatar de primera mà quan va formar el seu equip rectoral on volia que la representació femenina fóra com a mínim del quaranta per cent.

La conciliació és cosa de dones

La qüestió de la conciliació va ser abordada des del punt de vista jurídic per l’experta Remedios Roqueta Buj, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. La ponent va assenyalar que la llei no reconeix el dret d’adaptar la jornada laboral per assumir tasques de cura de persones dependents. Aquesta realitat suposa un obstacle per a les trajectòries professionals de les dones, que continuen sent les que demanen majoritàriament els permisos laborals per afrontar la cura de familiars, com van deixar constància en les seues presentacions Teresa Bondia i Teresa Domingo, caps de serveis de recursos humans a la Universitat. Aquesta última va concloure que “els homes s’han incorporat a gaudir del permís de paternitat, mentre que la conciliació de la vida laboral i familiar continua sent assumida per les dones”.

Les desigualtats que es reconeixen en l’àmbit de la conciliació tenen conseqüències en els de la recerca i la docència. Els treballs presentats aporten evidències que les dones PDI són les que menys ús fan dels permisos (si les comparem amb les dones PAS), perquè aprofiten la seua flexibilitat horària per a organitzar el seu temps i les seues obligacions familiars. El que podria semblar un avantatge es converteix en un obstacle quan s’observa que les dones es veuen moltes vegades obligades a sacrificar la seua carrera investigadora perquè no poden dedicar el mateix temps a la investigació que els seus companys homes.

Trobada-3

Les mesures proposades per a pal·liar aquestes desigualtats i desavantatges que pateixen les dones tenen dues vessants. D’una banda, introduir en els criteris de la distribució de la docència les obligacions familiars, per tal que les persones amb familiars dependents al seu càrrec puguen tindre preferència per a triar els horaris de les matèries que imparteixen. D’una altra, caldria revisar els criteris de concessions de sexennis d’investigació, perquè les excedències i els permisos donaren dret a moratòries i no penalitzaren la carrera investigadora de la persona que els demana.

Les dones en la ciència

La conferència de Capitolina Díaz, professora titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), va ser molt enriquidora en el sentit de valorar el paper que han jugat les dones en la ciència. Amb un repàs històric de les aportacions fetes per dones més i menys conegudes en la ciència, va demostrar que les científiques han estat sempre presents en tots els camps. Sobre la visió que té la ciència de les dones, la ponent va ser molt crítica amb la invisibilitat de la meitat de la població i amb la seua consideració excessivament sexualitzada. També va afirmar que l’augment de la proporció de dones científiques en determinats camps com ara primatologia o biologia ha comportat autèntics canvis de paradigma ja que elles adopten mirades i formes de treball diferents en relació amb els seus homòlegs masculins.

Trobada-4

La perspectiva de gènere en la docència

Com crear consciència de gènere a través de la docència universitària? És la pregunta que llançà la professora Mari A. Lires, doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals de la Universitat de Vigo, en la seua conferència. Va començar posant de manifest que l’existència d’un marc legal no implica que la perspectiva de gènere s’haja incorporat realment ni que el professorat s’haja format en aquests temes. En bona mesura s’ha quedat en el camp de les bones intencions i, respecte a la transversalitat del principi d’igualtat, va dir que “és tan transversal que no s’aplica en cap lloc”. No obstant això, es va mostrar optimista amb les possibilitats que ofereixen el treball competencial i els sistemes d’avaluació introduïts amb l’EEES, que possibiliten, al seu parer, una millor introducció de la perspectiva de gènere.

Trobada-2

Per què les dones no volen ser enginyeres o tecnòlogues? És la pregunta sobre la qual va girar el debat encetat en una taula de treball en què participaren una enginyera, Núria Salan, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya; una física, Pascuala García-Martínez, professora de la Universitat de València; i una psicòloga, Ester Barberà, professora de la Universitat de València. Les dues primeres van tractar d’explicar el lent creixement de les vocacions científiques entre les dones, que encara no superen el trenta per cent en les àrees d’Enginyeria i Arquitectura. La falta de models femenins sembla ser un dels principals obstacles, que tracten de superar amb programes de mentoria o girl’s days per a captar les filles en secundària. Però la representant en la taula de l’àrea de Ciències Socials va recordar que la feminització de determinades titulacions –com ara Infermeria o Magisteri– es manté encara menys permeable a l’entrada dels homes que la masculinització de les àrees tecnològiques, on progressivament va augmentant la presència femenina.

Tots aquests reptes que encara queden per afrontar en la lluita per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones es concretaran en objectius i noves propostes per a quan serà efectiva la creació del Grup de Treball d’Igualtat dins de la CRUE. Sens dubte, aquesta nova oportunitat de treballar en xarxa donarà un bon impuls per a posar en pràctica les mesures debatudes en el marc d’aquesta trobada.

Més informació en el blog de la VII Trobada d’Unitats d’Igualtat. 

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València