L’equip València/Biocampus de la Universitat de València, format per nou estudiants, presenta el projecte ST2OOL al Concurs Internacional iGEM (International Genetically Engineered Machine) que se celebra a Boston.
REDACCIÓ. L’equip València/Biocampus de la Universitat de València, format per nou estudiants, presenta el projecte ST2OOL al Concurs Internacional iGEM (International Genetically Engineered Machine), el qual se celebra entre el 30 d’octubre i el 3 de novembre a Boston. El projecte d’enguany dels joves investigadors mostra que els principis fonamentals de la biologia sintètica no sempre es compleixen en organismes vius. Paral·lelament, proposen una fórmula matemàtica que pot ajudar els investigadors a valorar el grau de protecció de la propietat intel·lectual dels seus treballs.
L’equip València/Biocampus té el suport del Programa Campus Sostenible, el Vicerectorat d’Investigació, l’Oficina de Polítiques d’Excel·lència, la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, el Col·legi Major Rector Peset, la Fundació General de la Universitat de València, l’empresa biotecnològica Biópolis i els projectes de la Unió Europea ST-Flow, ERA-SynBio i Synenergene.
Enguany se celebra el desé aniversari del concurs i s’hi donaran cita 226 equips d’arreu del món, en l’anomenada Giant Jamboree, on els participants han de presentar la seua recerca en unes jornades que seran l’esdeveniment científic més gran sobre biologia sintètica que mai abans no s’haja realitzat. El professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Juli Peretó, que farà de jutge en l’edició especial 2014, opina que “és un veritable privilegi participar-hi com a jutge, ja que això ens permetrà conéixer molt millor el funcionament intern de l’iGEM”.
L’equip que ha treballat durant l’estiu, amb el suport i la supervisió de deu científics i estudiants de doctorat que també en formen part, ha dut a terme diversos experiments i activitats de comunicació i difusió, com ara un vídeo i una web, per a generar el projecte que han anomenat ST2OOL, de l’anglés tamboret, que connecta visualment amb la idea que aquests joves investigadors hi volen transmetre.
Projecte ST2OOL
Com en són, de sòlids, els ciments de la biologia sintètica? El ST2OOL ha posat a prova quatre pilars bàsics de la biologia sintètica, que són l’estandardització (standardization, ST), l’estabilitat (stability, ST), la independència (orthogonality, O) i la llicència oberta (Open License, OL), que constitueixen, precisament, el fonament del concurs iGEM. L’objectiu del projecte ha estat revisar críticament si aquests principis, considerats com a dogmes de l’enginyeria, es poden aplicar als éssers vius en l’àmbit de la biotecnologia. Després de realitzar un ampli espectre d’assajos experimentals, i de fer servir nombroses tècniques de laboratori, com també models computacionals, els resultats obtinguts suggereixen que no es poden extrapolar els principis bàsics de l’enginyeria als sistemes biològics i que, per tant, s’han de validar en cada aplicació experimental. Per això, Manel Porcar, coordinador del projecte i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat, assenyala que “els resultats representen un bany de realitat per a qualsevol investigador que vulga fer biologia sintètica, perquè ens indiquen amb claredat que no es pot donar per fet que els principis bàsics de l’enginyeria s’apliquen sense més a les cèl·lules vives”. Els membres de l’equip proposen una via de solució: continuar explorant la natura en cerca de components biològics que es comporten de manera més estable, estàndard i independent, i per això han construït un robot que ajude en l’anàlisi de seqüències de DNA obtingudes de medis naturals i que complisquen millor aquests criteris.
Els tres primers pilars –estandardització, estabilitat i independència– han estat estudiats en el bacteri Escherichia coli, que s’ha revelat com un veritable banc de proves molt estable per a aquests tipus d’experiments. Tanmateix, els components biològics (Biobrick parts) assajats no es van comportar sempre, sota una gran diversitat de condicions ambientals, de manera estàndard i independent. “Hem fet servir tècniques proteòmiques per a comprovar que, quan s’expressa una proteïna estranya en el bacteri, la composició del sistema biològic no pateix alteracions importants”, explica Porcar.
El quart pilar explora la problemàtica de la propietat intel·lectual i les patents en l’àmbit de la biologia sintètica. Han investigat si hi ha un punt intermedi entre l’accés lliure (un principi fonamental de la comunitat iGEM) i la patentabilitat per a maximitzar el benefici social i trobar solució als problemes de comunicació entre els científics socials, els enginyers i els experimentals. La idea és oferir a la comunitat científica els instruments que faciliten als investigadors com determinar la patentabilitat de les seues descobertes científiques. I és ací on l’equip València/Biocampus proposa una fórmula matemàtica que pot ajudar a assolir aquest objectiu.
Jornades i presentació
Els integrants de l’equip desitgen que arribe el moment de la competició per a gaudir de les intenses jornades i mostrar el treball desenvolupat. Kristie Tanner, estudianta del grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques de la Universitat, liderarà la presentació oral del projecte a Boston i considera que “parlar davant del públic assistent no sols és una gran responsabilitat, sinó una magnífica experiència educativa per a la meua formació com a científica”. Per la seua banda, Cristina Vilanova, investigadora predoctoral a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, explica que “l’experiència prèvia com a membre de l’equip iGEM ha servit per a orientar i estimular els estudiants d’enguany per tal d’aconseguir uns resultats fantàstics, que donaran molt a parlar en la comunitat de la biologia sintètica”.
Edició passada
L’equip València/Biocampus va rebre, l’edició passada, el Premi a la Millor Nova Aplicació en Biotecnologia amb el projecte Wormboys. Clara Martínez, vicerectora de Sostenibilitat i Planificació que acompanya l’equip de la Universitat de València a Boston, assegura: “El projecte ST2OOL és l’aposta més ambiciosa de València/Biocampus; i el nostre equip vol aconseguir en aquest prestigiós concurs un bon resultat en alguna de les categories rellevants de la competició. La Universitat de València continua fent una aposta ferma en els joves investigadors, donant suport i potenciant la participació en esdeveniments internacionals com l’iGEM. És una aposta de futur”.
