logodreta

Un Erasmus per França amb estudiants de Farmàcia

Erasmus-1

JAVIER CID. Octavio Ballesta, Ana Bellver i Clara Cid són tres llicenciats en Farmàcia per la Universitat de València que han palpat l’experiència de fer un Erasmus a França. Montpeller, Lille i París van ser les seues ciutats d’acollida, respectivament. La seriositat del sistema francés, l’exigència en els estudis, el suport d’altres estudiants com a guies, classes pràctiques i també la dificultat de mantindre amistat fora de les aules amb alumnes autòctons són alguns dels trets de les seues experiències. Aquesta setmana les han contades en una taula redona davant d’altres companys.

La Facultat de Farmàcia ha posat en marxa un cicle de taules redones amb l’objectiu d’informar els seus alumnes sobre les experiències Erasmus dels estudiants de la carrera que ja han gaudit d’aquesta beca. El cicle, que rep el nom d’Els Erasmus de Farmàcia per Europa. Per a un millor futur personal i professional, ha començat aquest dimarts per la vesprada a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (IHMC) al Palau de Cerveró, amb una taula redona sobre les vivències Erasmus d’alumnes que han estat a França.

Octavio Ballesta, Ana Bellver i Clara Cid són tres llicenciats en Farmàcia que van estar fa uns anys d’Erasmus al país gal. Montpeller, Lille i París van ser les seues ciutats d’acollida. Durant el col·loqui cadascun d’ells va contar la seua experiència durant l’estada i es van centrar en l’organització del pla d’estudis de la carrera de Farmàcia, la rebuda que van tindre per part de la universitat a la qual anaven o el seu lloc de residència.

Octavio Ballesta va estar d’Erasmus durant nou mesos a la ciutat de Montpellier, situada al sud de França. L’estudiant assegura que, tot i que la universitat de la ciutat francesa no estava massa preparada per acollir estudiants Erasmus i el seu pla d’estudis era massa teòric i poc pràctic, “ha sigut el millor que he pogut fer en la carrera”.

Erasmus-3

Tanmateix, Octavio, que vivia en una residència d’estudiants molt a prop de la seua “antiquíssima” facultat, va relatar que el nivell dels estudis de la carrera de Farmàcia a Montpeller era molt alt i que, encara que ell compta amb un bon expedient acadèmic, li va resultar molt complicat traure una nota alta.

Ana Bellver, per la seua banda, va gaudir fa quatre anys de l’estada Erasmus a la ciutat de Lille, al nord de l’Estat francés. Afirma que la ciutat de Lille sí que estava molt més preparada i que des de Relacions Internacionals li posaven un alumne que li feia de guia, li ensenyava la facultat i l’ajudava a acomodar-se els primers dies.

A l’estudianta li va sorprendre la manera de treballar dels francesos, la qual definia com “molt seriosa” i també el nivell impartit a la Universitat de Lille. “Qui vaja a França ha de saber que tindrà festa, però també haurà d’estudiar per aprovar”, assenyalava.

Ana, a més, té una doble experiència Erasmus, ja que va estar l’any passat gaudint de la beca Erasmus Pràctiques a la ciutat francesa de Grenoble. “A l’Erasmus te’n pots anar sabent poc francés, però quan vas a fer pràctiques necessites tindre’n ja un bon nivell”, apuntava.

Finalment, Clara Cid va estar ja fa una dècada d’Erasmus a París. La ciutat de l’amor li va encantar, tot i que va estar un mes amb una amiga per a trobar un pis on poder viure tot l’any. “Va ser caòtic el tema de l’allotjament”, explicava Clara, i afegia que, en canvi, la forma d’estructuració de la carrera de Farmàcia li va agradar “molt” perquè eren classes reduïdes i molt més pràctiques que a València. A més, també es tractava d’una assignatura amb molts pocs crèdits i amb una càrrega de temari no tan gran, la qual cosa ella considerava un avantatge, ja que “no tens tantíssim temari per a estudiar”.

Clara va ser l’única dels tres que va dir que els seus amics en l’Erasmus eren tots francesos, perquè tant Ana com Octavio comentaren que els era molt complicat establir una relació amb els estudiants autòctons i coincidien en afirmar que “eren molt bons companys, però quan eixies de classe no et convidaven a anar de birres o a una festa amb ells”.

Erasmus-4

Això sí, els tres estudiants coincidien que “l’Erasmus és molt necessari”, perquè ajuda les persones a “formar-se culturalment i socialment, així com a obrir les ments”. Una altra curiositat que van destacar els tres alumnes de Farmàcia és que en les tres universitats, almenys en la seua titulació, hi havia instaurada una comissió que feia que cada alumne rebera els apunts en finalitzar el quadrimestre i, fins i tot, als Erasmus els facilitaven els apunts d’anys passats.

El cicle de taules redones, organitzat per la Facultat de Farmàcia i per la Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset, continuarà el dia 21 a les 19 hores també al Palau de Cerveró amb un altre col·loqui amb estudiants que van gaudir d’una estada Erasmus, en aquest cas a Alemanya. El 28 d’octubre serà el torn d’alumnes de Farmàcia que han estat a Itàlia i el 4 de novembre estudiants que van tindre com a lloc d’acollida Portugal, Malta, Hongria o la República Txeca durant el seu Erasmus.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València