L’equip València/Biocampus de la Universitat de València, format per nou estudiants, presentava el projecte ST2OOL al Concurs Internacional iGEM (International Genetically Engineered Machine) que ha tingut lloc a Boston.
REDACCIÓ. L’equip València/Biocampus de la Universitat de València, format per nou estudiants, ha guanyat una medalla d’or en la final del Concurs de Biologia Sintètica iGEM que s’ha celebrat a Boston entre el 30 d’octubre i el 3 de novembre. En aquesta cita participaven 226 equips d’arreu del món.
Manel Porcar, coordinador del projecte i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat, ha indicat: “El balanç és molt positiu, l’únic punt pel qual podem considerar-nos lleugerament decebuts és perquè no hem obtingut cap premi. El nostre projecte va ser molt ben valorat pels jutges, vam tindre comentaris molt entusiastes i va haver-hi una ovació quan es va presentar a Boston”, en declaracions efectuades per als Informatius de Ràdio Universitat, que podeu escoltar clicant ací.
Porcar, en aquest sentit, assenyala que els resultats del projecte suposen un bany de realitat per a qualsevol investigador que vulga fer Biologia Sintètica, ja que indiquen amb claredat que no es pot donar per fet que els principis bàsics de l’enginyeria s’apliquen sense més a les cèl·lules vives.
El projecte presentat per l’equip valencià, anomenat ST2OOL, ha posat a prova quatre pilars bàsics de la biologia sintètica, com ara l’estandardització, l’estabilitat, la independència i la llicència oberta. L’objectiu de la proposta era revisar críticament si aquests principis, considerats dogmes de l’enginyeria, es poden aplicar als éssers vius en l’àmbit de la biotecnologia.
Després de realitzar un ampli espectre d’assajos experimentals, i fent servir nombroses tècniques de laboratori, com també models computacionals, els resultats obtinguts suggereixen que no es poden extrapolar els principis bàsics de l’enginyeria als sistemes biològics i que, per tant, s’han de validar en cada aplicació experimental.
Suport
L’equip València/Biocampus va rebre, l’edició anterior, el Premi a la Millor Nova Aplicació en Biotecnologia amb el projecte Wormboys. La investigació duta a Boston enguany té el suport del Programa Campus Sostenible, del Vicerectorat d’Investigació, l’Oficina de Polítiques d’Excel·lència, la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, el Col·legi Major Rector Peset, la Fundació General de la Universitat de València, l’empresa biotecnològica Biopolis i els projectes de la Unió Europea ST-Flow, ERA-SynBio i Synenergene.
Projecte ST2OOL
Després de suggerir que no es poden extrapolar els principis bàsics de l’enginyeria als sistemes biològics, els membres de l’equip han proposat una via de solució: continuar explorant la natura en cerca de components biològics que es comporten de manera més estable, estàndard i independent, i per això han construït un robot que ajude en l’anàlisi de seqüències de DNA obtingudes de medis naturals i que complisquen millor aquests criteris.
Els tres primers pilars –estandardització, estabilitat i independència– s’han estudiat en el bacteri Escherichia coli, que s’ha revelat com un veritable banc de proves molt estable per a aquests tipus d’experiments. Tanmateix, els components biològics (Biobrick parts) assajats no es van comportar sempre, sota una gran diversitat de condicions ambientals, de manera estàndard i independent. “Hem fet servir tècniques proteòmiques per a comprovar que, quan s’expressa una proteïna estranya en el bacteri, la composició del sistema biològic no pateix alteracions importants”, ha explicat Porcar.
El quart pilar del treball ST2OOL ha explorat la problemàtica de la propietat intel·lectual i de les patents en l’àmbit de la biologia sintètica. L’equip València/Biocampus de la Universitat ha investigat si hi ha un punt intermedi entre l’accés lliure (un principi fonamental de la comunitat iGEM) i la patentabilitat per a maximitzar el benefici social i trobar solució als problemes de comunicació entre els científics socials, els enginyers i els experimentals. La idea era oferir a la comunitat científica els instruments que faciliten als investigadors com determinar la patentabilitat de les seues descobertes científiques. I és ací on l’equip València/Biocampus ha plantejat una fórmula matemàtica que pot ajudar a assolir aquest objectiu.
