Guardonats en els XI Premis Universitat de València d’Escriptura de Creació, en les modalitats de teatre, poesia, guió de curtmetratge i narrativa breu. L’acte es va celebrar al Col·legi Major Rector Peset i va comptar amb la presència del delegat del rector per a l’Estudiantat, Daniel González.
JORGE CHENOVART. La maledicció de la pàgina en blanc no ha sigut obstacle per als protagonistes de l’onzena edició dels Premis Universitat de València d’Escriptura de Creació. El teatre, la poesia, el guió de curtmetratge i la narrativa breu han sigut les modalitats a través de les quals han tret el millor de si mateixos per tal d’aconseguir el premi final: mil euros i la publicació de la seua obra inèdita. A més, l’escriptura de creació és de ciències i de lletres. Hi ha hagut guardonats de cadascuna d’aquestes dues branques del coneixement.
Si alguna cosa destaca per damunt del premi és poder plasmar la imaginació sense censura i no posar-se límits. “M’agrada escriure relats onírics i, encara que normalment escric en castellà, sempre he tingut l’ànim de fer-ho en valencià i ho he aconseguit”, explica José Antonio García Ribes, estudiant de Filologia Catalana i finalista de narrativa breu en valencià amb El mecanisme silenciós.
L’escrit teatral va tindre el seu lloc en l’acte de lliurament amb l’obra premiada Baco y Silvertongo o la esfera de la conversación entre champañas, de l’estudiant de Dret Pau Cuquerella. Una obra dedicada, segons el pròleg, “a qui no pot diferenciar entre realisme i espantall”, és a dir dirigida a aquelles persones que no saben distingir entre el que hauria de veure’s com a normal i es veu com a esperpèntic i viceversa. Una obra que toca l’absurd i que “en ser una conversa on es brinda amb xampany és un espill de la realitat, en definitiva”, afirma Cuquerella.
Els estudiants de branques científiques han tingut un paper preponderant en la gala dels premis. En aquest cas hi ha hagut dos noms: Ernesto Hinojosa és estudiant de doctorat de Biologia i un apassionat del cinema, la seua gran afició l’ha portat a guanyar el premi al millor guió de curtmetratge per Naufragio. Ell va ser l’únic dels guanyadors que no va poder llegir un fragment de la seua obra en el lliurament dels premis perquè encara no està publicat, però sí posat en marxa. “Anem a gravar cap a gener o febrer i intentarem presentar-lo en la pròxima gala. Encara que siga biòleg, quasi tots els meus amics són músics o actors i això és un afegit per als meus interessos”, afirma Hinojosa. L’altre exemple d’home de ciència amb vocació literària és l’enginyer i estudiant d’Infermeria Vicent Erades, guanyador amb Cireres de sal del premi de poesia en valencià. Erades, també pianista, és una mostra que l’art es porta en les venes, encara que et dediques a alguna cosa allunyada del tema. “Tant la música com la poesia són diferents maneres d’explicar històries. A través de les paraules es poden explicar les històries més boniques”.
Qualsevol moment és bo perquè t’arribe la inspiració, ja siga en un bar escoltant música, assegut en un parc analitzant les relacions entre persones o simplement veient una pel·lícula en el sofà de casa. Però també hi ha moments on és possible plasmar els propis sentiments. Esteban González Guitart és estudiant de Dret i guanyador del premi de poesia en castellà per La casa del Cuerpo, una oda a la rellevància del cos com a concepte integrador i sofridor de les vivències de l’ésser humà. “La inspiració ve quan ve i la poesia no té una coherència literària com passa en els relats. Té dues parts, una de crítica social i una altra més intimista que em reserve per a mi”, explica. Per al guanyador del premi de narrativa breu en valencià per Somriures, Jordi Chiner, passa tot el contrari: “No he fet un escrit biogràfic, simplement vaig escriure una cosa que se’m va ocórrer”.
Participació més paritària
Enguany els homes han sigut els protagonistes. Dels deu finalistes, només dues dones, Montse García i Ainoa Lorca, han pogut aconseguir el reconeixement. El delegat del rector per a l’Estudiantat, Daniel González Serisola, ha afirmat que li hauria agradat que més dones hagueren arribat a la final i va advocar durant el lliurament dels premis per una participació més paritària en la pròxima edició. El talent i la inspiració demostrats, segons González Serisola, “són motiu d’orgull per a la Universitat, en uns premis consolidats que incentiven la creativitat i, sobretot, amb estudiants que mostren el seu compromís amb la Universitat en els temps durs que vivim”, va concloure.
Diversos moments de l’acte de presentació de les obres premiades en el certamen. Estava organitzat per la Delegació per a Estudiants i el SeDI, amb la col·laboració de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Les publicacions presentades corresponen a les obres premiades en les diferents modalitats: Ferran Cubells, de Mateo Antonio Martínez Monfort (narrativa breu en castellà); Somriures, de Jordi Chiner Betlloch (narrativa breu en valencià); Baco y Silvertongo o la esfera de la conversación entre champañas, de Pau Cuquerella Miralles (teatre); La casa del Cuerpo, d’Esteban González Guitart (poesia en castellà); Cireres de sal, de Vicent Erades Cantó (poesia en valencià). Així mateix, es va premiar Naufragio, d’Ernesto Hinojosa Vidal, en la modalitat de guió de curtmetratge.
