Famílies senceres han acudit a les sessions Bancs de llavors, rebosts de vida, organitzades pel Jardí Botànic de la Universitat.
REDACCIÓ. El Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València va organitzar el passat cap de setmana unes jornades de divulgació per a donar a conéixer la tasca d’aquest tipus d’instal·lacions científiques que emmagatzemen material genètic vegetal per a la seua propagació. Les sessions, titulades Bancs de llavors, rebosts de vida, han acostat al públic, mitjançant xarrades, tallers i projeccions, el treball d’aquestes instal·lacions i han promogut el coneixement botànic de les llavors i el seu valor, tant científic com cultural, en el context de la Setmana Europea de la Ciència.
En l’actualitat, els bancs de germoplasma són una peça clau per a la preservació del patrimoni natural de qualsevol territori i pretenen ser una còpia de seguretat de la diversitat natural de la flora.
El banc del Jardí Botànic està reconegut en el Decret de Flora Valenciana Amenaçada com a seu central del Banc de Germoplasma de Flora Silvestre de la Comunitat Valenciana, i és l’encarregat de la preservació a llarg termini de llavors i espores d’espècies natives, principalment aquelles amenaçades d’extinció. El banc se centra en la conservació d’espècies i la recerca científica en aquest camp, i la seua intensa activitat es reflecteix en la participació en nombrosos projectes de recerca europeus i nacionals.
La preservació de la biodiversitat requereix un gran esforç que resulta invisible per al gran públic. Tota mesura de conservació que es pren al terreny (l’anomenada conservació in situ) té una rebotiga en instal·lacions científiques com ara la del Jardí Botànic de la Universitat on es realitza la conservació ex situ. Aquesta altra cara representa l’emmagatzematge i preservació de llavors, assajos de germinació i la seua incorporació a la col·lecció de plantes vives del Jardí. El coneixement científic d’aquestes espècies, tan sensibles en el seu medi, depén també del fet que un banc de germoplasma puga proporcionar material d’estudi sense danyar les poblacions naturals.
En marxa des del 1991
El Banc de Germoplasma, en marxa des del 1991, es va veure impulsat l’any 2000 amb el seu trasllat al nou edifici de recerca del Jardí Botànic i la millora en la infrastructura que això va suposar. No obstant, la tradició de l’intercanvi de llavors, que és ara responsabilitat del banc, va començar a mitjan segle xix per mitjà del Index Seminum, que és un catàleg de llavors que s’ofereix anualment als jardins botànics de tot el món (més de mil institucions de quaranta-huit països), amb la intenció d’establir un intercanvi lliure i gratuït. El Jardí Botànic de València va editar el seu primer catàleg de llavors el 1862 i fins hui l’activitat s’ha mantingut en les mateixes condicions, encara que ara amb millors instal·lacions i objectius més ambiciosos. Tant en el passat com a hores d’ara constitueix una de les principals vies d’increment de les col·leccions vives dels jardins botànics i també és una forma d’aconseguir material per al desenvolupament de treballs de recerca.
En les jornades també han participat institucions de referència com ara el Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF) de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient, el Banc de Germoplasma del COMAV (UPV) i l’associació Llavors d’Ací.
