logodreta

Vicent Cucarella: “La discriminació financera deteriora la nostra qualitat de vida, redueix l’estat del benestar i debilita les polítiques de foment econòmic”

Vicent Cucarella, tècnic de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, autor del llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari (Bromera, 2015).

Vicent Cucarella, tècnic de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, autor del llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari (Bromera, 2015). Foto: Bromera

REDACCIÓ. El conjunt de més de cinc milions de persones residents a la Comunitat Valenciana té una renda per càpita inferior en un 12% a la mitjana espanyola. Això, que seria un factor a corregir, s’agreuja amb el fet que valencianes i valencians aporten a les arques de l’Estat més diners dels que reben. Vicent Cucarella, tècnic de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, explica per què es produeix aquesta situació i què es pot fer per a revertir-ho. El seu llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari (Bromera, 2015) s’ha presentat aquesta setmana al Centre Cultural La Nau.

El llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari s’ha presentat aquesta setmana a la Nau.

El llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari s’ha presentat aquesta setmana a la Nau.

Des del punt de vista territorial, la de valencians i valencianes és l’única comunitat autònoma pobra de l’Estat (per davall de la mitjana) que aporta més diners dels que rep, aproximadament el 2% del PIB (uns dos mil milions d’euros anuals). Com explica Vicent Cucarella en el llibre, actualment, a més, la Comunitat Valenciana és la que obté un pitjor finançament autonòmic en números absoluts.

Històricament, aquest fet s’ha vinculat a un cert meninfotisme i una falta de reivindicació dels propis recursos, però l’autor es mostra convençut que la situació està començant a canviar. És a dir, passar del Per a ofrenar noves glòries a Espanya… (la lletra que va escriure Maximilà Thous per a l’himne regional l’any 1909 i que inicia el llibre), en referència a una hipotètica submissió dels interessos econòmics del poble valencià, que fins ara no ha deixat d’ofrenar, a tindre una posició reivindicativa i ferma en termes econòmics.

“Per a canviar la situació cal que el nostre Govern prioritze els interessos valencians, amb el suport de les diverses forces socials per a fer pinya i elevar una justificada reivindicació en favor d’un tracte just, i així posar fi definitivament a aquesta història de submissió”, diu Vicent Cucarella.

Les causes que expliquen aquest dèficit fiscal es troben en una menor inversió estatal per al territori valencià i, sobretot, en la discriminació en el sistema de finançament autonòmic, de manera que valencianes i valencians reben uns huit-cents milions anuals menys dels que els pertocarien, uns ingressos per habitant un 22% inferiors a la mitjana de les comunitats autònomes.

Gràfica amb la renda per càpita de les comunitats autònomes, any 2011. La Comunitat Valenciana, tot i estar per davall de la mitjana, aporta a l’Estat més del que rep.

Gràfica amb la renda per càpita de les comunitats autònomes, any 2011. La Comunitat Valenciana, tot i estar per davall de la mitjana, aporta a l’Estat més del que rep.

Segons dades publicades l’any 2011, la mitjana espanyola pel que fa a la renda per càpita l’any 2011 era de 22.685 euros per persona. La renda valenciana mitjana és de 19.890 euros per habitant, i només supera Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia, Ceuta i Melilla i Canàries. El poble valencià, pel que fa al PIB, està per darrere de Galícia, Astúries, Cantàbria o Castella-i-Lleó, i molt lluny dels 30.511 euros per càpita anuals del País Basc, o dels 29.606 de Madrid.

 

Causes del menor finançament

La causa del dèficit fiscal que fa que la Comunitat Valenciana, tot i estar per davall de la mitjana en renda per càpita, reba menys del que aporta rau en “la discriminació que sofrim en el sistema de finançament autonòmic i en la menor inversió estatal pressupostària”, segons Vicent Cucarella. Així, “el menor finançament s’explica per un cúmul de circumstàncies, que van començar amb l’assumpció primerenca de les competències autonòmiques i una menor valoració inicial dels serveis traspassats; va continuar amb la falta de voluntat o d’autoritat del Govern central per a trencar les posicions de privilegi aconseguides per algunes comunitats autònomes en els models de finançament anteriors; s’ha agreujat pel major creixement relatiu de la població valenciana; i s’ha consolidat a causa de la falta de capacitat (o voluntat) negociadora i de pressió dels governs valencians per aconseguir canviar els criteris i evitar la discriminació”.

D’altra banda, la menor inversió estatal també és un greuge històric, avalat per l’anàlisi de l’estoc de capital des de fa més d’un segle i confirmat per les recents publicacions de les inversions territorialitzades i per les nombroses decisions estatals que han dificultat les dotacions d’infrastructures valencianes.

 

La situació, ara

Una de les qüestions que posa de manifest el llibre El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari és: “els problemes financers de la Generalitat s’han agreujat durant la crisi, però ja existien prèviament, i les despeses en grans esdeveniments i en infrastructures grandiloqüents han accentuat el problema, però no són la principal causa”. És per això que la Generalitat ha hagut de recórrer a endeutar-se més i més des de fa dècades, “un endeutament que no té la seua causa principal en un excés de despesa –com molta gent creu–, sinó que principalment prové d’uns menors ingressos”, remarca Vicent Cucarella.

“Cal recordar que, tot i els errors comesos amb despeses extravagants, la Generalitat s’ha caracteritzat per ser un dels governs autonòmics que menys gasta per habitant. Destina una despesa per càpita lleugerament inferior a la mitjana en educació i sanitat; i després de fer front a aquests dos importants serveis bàsics, quasi no li queda pressupost per a altres funcions de despesa, entre les quals es troben cultura, protecció social, foment econòmic, R+D, etc.”, conclou Cucarella.

Per a eixir d’aquesta situació, l’obra presentada al Centre Cultural La Nau insisteix que cal “exigir la restitució del deute històric provocat pel menor finançament. Hi ha arguments suficients per a exigir-ho”. També apunta la necessitat d’un pacte autonòmic, amb un fort recolzament ciutadà, que garantisca un front comú davant de temes transcendentals per a la sostenibilitat de les finances públiques i dels serveis fonamentals, segons Cucarella, atés que “la discriminació financera deteriora la nostra qualitat de vida, redueix l’estat del benestar i debilita les polítiques de foment econòmic, i afecta també els sectors més desafavorits, que no reben la protecció social ni les ajudes públiques necessàries”.

 

Presentació del llibre de Vicent Cucarella a la Nau de la Universitat de València, dins del marc de Claustre Obert.

Presentació del llibre de Vicent Cucarella a la Nau de la Universitat de València, dins del marc de Claustre Obert.

Acte a la Nau

La presentació-debat del llibre va tindre lloc dilluns al Centre Cultural La Nau dins de les activitats de Claustre Obert. Va comptar amb la participació de Rubén Ibáñez, diputat del PP i portaveu d’Economia a les Corts; Julián López, diputat i vicesecretari d’Economia del PSPV-PSOE; Mònica Oltra, diputada de Compromís i candidata a la presidència de la Generalitat per aquesta formació; i Ignacio Blanco, diputat i candidat a la presidència de la Generalitat d’Esquerra Unida. Vicent Soler, degà de la Facultat d’Economia, va moderar l’acte.

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València