logodreta

Andreu Martín: “Quan vaig començar a escriure, em vaig adonar que havia entrat en una religió fonamentalista: la cultura”

 

 L’escriptor Andreu Martín ha impartit a la Facultat de Magisteri una conferència sobre com escriu novel·la policíaca. Foto: Miguel Lorenzo.

L’escriptor Andreu Martín ha impartit a la Facultat de Magisteri una conferència sobre com escriu novel·la policíaca. Foto: Miguel Lorenzo

JORGE CHENOVART. L’escriptor català de novel·la negra Andreu Martín (Barcelona, 1949) entra en una aula de la Facultat de Magisteri i es disposa a donar una conferència sobre el seu llibre Com escric novel·la policíaca. Quan comença ja deixa clar per on van els tirs: “Jo no sé com s’escriu novel·la negra. He vingut a explicar com l’escric jo, que és molt diferent”.

La distribució de la classe és el primer que el sorprén i afirma de primeres que “el que realment caldria estudiar és per què la gent ocupa tot l’espai de darrere i les primeres files no s’omplin”. Per a l’escriptor, la creació d’una novel·la policíaca és fruit dels pensaments i de les idees que sorgeixen en un moment determinat, però després d’escriure tantes d’aquest tipus li va donar per pensar que era necessari explicar el perquè i el com d’això. “Quan vaig començar a escriure, em vaig adonar que havia entrat en una religió una mica més fonamentalista que les religions que parlen de Déu: la cultura”, afirma.

A Andreu Martín li va cridar molt l’atenció com es va disposar l’estudiantat i el públic assistent en la conferència: quasi tot el món a la part de darrere de l’aula. Foto: Miguel Lorenzo.

A Andreu Martín li va cridar molt l’atenció com es va disposar l’estudiantat i el públic assistent en la conferència: quasi tot el món a la part de darrere de l’aula. Foto: Miguel Lorenzo

La societat actual, on l’hipsterisme abunda pels carrers i la tornada dels clàssics és constant, manté una dinàmica de creació de nous estereotips que en altres èpoques estarien passats de moda i fins i tot fregarien la incomoditat cultural per a persones amb un criteri que segueix els dictàmens de la moda. En aquest sentit, Andreu Martín parla de transgressió com el mètode per a extraure nous moviments, del qual ell se sent partícip. “He procurat ser transgressor amb la novel·la policíaca des d’un nou punt de vista”, explica l’escriptor. Durant la conferència es dedica a posar exemples amb aquesta transgressió per bandera.

Les seues aptituds per a la docència queden constatades quan posa exemples i narra absolutament tot el que fa, interrompent-se a si mateix amb frases com ara: “Apague el mòbil perquè estarem més tranquils”. Mai no es para. De colp diu: “Si se m’ocorreguera dir que Shakespeare és avorrit, seria una blasfèmia literària, però també una transgressió lícita”, afirma. Això se sustenta en aquells companys de Martín que l’esperonaven en el camp de la transgressió però que al mateix temps li recomanaven no dir en certs llocs aspectes positius d’escriptors tabú.

Andreu Martín parla del seu llibre Com escric novel·la policíaca. Foto: Miguel Lorenzo.

Andreu Martín parla del seu llibre Com escric novel·la policíaca. Foto: Miguel Lorenzo

La conferència la inicia amb un mite. “Permeteu-me que comence parlant dels orígens de la literatura, que és anar als orígens del món”, explica. A partir d’ací hi ha un símil entre l’inexplicable que era per als humans primitius la comprensió dels trons i els llamps. La solució era fàcil, el més llest de la tribu va dir: “Un home superior molt enfadat és el causant”. Segons Martín, amb la novel·la policíaca passa el mateix; és a dir, el llibre tracta de la mort, però arribarà un home més capacitat que els altres que descobrirà qui n’és el causant.

 

Agatha Christie, Raymond Chandler i Dashiell Hammet

Si pensem en novel·la policíaca, el nom d’Agatha Christie travessa l’imaginari com un referent inexorable. També ho és per a l’escriptor català, però n’hi ha molts més. “Raymond Chandler i Dashiell Hammet com a representants de la novel·la. M’he fixat molt en Michael Conelly. Però el representant després d’escriure més de cent novel·les sóc jo mateix”. No es tracta de vanitat, es tracta d’explicar com s’escriu, i per això va decidir escriure el seu llibre. “En el nostre país s’ha instaurat la novel·la policíaca per ser una cultura corrent. Mentre ací parlàvem que si era un subgènere, en la resta d’Europa ja era una cultura. Per fi ens hem normalitzat, amb una gran quantitat d’escriptors magnífics”, explica Martín.

Andreu Martín va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989. Foto: Miguel Lorenzo.

Andreu Martín va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989. Foto: Miguel Lorenzo

Andreu Martín ha escrit molta literatura infantil i juvenil. De fet, va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989. L’objectiu de l’expansió de la novel·la policíaca a Espanya és fer-la arribar als joves per a fomentar la passió per la lectura i, en definitiva, tindre una cultura literària més rica des de xiquets. La qüestió és com fer-ho. “Per a mi un dels elements de la novel·la policíaca més atractius és el joc. Aquest element és més fàcil que seduïsca els joves. En tot cas, l’autor de novel·la policíaca està acostumat a escriure per a un públic concret, i això és escriure també per als joves. Es pot compaginar bé”, conclou Martín.

 

 

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València