Ainhoa Zamora, integrant de l’equip de tenis que ha guanyat el Campionat d’Espanya Universitari. Foto: Miguel Lorenzo
JORGE CHENOVART. Ainhoa Zamora ha sigut integrant de l’equip de tenis que ha guanyat el Campionat d’Espanya Universitari i estudia Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a la Universitat de València. Medalla d’or en dobles mixt i medalla de plata en dobles femení amb una lesió en el muscle, l’estratègia va ser un factor clau per a situar el seu equip en el més alt del podi.
–Com definiries el teu lloc en l’equip i el del conjunt en el torneig?
–Començàrem el torneig com a favorits ja que érem caps de sèrie número 2. Després de dues victòries molt complicades, vam agafar molta confiança.
–Vas tindre problemes en el muscle. Com va ser traure com Michael Chang?
–Jo vaig acabar demanant disculpes perquè crec que el servei tallat en aquestes pistes ràpides fa molt de mal, i en no estar-hi acostumats i com que la bola anava tan a poc a poc, ells havien de fer molta força. Entre la tensió, la poca velocitat de la pilota i els nervis, tenien més dificultats de les que s’esperaven.
Ainhoa Zamora i Samuel Ribeiro. La parella ha sigut medalla d’or en dobles
mixt en el Campionat d’Espanya Universitari de Tenis. Foto: Miguel Lorenzo
–Es van enfadar o van posar algun tipus de problemes?
–Per a res. Van ser molt respectuosos i ho van entendre de seguida.
–Al final va servir també per a guanyar…
–El que era un handicap es va convertir en una fortalesa perquè ens va donar molts punts.
–Quantes hores entrenes al dia?
–Ara ja no estic competint. Vaig fer-ho fins els díhuit anys i ara done classes en una escola de tenis. El que és entrenar, poc. Un parell de setmanes abans del campionat sí que vaig entrenar. Una horeta diària sí que treia.
–Què estudies?
–Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
Medalla d’or en dobles mixt i medalla de plata en dobles femení amb una lesió de muscle, l’estratègia va ser un factor clau per a situar l’equip d’Ainhoa Zamora en el més alt del podi. Foto: Miguel Lorenzo
–Formes part del sector d’esportistes de la Universitat que també estudien a FCAFE.
–A diferència del meu company, estudie açò. Ell era l’estratega amb tots els números [riu]. Jo em dedicava a la part física. Sempre he estat vinculada a l’esport i tenia clar des del principi que aquesta era la meua carrera.
–En aquest campionat has jugat el dobles mixt. També ho has fet en la modalitat femenina en campionats anteriors?
–Sí. Jo vaig jugar el dobles femení quan participava en el Campionat d’Espanya i també en el Campionat d’Espanya Júnior, on jugàrem la final contra Garbiñe Muguruza i Laura Arruabarrena.
–Dues de les grans tenistes espanyoles de l’actualitat.
–Per descomptat. De les que millors resultats aconsegueixen en l’actualitat, i aquell va ser un dels meus millors resultats com a tenista.
–Com s’afronta un partit de dobles mixt i dobles femení?
–Sempre t’intimida jugar un dobles mixt de tenis contra xics que saps que li peguen més fort a la bola que tu. Tindre algú al costat sempre et dóna confiança i et tranquil·litza. Pense que la dificultat està quan tens en el costat creuat el xic, perquè sempre et pressionarà més i mai no jugarà amb el de la volea, i tens molta responsabilitat.
–S’intenta atacar més la xica en el dobles mixt?
–És el que es parla, però després mai no es fa. També depén molt de la personalitat de cadascun. En els punts d’or no cal pensar i s’ha d’atacar qui siga més fàcil. Però normalment hi ha molt de respecte.
“Tindre algú al costat sempre et dóna confiança i et tranquil·litza”
“Em va cridar l’atenció que el dissabte, el dia abans de les finals i quan quasi tots els equips se n’anaven de festa, nosaltres, com que volíem aconseguir l’or, vam fer molta pinya a l’hotel”
“Sempre he estat vinculada a l’esport i tenia clar des del principi que aquesta era la meua carrera”
–D’on et ve la passió pel tenis?
–La veritat és que no ho sé, perquè ningú en la meua família no el practicava. Jo em vaig apuntar on vivia, a Vinaròs, quan tenia huit o nou anys, per a fer una mica d’esport, i em va anar agradant i em vaig enganxar a aquest esport.
Ainhoa Zamora. Foto: Miguel Lorenzo
–Quins són els teus referents en el tenis?
–En tenis masculí m’agrada molt Roger Federer, perquè pense que és un tenista amb molta qualitat. També m’he fixat molt en David Ferrer, que és molt treballador. En tenis femení m’agradava molt Martina Hingis. Pense que les xiques juguen molt pla i és un estil totalment contrari al meu. Sóc més de mirar tenis de xics [riu].
–Quina és la teua anècdota preferida del campionat?
–Em va cridar l’atenció que el dissabte, el dia abans de les finals i quan quasi tots els equips se n’anaven de festa, nosaltres, com que volíem aconseguir l’or, vam fer molta pinya a l’hotel. Ens vam posar a fer càlculs i vam fer un vídeo animant-nos. Això em va agradar molt. També vam tindre temps per anar als karts i passar-ho bé, soltant adrenalina.
–Vau patir unes condicions climatològiques complicades?
–Feia molta calor. Jo el dia de la final vaig acabar el dobles femení i me’n vaig haver d’anar corrent a jugar el dobles mixt. Semblava que m’anava a donar alguna cosa [riu]. Jugàrem en hores puntes de màxima calor, i això es nota molt.
–El tenis ha evolucionat aquests últims anys?
–Veig molta igualtat entre tenistes. N’hi ha exemples com ara Pablo Andújar que va arribar a la final del Comte de Godó, o Carla Suárez, a la final de Roma. Caldrà veure què passa en el Roland Garros. Qualsevol hi pot donar la sorpresa.
