Facultat de Magisteri, seu de les Jornades.
REDACCIÓ. La Facultat de Magisteri acull, des d’aquest dilluns dia 14 i fins dimecres 16, les III Jornades d’Experiències Plurilingües, amb el títol La integració de llengües en l’educació primària i secundària. L’objectiu de l’encontre és afavorir que l’escola assumisca l’educació lingüística com a integració de competències comunicatives que es manifesten en les llengües copresents a l’aula.
les jornades s’inauguraran dilluns a les 17 hores. A les 17:15, Mar Pérez i Teresa Ruiz, assessores del programa de llengües del Departament d’Educació del Govern Basc, explicaran la integració de llengües en el sistema educatiu basc. L’endemà, dimarts 15, Pilar Safont, professora de la Universitat Jaume I de Castelló, pronunciarà la conferència La integració de l’anglés en un espai multilingüe amb llengua pròpia: el cas valencià.
Vicent Moreno (president d’Escola Valenciana), amb l’Escola que volem: l’educació lingüística que ens cal, i Jaume Fullana (director general de Política Educativa de la Generalitat Valenciana), amb Noves directrius de l’educació lingüística en el sistema escolar valencià, completaran les intervencions dimecres 16 a les 18:30 i 19:15 hores, respectivament.
En aquestes III Jornades d’Experiències Plurilingües també hi ha tallers pràctics i una taula redona amb docents, sota el títol Reptes i oportunitats de l’ensenyament plurilingüe a l’aula.
Podeu consultar el programa complet d’actes descarregant el document clicant ací.
La trobada ha sigut organitzada per la Unitat d’Educació Multilingüe de la Facultat de Magisteri i el Cefire de València, i col·laboren l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la Facultat de Magisteri.
Segons els organitzadors, el multilingüisme “és un fenomen inherent a la naturalesa oberta, fluctuant i contradictòria de les societats modernes que amplia l’horitzó formatiu, multiplica les relacions personals i col·lectives i ofereix possibilitats de creixement individual i professional”. Ara bé, indiquen des de l’organització, “sense regulació, pot ser també una amenaça per a les comunitats culturals i lingüístiques minoritàries, abocant-les, paradoxalment, a la discontinuïtat i la virtual extinció. Per això és tan important que l’escola assumisca l’educació lingüística com a integració de competències comunicatives que es manifesten en les llengües copresents a l’aula. I que ho faça sense perdre de vista els valors que han d’informar el conjunt de l’educació, en la nova etapa que ara s’enceta”.
