Sergi Navarro, titulat en Física, estudiarà un màster en Física Teòrica a Cambridge. Foto portada: Alba Motes, Marcos Solera, Sergi Navarro i Isabel Cañero. Fotos: Miguel Lorenzo
JORGE CHENOVART. Quatre titulats de la Universitat de València: Clara Isabel Cañero, Alba Motes, Sergi Navarro i Marcos Solera, s’han convertit en model d’èxit per a molts companys i han aconseguit una de les beques de postgrau més sol·licitades dins de l’àmbit nacional, les beques de “la Caixa”. Després de superar un dur procés de selecció ara estudien un màster a universitats d’Escòcia, Suècia i Anglaterra.
Són quatre anys de molt d’esforç i sacrifici per a traure una carrera amb honors i entrar en un mercat laboral complex, ateses les altes xifres de desocupació que encara hi ha a Espanya. Una vegada s’ha acabat la carrera apareixen els dubtes sobre què estudiar, com ampliar el currículum o com destacar en un context de saturació de demanda davant les places existents. En el camp de la recerca acadèmica apareixen els mateixos dubtes. Per ajudar a dissipar-les, l’Obra Social “la Caixa” convoca cada any les seues beques de doctorat i realització de màster a Europa, Amèrica del Nord i Àsia-Pacífic. Clara Isabel Cañero, Alba Motes, Sergi Navarro i Marcos Solera han conclòs la seua etapa a la Universitat de València amb un rendiment òptim i han obtingut unes beques que els motivaran i els faran créixer en els àmbits acadèmic i personal.
Alba Motes, biòloga, estudiarà un màster a la universitat sueca de Linköping. Foto: Miguel Lorenzo
“L’obtenció de la beca sorgeix de l’esforç i de tindre les coses molt clares des de primer de carrera”, afirma Clara Isabel Cañero, graduada en Dret amb un 9,32 de mitjana, que ara realitzarà un màster sobre propietat intel·lectual a la Universitat d’Edimburg. Però no sols s’obté d’una nota alta. Per a ser competitiu en el mercat laboral és necessària una bona formació en anglés, per això Cañero explica que “em vaig posar a traure’m tots els títols que em quedaven i a emplenar sol·licituds una vegada els vaig obtindre”. La cultura es va creuar en el seu camí i va voler unir els dos camps: “Sempre m’he mogut en l’àmbit de les indústries creatives i m’agradaria fusionar dret amb aquesta altra afició. La propietat intel·lectual és perfecta per a això”. Arribà la possibilitat d’anar a Edimburg i no ho va dubtar ni un instant, en veure que la universitat escocesa té molt de prestigi en aquesta branca i és ciutat literària per la Unesco.
Clara Cañero
Alba Motes, graduada en Biologia amb un 9,03 de nota mitjana, estudiarà aquest curs a la universitat sueca de Linköping. El clima no és problema per a ella, perquè ja va gaudir d’una beca Erasmus a Noruega fa alguns anys, per la qual cosa només ha de preocupar-se per traure el màxim profit al màster sobre comportament animal. “Volia fer un màster en anglés perquè la majoria de recerques sobre aquesta especialitat estan en aquest idioma. El motiu de triar aquest màster i no un en espanyol és perquè és de dos anys, el primer dedicat a les assignatures i el segon a la recerca del treball final, un camp al qual em vull dedicar en un futur”, explica.
La representació masculina estudiarà en el mateix campus a Cambridge. Encara que Marcos Solera (Matemàtiques) i Sergi Navarro (Física) procedeixen de carreres diferents, tenen una cosa en comú: notes que permeten realitzar un màster prestigiós. Amb 9,97 i 9,51 de mitjana, respectivament, tenen clar que la beca és necessària per a pagar uns estudis amb un preu molt elevat. “La beca et permet anar amb garanties per a poder viure independent dels teus pares”, explica Solera, i afegeix que “no vaig a Cambridge perquè sona bé, però és cert que el lloc és preciós i això cal aprofitar-ho. A més, hi ha assignatures molt específiques que són interessants en el camp de les matemàtiques”. Sergi Navarro treballarà la física teòrica perquè sempre ha sigut l’àrea de la física que més li ha interessat. “Aquest màster em va captivar, perquè té més de dos-cents anys d’història i pel qual han passat físics de gran renom”, afirma. Si s’escau, es pot dir que la recerca l’ha mamada des de xicotet, ja que és fill de professors universitaris. Tant el matemàtic com el físic també tindran possibilitats de treballar dins del sector privat. “Hi ha moltes empreses com ara Google o algunes consultories que contacten amb estudiants d’aquest màster per a treballar allí, i per tant és una oportunitat gens rebutjable”, explica Navarro.
Marcos Solera, matemàtic, aquest curs 2015-2016 completarà els seus estudis a Cambridge. Foto: Miguel Lorenzo
Resulta obvi que l’anglés serà necessari per assistir a classe i també per a investigar. No és una beca Erasmus en la qual es pren contacte amb una nova llengua, es tracta de perfeccionar l’idioma per aprofitar al màxim les oportunitats laborals i de recerca. En aquest camp, l’anglés és l’idioma de referència en l’elaboració d’articles científics. Els quatre becats tenen un nexe d’unió, la reunió a Londres, on s’han conegut i han pogut comprovar que l’anglés serà l’idioma de referència. Per als quatre no ha sigut problema l’adaptació a una nova llengua i cadascun d’ells ha anat adquirint-ne coneixements o perfeccionant-la a diferent ritme. Mentre que Clara Isabel Cañero va estudiar durant dos anys per a traure’s els títols abans d’enviar la sol·licitud, Marcos Solera va estudiar en un col·legi de parla anglesa que “m’ha servit de molt”, afirma. El cas de la biòloga Motes és el contrari, ja que va estudiar en una escola pública, però sabent que “l’anglés necessites estudiar-lo pel teu compte i amb continuïtat”. Per a Clara Cañero és la primera experiència fora del seu país, però per al físic Sergi Navarro significarà submergir-se de nou en l’anglés d’Anglaterra, on ja va estudiar durant els seus anys de grau combinant també una beca d’escala internacional a Austin (Texas). “Gràcies al fet que la Universitat de València té aquests dos convenis vaig poder millorar l’idioma” diu.
Però darrere d’una nota alta, en aquest cas fregant la perfecció, hi ha hores de molt d’estudi que tenen la seua recompensa. La seguretat i positivitat que desprenen els quatre és fruit de moltes hores de clavar els colzes. Per a Clara Cañero la combinació amb les pràctiques a empreses ha sigut fonamental: “He treballat en un bufet d’advocats dins del departament de propietat intel·lectual i he combinat l’experiència amb un blog literari propi. Han sigut eines que m’han permés treballar amb editorials”. No obstant, les qualitats laborals i d’estudi han de ser demostrades en les proves de selecció, on hauran de deixar els nervis fora i enfrontar-se a estudiants de tota Espanya amb uns expedients igualment brillants. Solera i Motes discrepen sobre la dificultat de les entrevistes. Mentre que la biòloga opina que les entrevistes van ser dures, “és natural que vulguen que estiguem segurs dels nostres projectes de futur”, el graduat en Matemàtiques afirma que “va ser un ambient molt distés, començaves nerviós però als cinc minuts et tranquil·litzaves”. Cañero, Motes, Solera i Navarro ja han començat una nova etapa lluny de la seua terra. S’inicia una autèntica carrera de fons que té l’èxit com a meta.
