Un moment del debat durant la jornada sobre les sufragistes.
LORENA HERNÁNDEZ. “Si hui en dia podem votar és perquè hi va haver dones valentes en el passat que van lluitar per aconseguir-ho”. Així ho assenyala l’escriptora i investigadora Eva
Sylvia Pankhurst.
Palomo, qui ha participat en la jornada Reconstruint l’èpica del feminisme: el moviment sufragista, una iniciativa organitzada per la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. Segons la també doctora per la Universitat Rei Joan Carles I, el moviment sufragista va ser un dels primers de masses. “Una de les gran revolucions dels segles xix i xx”, en paraules d’Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat de la institució acadèmica. “Si no, com s’explica que més de cinc-cents mil dones es reuniren a Hyde Park el 1908?”, afegeix Eva Palomo.
Tot i això, aquesta revolució històrica, que va desembocar en el vot femení i en l’inici d’una sèrie de canvis fonamentals en les legislacions que a poc a poc van anar incorporant les dones a la vida pública, no ha tingut el lloc que li correspon en els llibres d’història. Almenys això creu Empar Aguado, qui forma part de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Ciències Socials i ha estat una de les organitzadores de la jornada: “L’objectiu és sensibilitzar, col·locar el moviment sufragista en el lloc que li correspon i fer justícia a eixa part de la humanitat que no està on hauria d’estar”.
El sufragisme va sorgir en el segle xix fruit de les societats industrials del moment, on les dones van començar a prendre consciència que calia una acció conjunta de lluita per aconseguir una equiparació dels seus drets als dels homes. Hi va haver moltes caps visibles. Al Regne Unit destaca un cognom, el de Pankhurst. Parlar d’aquesta família és fer referència inequívoca al feminisme i al moviment sufragista. Emmeline Pankhurst va ser una de les grans capdavanteres en aquest país per aconseguir el vot de la dona. Però també les seues filles ocupen una posició destacada, com aara Sylvia, a qui Eva Palomo ha dedicat el seu llibre Sylvia Pankhurst, sufragista i socialista. “Es tracta d’una dona que va ser una avançada al seu temps. Va ser una persona íntegra que va aconseguir mantindre els seus principis a pesar de les circumstàncies”, comenta Amparo Mañés.
La directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València assenyala que el major problema ha estat que la investigació sobre el moviment sufragista s’ha quedat normalment en l’anècdota. Per això, reivindica els estudis que posen en valor aquesta revolució històrica: “Van ser pioneres de la globalització. A Espanya el feminisme va arribar mitjançant les reivindicacions del vot de la dona. El seu missatge ha calat en totes les societats”.
Per a la filòsofa, doctora i professora de la Universitat Rei Joan Carlos I Ana de Miguel, cal fer història per a comprendre la importància d’aquest moviment i les dificultats a les quals es van haver d’enfrontar les dones d’aquell temps. I desmitifica una època daurada, la de la Il·lustració: “Es parlava que tots els homes naixien lliures i iguals, es van aconseguir drets en molts àmbits, però es va deixar fora la meitat de la humanitat, les dones”. Aquesta oportunitat fallida va posicionar el gènere femení en una situació de feblesa, sense veu ni drets propis, que tanmateix a partir del moviment sufragista va començar a canviar. “Les dones venim d’una història de repressió. Aquestes persones no només lluitaven pel dret al vot, també per produir canvis en la societat que contribuïren a lleis més igualitàries”, assenyala.
L’escriptora i investigadora Eva Palomo recorda que les dones havien de fer els treballs més penosos, sense drets, amb jornades d’entre catorze i setze hores, desenvolupant les mateixes tasques que els homes però rebent molt menys, afrontant en moltes ocasions situacions d’assetjament sexual, sense tindre on fer una denúncia. És per això que reivindica la memòria de totes aquelles dones, perquè de la seua lluita es pot extraure una important lliçó: no importen les diferències ideològiques, generacionals o de procedència, quan es lluita per una causa major: “Un moviment tan divers, tan ric, amb tantes històries de solidaritat, et commou fins allò més profund, també el debat; el fet que s’aconseguiren pactes entre persones amb idees tan diferents. Va ser un moment històric del qual encara hem d’aprendre”.
