El Gran Wyoming, amb unes estudiantes.
JORGE CHENOVART. Fotos: Miguel Lorenzo. Aquest dilluns el presentador de televisió i showman El Gran Wyoming i el director de cinema Pere Joan Ventura han visitat la Universitat de València amb motiu de la projecció de la pel·lícula documental No estamos solos, al Saló d’Actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. L’obra analitza els diversos moviments socials sorgits al voltant del 15M, com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el grup feminista Las Comadres, activistes en contra de la reforma legal sobre l’avortament, o les plataformes de veïns en contra de l’enderrocament de part del Cabanyal i Canyamelar a València. El públic, en la seua majoria estudiantat de Comunicació Audiovisual, va esclatar en aplaudiments quan, després de la projecció del documental, els convidats entraren per a contestar totes aquelles preguntes que volgueren plantejar els assistents.
Les preguntes estaven preparades en les ments dels estudiants i col·lectius que es trobaven en les butaques del saló, però abans va haver-hi temps per a contextualitzar la pel·lícula i possibilitar la reformulació de les qüestions. El plantejament coral del documental, on a través del muntatge es pot observar que cap col·lectiu resta importància a un altre, és necessari per a Ventura, qui afirma que “el fet de poder ajuntar diferents lluites dóna una visió més potent i distinta sobre l’assumpte. Recorde que quan vaig fer El Efecto Iguazú els treballadors de Sintel en les seues manifestacions es van sentir estimulats”.
L’humor va arribar de la mà d’El Gran Wyoming, sense deixar de costat la reivindicació política que generalment porten les seues paraules. El primer dard duia verí i va estava dirigit a la precarietat laboral: “Els joves sou un públic que ens interessa molt perquè esteu, i per desgràcia per a moltíssims anys, en fase formativa, perquè darrere d’açò entrareu en una altra etapa d’aprenentatge”. En la seua primera intervenció hi hagué temps per a comentar la privatització de l’Estat des del punt de vista dels lobbies i com Espanya cada vegada més, segons el seu parer, s’assembla més als Estats Units. La seua reflexió acabà amb un atac a la denominada Llei Mordassa on la societat recorda cada vegada més el Gran Germà que George Orwell exposà en la seua obra 1984. “Açò és el que es tracta d’evitar, el retrat de la realitat”, explicà el showman. Una realitat que, com apuntà Ventura, està mostrada a través del cinema d’intervenció amb No estamos solos. “No volen cap rendibilitat ni tenen cap interés econòmic pel temps dedicat. Simplement, han entés que per diverses circumstàncies i després d’un període de democràcia hi ha hagut un període d’acomodació i relaxació, la ciutadania s’ha relaxat i no sabem si som ostatges o els pringats. Uns obtenen uns beneficis al·lucinants i altres ho passen malament”, conclogué El Gran Wyoming.
El Gran Wyoming, signant un llibre.
Per als convidats, els estudiants havien de ser els protagonistes i per això van dedicar quasi una hora a respondre tots aquells dubtes que els plantejaren, com ara el compromís del cinema social en el cas de Pere Joan Ventura o els dubtes que sorgeixen a qualsevol espectador que veu el Gran Wyoming per televisió, com ara treballar en un mitjà amb una línia editorial diferent a la que planteja El Intermedio, el futur dels mitjans de comunicació o la tasca del periodista en el futur. “A vegades em pregunten pel cinema d’intervenció i la gent se sorprén quan pot semblar que No estamos solos és una pel·lícula optimista. La meua intenció no és fer una pel·lícula optimista, és mostrar la realitat”, afirma amb rotunditat el director de cinema, cosa que genera el riure del públic, ja que no es pot dir més clar. L’únic que li respon és el mateix Wyoming, qui afirma que pel·lícules d’aquest tipus canvien la manera de veure els moviments socials abans considerats com a hippies o antisistema, per la simple qüestió que ha augmentat l’interés per la política per a continuar vivint en comunitat d’una manera decent, i explica que “aquest documental fa cinc anys seria vist per quaranta persones i quinze s’haurien adormit”.
També hi va haver temps per als plantejaments futurs basats en el present. Segons el showman, que la ciutadania haja parlat no significa que les campanyes de protesta hagen conclòs. “La fi d’açò? Jo pense que no perquè vegem que Colau o Carmena hagen sigut situades ací per la ciutadania l’endemà d’arribar a l’alcaldia es van parar els desnonaments. Així, si elles no ho han pogut aconseguir en un dia, “és possible que no es fera res perquè no es volia fer res”, explica i afegeix: “Aquest és l’objectiu de la pel·lícula, explicar que les coses no canvien si tu no les fas canviar”. El Gran Wyoming relaciona els canvis en la política de desnonaments amb la precarietat laboral i denomina involució el camí que s’està portant. “Jo estic davant d’una generació que no té projecte de vida i algú ha decidit que no siga així. Qui s’atribueix el dret de furtar a la gent el seu futur hauria d’estar a la presó. Si algú planteja una llei fins els trenta-cinc o quaranta anys amb un contracte d’aprenentatge, aquest senyor ha d’eixir de la societat”, afirmà el presentador.
El Gran Wyoming, durant la conferència, amb Jenaro Talens, Manuel de la Fuente i Pere Joan Ventura.
La conferència acabà com va començar, amb aplaudiments, i les reaccions semblaven positives. Desiree Castillo, estudianta de Comunicació Audiovisual, afirmava que “els convidats han sigut crítics amb els mitjans, però tenen tota la raó”. Per la seua banda, Javier Méndez i Aaron Segura destacaven el documental de Pere Joan Ventura, tot afirmant que mostra la realitat de la gent indignada i que servirà per a obrir els ulls a la societat, encara que veuen difícil que qualsevol televisió vulga emetre’l. A l’intrusisme en els mitjans de comunicació va fer referència El Gran Wyoming, va dir que abans els mitjans estaven controlats o fundats per gent independent, fóra quina fóra la seua ideologia, mentre que actualment “molts dirigents dels grans grups mediàtics són empresaris i no tenen ni idea de mitjans de comunicació”.
La conferència va estar moderada pel professor de la Universitat de València Manuel de la Fuente, el director del Màster en Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus, Jenaro Talens, i el director del Departament de Teoria dels Llenguatges i de la Comunicació, Santiago Renard.
