logodreta

Holodomor: quan Ucraïna va perdre el gra i la vida

Andriy Yakubuv

Andriy Yakubuv.

JORGE CHENOVART. Les xifres no estan clares, però les dades més objectives extretes fins ara per historiadors apunten al fet que aproximadament cinc milions de persones van perdre la vida a causa de la fam durant els anys 1932 i 1933 a Ucraïna. L’anomenat Holodomor, que en ucraïnés significa matar de fam, va ser el genocidi dut a terme pel govern estalinista aquests anys. L’associació Acció UV-Ucraïna de la Universitat de València, formada per estudiantat ucraïnés que s’encarrega de donar a conéixer la cultura, història i idioma del país, va organitzar una conferència el passat 23 de novembre per a reflexionar i dialogar sobre el que va ocórrer a principis dels anys trenta en l’antiga URSS. L’acte va estar presidit pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, i va comptar amb la participació del professor de Dret Constitucional, Carlos Flores; el catedràtic de Geografia Joan Romero; i l’excònsol honorari d’Ucraïna, Luis Miguel Romero.

 “Si busquen Holodomor en la wikipèdia podran comprovar que el que va ocórrer no està ben explicat i, de fet, no està escrit d’una manera feliç”. Són paraules de Joan Romero. El catedràtic es basa en obres d’historiadors i dels pocs periodistes que van viure el genocidi ucraïnés per a donar, no sols xifres, sinó dades sobre el que va passar. Ucraïna, l’anomenat graner d’Europa, es va veure implicat en els plans quinquennals de Stalin de manera abrupta i, segons Romero, amb coneixement per part de la cúpula governamental soviètica del que anava a ocórrer. El catedràtic cita dos polítics com els principals culpables de la desfeta: Làzar Kaganovich i Viacheslav Molotov. “Van experimentar amb Ucraïna amb un pla de col·lectivització on els camps eren propietat de l’Estat i la demanda de quantitats de producte era inassolible per part dels camperols”, explica. El règim va atribuir la fam al clima i, per a posar en marxa l’economia al servei de la industrialització, s’inicià un procés d’intensificació acompanyat de repressió i saqueig. “S’estableix un relat fals quan es tira la culpa als agricultors, segons el Govern reaccionaris i boicotejadors de l’URSS”, explica Romero.

Per a Carlos Flores, el gènere humà ha avançat a través de mil·lennis, però, segons les seues paraules, només fa cinc-cents anys l’ésser humà occidental començà a plantejar-se si l’enemic té ànima. “Constitueix un gran avanç que es comence a reconéixer que quan s’assassina un ucraïnès o un sudanés del sud a causa de la fam estem davant d’un crim contra la humanitat. La idea de genocidi és un avanç considerable en aquesta humanització de l’ésser humà. Per això no podem utilitzar de manera trivial el concepte en tots els camps de la vida”, afirma.

Paticipants en el debat.

Paticipants en el debat.

“Estem davant d’un fet insòlit, ja que són els camperols els qui es moren de fam, una cosa que generalment passava amb els habitants de les ciutats”. Aquestes paraules de Joan Romero es fonamenten en algunes de les decisions preses dos mesos abans de l’inici del 1933: l’impediment que els agricultors es quedaren amb els excedents obtinguts, una llista negra d’explotacions, la posada en marxa d’un mecanisme sistemàtic de deportacions, el segellament de fronteres i la creació de passaports perquè els camperols no pogueren accedir a les ciutats a fi de pidolar, més l’obligació que Ucraïna havia d’aportar un terç a la producció agrícola de la Unió Soviètica.

La paraula revisionisme és emprada habitualment des d’un punt de vista negatiu. Segons siga la ideologia política de cadascú i la defensa dels seus interessos en la contesa política o bèl·lica, la paraula genocidi pot ser defesa per uns o sobrevalorada per altres. “Hi ha els qui neguen que va haver-hi un genocidi a Armènia. El cas d’Ucraïna es disculpa en molts aspectes, com ara en la seua magnitud, i es dubta de si va ser per la inoperància de l’URSS o per la voluntat d’eliminar el poble ucraïnés. Però el pitjor de tot és que és un genocidi oblidat”, afirma Flores.

 

Holod 33: la primera pel·lícula televisada a la Unió Soviètica sobre el genocidi ucraïnés

La conferència es va completar amb la projecció de la pel·lícula ucraïnesa Holod 33, dirigida per Oles Yanchuk. Aquesta obra va representar un punt d’inflexió per a la ciutadania ucraïnesa que vivia les últimes hores del Govern soviètic. Va ser televisada un dia abans del referèndum per a validar la proclamació de la independència d’Ucraïna, una cosa impensable en el règim totalitari imperant. Les declaracions del director, anys després de la programació en la televisió, reflecteixen la inconsciència de la joventut davant d’un moment de canvi i el perill que representava la realització d’una pel·lícula sobre un conflicte oblidat i rebutjat per les autoritats soviètiques: “Érem joves i no teníem por, ara no faríem el mateix”, va afirmar Yanchuk.

Holod 33 tracta exclusivament la fam patida per part de la població rural ucraïnesa i la duresa de l’exèrcit soviètic davant les condicions infrahumanes viscudes durant els anys que va durar el genocidi. L’escena final mostra un xiquet que mor després de provar el blat prohibit, que va ser una bomba de rellotgeria en un estómac fet pols. El director del grup Ucraïna-València, Andriy Yakubuv, va dir després de la projecció que “si hui ens preguntem per què hi ha una part del país que parla rus és perquè per a cobrir totes aquelles baixes es van portar repobladors de les regions industrials de l’URSS”.

El motiu d’aquesta primera conferència sobre l’Holodomor ha sigut la tradició ucraïnesa de cada últim dissabte de novembre, quan es rememoren els fets. “Hem considerat que és necessari mostrar el que va passar, però no sols des d’un punt de vista general, ja que això no està en els llibres escolars d’història”, explica Yakubuv. La Comunitat Valenciana va ser el primer territori espanyol on es va promoure la rememoració oficial de l’Holodomor, just quan es complien setanta-cinc anys del genocidi, però no es va arribar a tramitar com en altres comunitats com ara el País Basc, Catalunya i les Illes Balears. Torrevella sí que va aprovar una moció de reconeixement a través de l’acord de tots els grups polítics de la localitat. “Són temes que no ixen de qualsevol manera, el vessant passiu d’aquesta xarrada és que cadascú ha de traure les seues pròpies conclusions dels perquès del conflicte actual que assola l’est d’Ucraïna”, explica el principal representant del col·lectiu d’estudiants Acció UV-Ucraïna.

 

Ucraïnés a la Universitat de València

El Servei de Política Lingüística ofereix la possibilitat de conéixer l’idioma i la cultura d’Ucraïna a través del col·lectiu format per trenta estudiants. En els tallers d’ucraïnés es busquen estudiants que tinguen un nivell natiu de l’idioma i coneixements de valencià per a realitzar tàndems lingüístics i culturals. Una altra activitat d’Acció UV-Ucraïna ha sigut la publicació del llibre Ivan Frankó, sobre el polític que va analitzar la cultura literària espanyola a finals del segle xix i principis del xx. “Gràcies a Frankó, s’ha pogut conéixer la literatura espanyola a Ucraïna”, explica Yakubuv.

infouniversitat © 2019 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València