logodreta

Guillermo Palao: “Som un referent en mobilitat i hem de donar un pas més amb les dobles titulacions internacionals”

LORENA HERNÁNDEZ. Un grup selecte de cent vint alumnes, quan acaben els seus estudis, podran dir que tenen dos títols per dues universitats diferents, una de les quals estrangera. Es tracta de les dobles titulacions internacionals, una modalitat de mobilitat que, segons el vicerector d’Internacionalització i Cooperació, Guillermo Palao, representa un pas més en el procés d’obertura de les institucions acadèmiques a l’exterior. L’alumnat que accedeix a una doble titulació participa en un programa de mobilitat organitzat i estructurat perquè totes les matèries cursades a la Universitat de València estiguen reconegudes pel centre de destinació i viceversa: “D’aquesta manera es construeixen dos expedients i s’obtenen dos títols diferents”, assenyala Isabel Vázquez, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística.

Guillermo Palao.

Guillermo Palao.

Perquè això siga possible, cal que l’estudiantat curse entre 90 i 120 crèdits a la universitat de destinació i, per descomptat, que les matèries, els continguts i les competències dels plans d’estudi de les dues institucions tinguen una certa semblança i equivalència. Segons Isabel Vázquez, els avantatges per a l’alumnat són clars: “A més de les competències transversals que s’adquireixen, especialment la pràctica i millora d’una llengua estrangera, el fet d’obtindre un títol per una universitat d’un altre país contribueix a augmentar les expectatives professionals de l’estudiant”. De la mateixa opinió és Guillermo Palao, qui assenyala que està demostrat que els joves que fan part dels seus estudis a l’estranger troben un millor i més ràpid treball que la resta. En el cas dels alumnes de dobles titulacions internacionals les dades són encara més evidents: “Hi ha un avantatge competitiu”, assegura.

La Universitat de València ofereix dobles titulacions internacionals des del curs 2003-04. El centre pioner va ser la Facultat d’Economia, amb el Grau Europeu en Direcció d’Empreses i el Grau en Economia Europea. Aquesta facultat continua sent la més activa i el referent en oferta de dobles titulacions internacionals. Actualment imparteix tres dobles titulacions internacionals amb nou convenis amb universitats estrangeres. Després s’hi va incorporar la Facultat de Dret, la qual a hores d’ara oferta una titulació d’aquestes característiques. En aquest sentit, el vicerector d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat assegura que s’ha fet un gran esforç, però considera que cal donar un salt: “La potencialitat que tenim és molt alta; som un referent en mobilitat i hem de donar un pas més amb les dobles titulacions internacionals. L’objectiu és donar a conéixer aquesta possibilitat i que s’animen altres centres i titulacions”.

Ana-Risquez i Lynn Koopman, intervinents a la jornada.

Ana Risquez i Lynn Koopman.

Quant als alumnes, només cent vint tenen cada any la possibilitat de formar part d’una doble titulació internacional. La demanda és molt alta, així que cada centre estableix tant el moment de fer la sol·licitud com els criteris per a la selecció. “Els requisits que ha de complir l’estudiantat sempre inclouen un determinat nivell de coneixement de la corresponent llengua estrangera, degudament acreditat, i també poden incloure aspectes acadèmics com ara la nota mitjana de l’expedient o el nombre de crèdits mínims superats en el moment de fer la sol·licitud o de desplaçar-se a la universitat de destinació”, comenta Isabel Vázquez.

Lynn Koopman estudia primer d’International Business i entre els seus plans de futur es troba obtindre una doble titulació internacional. En el seu cas, depén sobretot de les notes. Considera que va pel bon camí, només les matemàtiques se li resisteixen. Li agradaria anar a Nottingham i especialitzar-se en recursos humans, encara que els idiomes li interessen molt. Per això és alumna d’un dels grups Ara, de manera que cursa totes les assignatures en anglés. “Es tracta d’una experiència que t’obri la ment a altres cultures i ixes de la teua zona de confort”, comenta.

Una companya seua, Ana Risquez, també es planteja l’opció d’una doble titulació internacional. En el seu cas, assenyala que sempre li ha interessat molt anar-se’n fora i aquesta opció li dóna la possibilitat d’estar dos anys a l’estranger. Ella sap que fer una doble titulació internacional li obrirà més portes, en les seues paraules “perquè al final reps dos títols de dues universitats diferents”. També estudia International Business i comenta que en la seua carrera resulta fonamental la qüestió estrangera: “M’atrau la possibilitat de conéixer gent pareguda a mi, a qui li agrada allò que fa, així com aconseguir contactes per al futur i millorar el meu currículum”.

Segons Isabel Vázquez, la Universitat de València vol donar un impuls a les dobles titulacions internacionals. “Pensem que ara és un bon moment per ampliar l’oferta i amb aquesta finalitat es va organitzar recentment una jornada. Els centres van ser molt receptius i estem segurs que d’aquesta jornada eixiran noves propostes”, indica. Per la seua banda, Guillermo Palao incideix en la necessitat d’optar per aquesta via, perquè el futur passa per la internacionalització: “Es tracta d’una partida en la qual juguen totes les universitats, millorar en els rànquings, optar a convocatòries, atraure els millors estudiants, visualitzar la nostra oferta acadèmica perquè siga atractiva per als alumnes i obtindre prestigi internacional”.

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València