JORGE CHENOVART. La lluita per un lloc de treball comporta un poc més que tindre un bon currículum. Aquesta és la base sobre la qual s’ha realitzat durant tot el mes de desembre un taller de selecció de personal a càrrec de l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la Universitat de València. Al llarg de tres fases, quaranta titulats i alumnes han pogut desenvolupar les competències per a una reunió de treball amb l’objectiu d’adquirir coneixements sobre el que és un procés de selecció de personal. Tot això de manera fictícia, sense empreses darrere del procés. “Està molt bé que hages sigut molt bo o bona en la teua carrera, però sempre hauràs de passar per un procés de selecció, és igual que sigues el millor físic o el més brillant economista de la teua promoció”, explica el professor de la Universitat Francisco Gracia, qui ha sigut l’encarregat d’impartir el taller. Aquesta afirmació es constata amb el fet que molts dels recentment graduats no han passat mai per un procés d’aquest tipus, i a través del taller l’estudiantat ha rebut consells, aprés estratègies i, en definitiva, viscut una situació que pot convertir-se en una muntanya amb grans costeres.
“Quan vas a una entrevista de treball no saps el que et preguntaran”, afirma Gracia. Per a solucionar els dubtes sobre els processos de selecció, l’alumnat del taller ha passat per un procés de selecció fictici, un altre on s’ha potenciat el feedback per part dels seleccionadors mitjançant el qual els examinands han rebut una valoració sobre els punts forts i febles de la seua actuació al capdavant del procés i, finalment, un curs general sobre el que s’havia aprés. “Els processos de selecció en grup estan a l’ordre del dia i és important enfrontar-se a ells”, afirma el professor.
La competència per un lloc de treball és la constant que qualsevol candidat es trobarà. Per a saber desenvolupar un rol específic dins d’una empresa, una cosa determinant segons Francisco Gracia, s’han posat en marxa dos tipus de dinàmiques: una associada a rols, on el candidat ha de respondre al treball que ha de realitzar segons el rol que li toque; i una altra, més versemblant, on s’assigna una tasca a realitzar, estiga o no relacionada amb la seua pròpia plaça. Aquest últim supòsit té una raó, segons Gracia: “És el que trobaran en el dia a dia”.
Un nou titulat o un estudiant que vol trencar la mà en el seu futur camp vol saber què és el que se li demana, però, segons Gracia, no és adequat passar-se de llest, és a dir, intentar anticipar-se al que et demanaran, perquè pot ser perjudicial. “Sempre hi ha un perfil demanat que varia d’uns llocs a altres, i encara que és difícil d’anticipar, el més important és ser honest i respondre sobre la base del que un és”, argumenta. Les competències més valorades i que han sigut explicades en el taller de selecció realitzat a la seu de la Fundació General de la Universitat són saber treballar en equip, ser capaç de comunicar-se bé, la flexibilitat i l’adaptabilitat als canvis. Amb tot, el primer és la resolució de problemes. “Aquesta dada és la que més puntua. Allò aprés durant la carrera té menys importància. És essencial desenvolupar certes capacitats davant dels reptes”, explica Gracia.
Així mateix, cal no rebutjar la possibilitat de traure profit a un currículum excel·lent durant els quatre anys de grau. Segons s’apunta en el curs, hi ha determinats camps, com ara el de les consultories o el de l’advocacia, on tindre un bon expedient és apreciat, ja que significa sacrifici i treball durant prou de temps, una cosa determinant en la formació a imatge i semblança de l’empresa que esculla el candidat o candidata.
Els perfils en els quals el taller ha preparat els alumnes han sigut quatre: ciència i tecnologia, ja que la demanda de persones procedents d’enginyeries és important; un lloc generalista accessible a qualsevol titulat; sector del turisme i l’empresa; i consultoria des de l’àmbit júnior.
De la mateixa manera com estan canviant els processos de selecció, també ho fan les autocandidatures. Enrere queda l’època calia assabentar-se de l’adreça de l’empresa, personar-se allí i saber exactament a qui s’havia de lliurar el currículum. “Continua sent important, però ha canviat molt la manera de fer-ho. Ara hi ha més possibilitats a través de la intranet de les empreses que ofereixen llocs de treball”, explica Gracia.
El coneixement d’un idioma estranger, preferentment l’anglés, es manté com a requisit fonamental per algunes empreses. Però moltes d’elles demanen més del que realment necessita el lloc. Francisco Gracia afirma que “no té sentit demanar un anglés alt si estàs oferint un lloc de peó de magatzem perquè no és necessari”, i afegeix: “El que cal tindre en compte és que un nivell B1 d’anglés es considera actualment com a molt elemental”.
