logodreta

Estefanía Molina: “Les matemàtiques es continuen ensenyant d’una manera tancada, fan falta canvis perquè es comprenguen millor”

Estefanía Molina.

Estefanía Molina.

JORGE CHENOVART. Fotos: Miguel Lorenzo. La graduada per la Universitat de València Estefanía Molina ha sigut guardonada amb el Premi Concepción Medina García que reconeix el millor expedient acadèmic de Magisteri d’Educació Primària. El premi va ser arreplegat per l’estudianta el passat 11 de desembre i aquest dimarts ha oferit una conferència a la Facultat de Magisteri sobre la seua experiència en l’elaboració del Treball de Fi de Grau, dedicat a l’estudi de l’educació en xiquets i xiquetes amb altes capacitats. El premi està dotat amb sis mil euros que suposen l’inici d’una prometedora carrera en l’ensenyament.

–Fes un balanç d’aquests quatre anys d’estudis de Magisteri.

–Molt bé, jo he gaudit de la carrera moltíssim. Com que a Eivissa havia d’estudiar a distància i no em va agradar massa la universitat a Palma, vaig decidir vindre ací. El primer any em va costar una mica, però després ja va estar fenomenal. Sempre m’ho pregunten i mai no sé dir-ho exactament. Jo volia estudiar Magisteri sí o sí, he aprés molt, encara que hi ha de tot, evidentment, però crec que he madurat en estar sola i he pogut començar a fer el que jo vull, que és ser mestra.

–Tot el que contes es desenvolupa en una ciutat nova.

–La veritat és que m’ha agradat molt València. Vivia en una residència molt propera a la universitat i em sembla que és una ciutat gens estressant, com altres d’Espanya.

–Què penses quan et criden i et diuen que reps el Premi Concepción Medina García?

–Jo pensava que era una broma i que m’estaven prenent el pèl. No coneixia l’existència d’aquest premi i és veritat que he tret bones notes, però no sabia que tenia el millor expedient. Em cridaren, m’ho van dir i vaig pensar que era fantàstic.

_ML02860

–Estudiar Magisteri és vocacional?

–Sí. La meua mare recorda que jo, quan era molt xicoteta, ja jugava a ser mestra i així va començar tot.

–T’has plantejat estudiar oposicions?

–Encara no, però sí que m’he plantejat tornar ací i estudiar un màster, gràcies als diners del premi. D’una banda, havia pensat estudiar anglés, però el màster em motiva més. En el Treball de Fi de Grau vaig estudiar les altes capacitats en xiquets i m’interessa això per la situació que viuen a les aules.

–Què s’ha de fer amb els xiquets i xiquetes amb altes capacitats?

–En alguns casos que conec no es fa res i aquests xiquets acaben fracassant. Per això és necessari potenciar aquestes capacitats, en compte de repetir tant perquè la majoria dels xiquets entenguen els coneixements; s’hauria de fomentar l’ensenyament de més coneixements a aquells que ja han entés el que s’ha explicat. També cal fomentar el que li agrada al xiquet, perquè tanta repetició provoca avorriment i tant d’avorriment genera desmotivació.

_ML02861

–Eres superdotada?

–No. Mai no m’han fet cap prova per a demostrar-ho, però sí que he sigut voluntària durant l’últim curs en l’Associació Valenciana de Suport al Superdotat i encara continue en això.

–No t’han preguntat mai per què traus tan bones notes?

–No tinc cap truc especial, però sempre amb els estudis ho he tingut molt clar: cal centrar-se en açò. A l’institut estudiava poquíssims dies abans de tindre un examen, però quan vaig arribar a la universitat vaig agafar hàbits d’estudi més constants.

–Però també vas obtindre una matrícula d’honor en batxillerat.

–L’esforç és la base, però he estudiat tot el que he pogut i la meua nota mitjana no ha baixat en cap curs del nou.

–Quina àrea t’ha agradat més?

–Sense cap dubte, les matemàtiques. Encara conserve algunes llibretes de quan estudiava en primària i tenia apuntades notes on es deia que el que més m’agradava eren les matemàtiques i les ciències. Entre les dues àrees, m’incline més cap a les matemàtiques perquè als xiquets els costa més entendre-les i així poder ajudar-los.

_ML02867

–Quina és la teua opinió sobre l’ensenyament de les matemàtiques en l’actualitat?

–Es continua ensenyant d’una manera tancada. Sumant, com sempre. No s’explica el perquè de les coses, és tot molt abstracte. Crec que s’haurien d’explicar de manera que entenguérem la realitat, perquè hi ha coses que veiem que no les relacionem amb les matemàtiques i es troben en tot el que ens envolta. Te’n pose un exemple: Per què els embornals són redons? Perquè la tapa no pot colar-se pel forat.

–Magisteri és una de les carreres on l’anglés s’està imposant. Com portes l’aprenentatge de nous idiomes?

–Jo en la carrera vaig estudiar francés, ja que a l’institut se’m donava millor aquest idioma. Ara estic estudiant anglés, perquè s’obligarà a tindre el B2 d’anglés per a donar classe.

–Amb el pas al grau, Magisteri s’ha equiparat a qualsevol altra carrera. Et van intentar dissuadir d’estudiar-lo en tindre un gran expedient acadèmic?

–Moltes vegades. A l’institut em preguntaven i sempre contestava que volia ser mestra perquè era el que desitjava, però sempre em deien que havia d’estudiar una carrera més complicada, com ara Medicina o Dret. Jo em preguntava el perquè d’això, quan realment pensava que el millor és una persona amb vocació, no volia ser metgessa ni advocada. No es diu que si treballes en una cosa que t’agrada això no és treballar?

_ML02901

–Després de cursar les teues pràctiques de la carrera, què milloraries dels mètodes d’ensenyament tradicionals?

–Està tot molt dividit, molt aïllat. Cal treballar moltes àrees en conjunt, sabent-ho fer, perquè si no es fa bé, repercuteix en el xiquet.

–L’assetjament escolar continua sent una constant. Què creus que es pot fer?

–Tot té a veure amb l’educació que es dóna a l’escola i a casa. A l’escola cal transmetre valors també, ja que si no es transmeten a casa cal fer-ho en classe.

–Algun pla per a aquests pròxims mesos?

–És possible que me’n vaja a Alemanya a conéixer nous mètodes d’ensenyament. Vaig demanar anar-me’n fora d’Espanya per ampliar coneixements i les classes són en castellà, una cosa molt positiva. La metodologia Montesori és la que seguiré, a través de la qual s’intenta aprendre amb la manipulació, l’acció i el joc, entre altres qüestions.

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València