Esther Andreu, estudianta que ha obtingut una beca del Govern japonés.
BERTA RODRIGO MATEU. Fotos: Miguel Lorenzo. Quan es parla de ciència ficció, el primer que ens ve al cap són pel·lícules com ara 2001:Una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, La guerra de les galàxies, de George Lucas, o ET, de Steven Spielberg. Totes tres obres cèlebres del darrer terç del segle xx, cert. Però pel·lícules, al cap i a la fi. On queda, però, la literatura de ciència ficció? Per què hi ha tan pocs estudis seriosos sobre un gènere tan present i consistent en la majoria de cultures?
Aquesta és, precisament, la pregunta clau que es va plantejar Esther Andreu, una estudianta de vint-i-sis anys de la Universitat de València, quan va decidir sol·licitar una beca al Govern del Japó per a investigar sobre la ciència ficció en la literatura nipona. Mesos després, s’ha trobat amb el vistiplau a la seua sol·licitud i el proper mes d’abril partirà rumb a la Universitat de Ritsumeikan, a Kioto, on al llarg de dos anys estriparà les obres de ciència ficció japoneses com a font per a l’estudi de la cultura i la història del país.
Esther Andreu, llicenciada en Filologia Hispànica, està a punt d’acabar el Màster en Traducció Creativa i Humanística que culminarà, precisament, amb una altra investigació en aquest camp: l’estudi de les obres de l’escriptor nord-americà Clifford D. Simak, un dels màxims representants d’aquest gènere literari tan irracional com especulatiu que s’atreveix a plantejar situacions impensables en la literatura de tall realista. Com deia Eduardo Galeano: “La ciència ficció són narracions imaginàries que no poden succeir al món que coneixem”.
Andreu diu que no sap d’on li naix aquesta atracció pel país del sol ixent, però que li ve de lluny, tant com que porta ja onze anys estudiant el japonés. El projecte que desenvoluparà inclou un doble estudi. Per una banda, estudiar la ciència ficció japonesa en el context de la Segona Guerra Mundial, un moment clau en la història contemporània de l’arxipèlag, amb l’atac a Pearl Harbor el 1941 i el llançament de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki el 1945. Aquests esdeveniments, segons Andreu, causaren un fort impacte en la ciència ficció japonesa, tot donant lloc a relats més complexos i elaborats. De fet, es considera que és arran d’aquest gran conflicte bèl·lic quan la literatura de ciència ficció viu la seua edat d’or.
D’altra banda, la segona part de la seua investigació se centrarà a estudiar quatre relats de ficció de l’escriptor Unno Juza i traduir-los al castellà. Les obres són Guerra l’any 2000 (Nisennen sensō), El bany musical de les 18 hores (Jūhachi-ji no ongaku yoku), La patent de l’home multiarmat (Tokkyo tawan ningen hōshiki) i Vespra del desembarcament a terra britànica (Ei hondo jōriku sakusen no zenya). L’objectiu d’aquesta investigació és “obrir la literatura de ciència ficció japonesa, tan desconeguda, al món hispà”, afirma. Si bé és cert que en el món del cinema o de l’animació la ciència ficció és de sobra coneguda, no ho és en canvi en el món literari. “La ciència ficció és un camp poc conegut i amb poca representativitat, llevat dels Estats Units”, afegeix Andreu, “per això em sembla interessant un projecte d’investigació com aquest que done a conéixer la literatura japonesa de ciència ficció més enllà de les seues fronteres”. Per a la jove filòloga, aquest gènere narratiu és desdenyat pel món acadèmic, especialment a l’Estat espanyol, “on no es pren seriosament, perquè en aquest país els gèneres populars no tenen eixe aire d’alta cultura”, sosté amb un cert rau-rau alhora que afirma que és una important font per a conéixer la història i la cultura d’on es genera.
A poc més d’un mes de marxar cap al Japó, Esther Andreu està convençuda que serà una experiència irrepetible a la qual no pot renunciar. Els dos anys que s’estarà allí li permetran aprofundir en aquest gènere tan desconegut per als occidentals, perfeccionar la llengua i guanyar habilitats per a escriure en els tres complexos sistemes d’escriptura japonesos: el kana, el kanji i el romaji.
El seu futur professional al país asiàtic pot ser, a més, ben llarg, perquè la beca contempla la possibilitat d’una ampliació per a una estada igual a la primera, amb l’única condició d’encetar estudis de doctorat a la Universitat de Ritsumeikan o cursar un màster específic en literatura japonesa.
