Josepa Cucó.
BERTA RODRIGO MATEU. Conéixer d’on provenen, quin és el germen dels moviments cívics i culturals més importants que vertebren les nostres societats esdevé un exercici intel·lectual obligatori a l’hora d’entendre la seua idiosincràsia i la història dels pobles on naixen. Sovint, la falta d’aquest tipus d’estudis fa que en filar la història obtinguem un relat deficitari, orfe dels testimonis i relats que han contribuït, si més no, a donar forma i sentit a la societat actual.
Aquest és, precisament, el propòsit del darrer llibre de Josepa Cucó, De la utopia revolucionària a l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris, publicat recentment per la Universitat de València. La falta d’estudis sobre l’extrema esquerra a l’Estat espanyol, però també a la resta d’Europa, ha sigut el motiu pel qual la catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat va iniciar, ara fa ja prop de quinze anys, aquesta investigació sobre el Moviment Comunista (MC) i el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV).
Al llarg de poc més de dues-centes pàgines, l’autora recorre la història d’aquest moviment polític al País Valencià –sense deixar de banda el context espanyol–, amb l’objectiu d’ordir la trama que explica com aquest moviment polític sorgit durant el franquisme acaba mutant en una associació civicopolítica, Ca Revolta. En paraules de l’autora, és una investigació sobre “el procés de trànsit entre dues formes polítiques de pensament i d’acció: les que representen un partit de l’extrema esquerra (MCPV) i una associació ciutadana de caire contestatari i crític (Revolta)”.
La primera part del llibre, que comprén els tres primers capítols, és una peça clau per a entendre el naixement i l’evolució del MCPV en correlació amb l’evolució en altres zones de l’Estat espanyol com ara el País Basc, Galícia o Madrid. L’autora investiga la història del moviment polític d’esquerra radical des d’una perspectiva col·lectiva, de grup, que proporciona al lector una visió àmplia de l’evolució d’aquest moviment en cada zona geogràfica, especialment al País Valencià. El resultat és una palpitant transfiguració d’un moviment d’esquerres de tall radical, que naix en els darrers anys del franquisme, que acaba sent un moviment cultural arrelat fins l’actualitat a la ciutat de València.
La segona part del llibre, en canvi, són capítols dedicats a històries de vida, concretament a la de Manuel Juan i Cristina Piris, ambdós militants del MCPV i membres de Ca Revolta i, per tant, partícips i artífexs d’aquella transfiguració. Els dos representen el paradigma de la “militància compromesa”, segons l’autora, que comporta el compromís amb aquests moviments tan absorbents i exigents. Les seues vides són, com afirma Cucó, “vivències irrepetibles” que formen part indiscutible de la transformació que patirà el MC al País Valencià al llarg de quasi cinquanta anys.
El llibre, de lectura altament recomanable per a totes aquelles persones amb ganes de conéixer i entendre la vida política, sindical i cultural dels darrers anys al País Valencià, serà presentat dimecres 13 d’abril a Ca Revolta, amb la presencia de l’autora i de l’arquitecte i urbanista Carles Dolz, destacat membre d’aquesta organització civicopolítica.
