logodreta

Experiència internacional més enllà de l’Erasmus

_ML02800

Elizabeth Baran i Xinlian Liu, estudiantes Erasmus a València. Foto: Miguel Lorenzo

ANNA BOLUDA. No hi ha dubte que passar un semestre, o un curs sencer, en una universitat d’un altre país és una experiència molt interessant, tant en l’aspecte acadèmic com en el personal. Això és el que expliquen els estudiants d’ací que se n’han anat fora i els que visiten la Universitat de València, especialment els de lloc poc habituals. A més de les conegudes beques Erasmus, el Programa Internacional de la Universitat de València ofereix la possibilitat d’anar a Austràlia, Japó, Corea del Sud, Estats Units, Canadà i un bon grapat de països d’Amèrica del Sud, entre altres destinacions. Els convenis són bilaterals, així que estudiantat d’allà també té el seu destí ací.

A l’altra banda del món
Claudia Belda s’acaba de graduar en Dret i l’últim curs el va fer a la Universitat de Wollongong, a Austràlia. “Jo primer me’n vaig anar d’Erasmus a Praga, a fer tercer, i l’experiència va ser molt bona, però volia fer un pas més enllà, buscar una cosa una miqueta diferent, i vaig demanar d’anar a Austràlia a fer quart. En principi va ser per a un semestre i al final em vaig quedar l’any sencer”, explica.

Jon Ruiz Urkidi fa el doble grau en Dret i Ciències Polítiques, però se’n va anar a Corea del Sud motivat per una de les seues aficions. “Volia anar-me’n lluny, i dins de les opcions del Programa Internacional Corea del Sud em va cridar l’atenció perquè coneixia prou del país per la seua cultura de videojocs i jocs en línia”, diu. Va passar un semestre a la Universitat de Dongguk, a Seül.

Jon-Ruiz-Urkidi-1

Jon Ruiz Urkidi.

Tots dos destaquen que es van trobar amb sistemes d’ensenyament molt diferents als que estaven acostumats. “Ací, a Dret, ens fan memoritzar molt i allà es treballa amb els codis a mà en tot moment, però és molt més difícil perquè el que es plantegen són casos pràctics, retorçuts, per a mirar d’ensenyar-te a resoldre’ls. Teníem classes magistrals, una o dues per setmana, amb molts alumnes per classe, però l’assistència no era obligatòria: de fet, aquestes classes es graven i les pugen a la web per a veure-les des de casa. I després teníem classes pràctiques, amb un màxim de vint-i-cinc alumnes, cosa que facilita que els professors et coneguen, que es puguen fer moltes dinàmiques de grup, etc., i on has de participar de manera activa obligatòriament”, explica Claudia Belda.

“Corea del Sud és una societat molt competitiva, molt més que ací”, diu Jon Ruiz Urkidi, “i dins de cada classe fan contínuament rànquings sobre qui va més bé i qui no. Cada nota està limitada a un nombre de persones: tants deus, tants huits… Però també hi ha classes molt participatives, on fan que t’impliques molt, i això va ser molt interessant”.

 

Tòpics confirmats
Fora del campus l’experiència internacional comença, sens dubte, carregada de prejuís. “Jo vivia en una ciutat costanera d’Austràlia, a prop de Sidney, i allà tothom fa surf. A mi em semblava un estereotip, però era totalment cert. De fet, jo també ho vaig intentar”, diu Claudia Belda.

“Jo esperava que la població jove de Corea del Sud parlara anglés, i em va decebre molt veure que no era així en absolut, ni tan sols molta gent dins de la mateixa universitat el parla mitjanament bé. Això complicava un poc les coses. Per exemple, jo sóc vegetarià i menjar fora era una odissea, perquè m’era quasi impossible saber quins ingredients tenia cada plat”, recorda Jon Ruiz Urkidi.

Claudia Belda.

Claudia Belda.

Claudia Belda ja sabia que, quan estudies fora, costa fer amistats amb la gent local, però en aquest cas va ser diferent: “No m’esperava encaixar tan bé amb la gent d’allà. Vaig fer més amics australians que internacionals, són una cultura molt acollidora”. Jon tenia la idea que a Àsia, en general, la gent ix poc de festa, “però a Corea del Sud no és així, ixen fins a molt tard. Hi ha un poc de racisme, per dir-ho així, en el sentit que en alguns llocs als estrangers ens cobren més, però en general són una societat molt amistosa”.

 

A València per aprendre espanyol
Xinlian Liu és una estudianta de tercer any de la University of International Business and Economics de Beijing, on fa un doble grau en finances i espanyol. “Tots els de la meua classe tenim allí aquesta doble especialitat, i ja està previst que passem un semestre en una universitat espanyola: triem entre Madrid, Alacant i València, i jo vaig triar la Universitat de València perquè em va semblar la més prestigiosa de les tres, i perquè té un ambient internacional molt interessant”, explica en anglés. Tot i que estudia espanyol, les assignatures d’economia i gestió que cursa ací les fa en anglés i, a banda, va a classes de l’idioma.

“També em va ajudar a decidir-me el fet d’estar al costat del mar i que no siga una ciutat massa gran. Venint de Beijing, no volia anar a una metròpoli. A més, m’agrada que ací no hi haja molts estudiants del meu país, perquè així puc conviure més fàcilment amb gent d’altres nacionalitats”. Per a passar un semestre a la Universitat de València, Xinlian Liu compta amb una beca del govern xinés.

Elizabeth Baran ve des de la Universitat de Rutgers, a Nova Jersey (Estats Units). Compta amb una beca d’una fundació privada del seu país que li permet passar un semestre ací per a completar el seu triple grau en ciències polítiques, espanyol i estudis de gènere. “Ací m’he matriculat en assignatures de ciència política i d’espanyol. Tinc clar que ara mateix, als Estats Units, és molt important aprendre espanyol. Des de la meua universitat ens oferien vindre a València o a Barcelona, i la veritat és que quan vaig arribar no sabia gran cosa sobre la ciutat. Però el programa de benvinguda de la Universitat de València m’ha ajudat a situar-me i conéixer també la vostra història”, diu en un espanyol fluid.

 

Les classes, des de dues perspectives
A Xinlian Liu li agraden les classes que ha tingut fins ara. “Ací l’horari és més flexible, i m’agrada que tinguem les classes de teoria i pràctica diferenciades, això no ho tenim en la meua universitat a la Xina. I m’agrada molt haver de fer treballs de grup, perquè això em dóna l’oportunitat d’estar més a prop d’altres estudiants internacionals”.

Per a Elizabeth Baran, en canvi, la sensació és justament la contrària: “Als Estats Units tenim moltes més classes pràctiques que ací, trobe que hi ha massa sessions magistrals. Però una de les coses que m’agrada molt és que m’he pogut matricular en una assignatura de Dret, i en el meu país això només es pot fer com a postgrau. Jo, de fet, vull ser advocada, i el fet de tindre un primer contacte amb la matèria és fantàstic”.

 

Més enllà de les guies turístiques
“Jo tenia moltes ganes de tastar una paella”, diu Xinlian Liu, “perquè n’havia sentit molt a parlar i volia provar l’original. I el resultat és que es tracta d’un plat massa salat per als gustos xinesos!”, explica amb certa decepció. “El que no m’ha decebut en absolut és la platja, és fantàstic viure tan a prop de la mar i poder anar sovint. El que no m’esperava de cap manera és que les botigues tanquen els diumenges. A la Xina tot és obert tots els dies, i ací els diumenges només trobe obertes les botigues dels xinesos”, riu.

“Jo vaig arribar a València a mitjans d’agost”, diu Elizabeth Baran, “i no em podia creure que mitja ciutat estiguera tancada per vacances. Jo vinc de prop de Nova York, allà no es concep que les tendes tanquen unes setmanes. Però m’agrada el ritme menys estressat que teniu ací”.

Una de les altres coses que xoca des del punt de vista xinés és que ací la gent es passe nits senceres de festa. “En el meu país és impensable, com a molt tard a mitjanit som a casa. I ací no m’acostume a eixir fins tan tard”, diu Xinlian Liu. “Als Estats Units la gent, quan ix, beu molt, tot i les limitacions que hi ha: no es pot beure al carrer, per exemple”, explica Elizabeth Baran. “En la meua universitat es va saber que un professor s’havia fet una cervesa amb alumnes i va ser un escàndol nacional. Ací és més relaxat, i la gent no beu de manera tan exagerada. I també em xoca molt que les parelles són molt més lliures a l’hora de mostrar afecte en públic, fins i tot les del mateix sexe”.

 

Consells a partir de l’experiència
Tant Claudia Belda com Jon Ruiz Urkidi, una vegada viscuda l’experiència, recomanarien les seues destinacions a qui s’estiga plantejant el Programa Internacional: “Si algú està pensant-se d’anar a Austràlia, que ho demane. És una experiència extraordinària, t’obri la ment, et fa ser més independent i coneixes altres cultures, no només la de destinació. En la meua universitat hi havia moltíssims estudiants internacionals, però d’Europa n’érem ben pocs; sobretot eren asiàtics, nord-americans i sud-americans. A més, Austràlia ofereix l’avantatge de l’idioma, et permet perfeccionar l’anglés”.

“Jo també aconsellaria anar a Corea del Sud”, diu Jon, “és una cultura totalment diferent. Seül és com el Nova York asiàtic i pots viatjar fàcilment pel sud-est asiàtic. Però has de tindre clar on vas, informar-se bé primer i estar convençut”.

L’experiència també pot comportar alguns xicotets entrebancs. “Austràlia és molt cara, molt més que ací o que anar als Estats Units, sobretot pel que fa a l’allotjament. Per exemple, la residència de la universitat on vaig estar costava uns mil euros mensuals, i no era de les més cares”, diu Claudia Belda.

“Jo també pagava una cosa semblant per l’allotjament”, explica Jon Ruiz. “A més, una volta que estava allà vaig voler viure l’experiència al màxim i viatjar per la zona, i això també val diners. Així que, encara que l’ajuda era més gran que les de les beques Erasmus, no era prou per a tot. Però va pagar la pena”.

Un altre possible entrebanc és el de les convalidacions: les assignatures no coincideixen, i tot i que finalment els ho han convalidat tot, tant Claudia com Jon han hagut d’estudiar-se pel seu compte alguna troncal d’ací i examinar-se’n en tornar. “Una volta allí vaig veure que no hi havia massa assignatures de la meua especialitat, i que moltes que suposadament havien de ser en anglés al final eren en coreà, així que vaig haver de mesclar dret internacional amb assignatures de màrqueting o de lideratge per a completar horari. I això després és més complicat per a convalidar. A més, és millor anar-se’n sense deixar cap assignatura pendent ací. I cal carregar-se de paciència amb la burocràcia, perquè la Universitat et pot ajudar, però fins a cert punt, has d’estar molt atent a fer tots els tràmits correctament i dins de termini”, diu Jon Ruiz Urkidi.

Aquests mesos fora, a més del que han suposat de manera directa, també poden tindre un efecte positiu en el seu futur. “Més enllà del que ja m’ha aportat, estic segura que em servirà: he fet algunes entrevistes per a fer pràctiques i a tot arreu ha agradat saber que he estat fora, perquè demostra independència, que tens recursos per anar on calga, entre altres coses”. Jon té la mateixa confiança: “Estic segur que incloure una estada a Corea del Sud destacarà en el meu currículum. Com a mínim, cridarà l’atenció que me n’haja anat a deu mil quilòmetres”.

En xifres
El curs passat se’n van anar a les destinacions no europees un total de 145 estudiants de la Universitat de València; enguany en seran 164. Les beques, que poden ser d’un semestre o del curs sencer, les demanen sobretot estudiants del Grau de Negocis Internacionals, Educació Social i Pedagogia. L’ajuda econòmica, provinent dels fons propis de la Universitat de València, depén del país de destinació i de la durada de l’estada.

Pel que fa als estudiants extracomunitaris que visiten la Universitat de València, el curs passat en van ser prop de tres-cents. Enguany encara estan tancant sol·licituds per al segon semestre. Vénen sobretot d’Estats Units, de diversos països sud-americans (Xile, Mèxic, Colòmbia, Perú, Brasil…), Canadà, Xina, Marroc o Israel. Els graus amb més presència són Estudis Hispànics, Negocis Internacionals i Ciències Polítiques. En general reben ajuda de les seues universitats o dels països d’origen. La contribució de la Universitat de València és l’exempció de les taxes.

Més informació sobre les beques del Programa Internacional de la Universitat de València clicant ací:

 

 

 

infouniversitat © 2024 All Rights Reserved

Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València. Disseny i edició digital: T. Gorria. Fotografia: Miguel Lorenzo. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Edita: Universitat de València