Gustau Muñoz, Julián Marrades, Pedro Ruiz, Wolfang Fritz Haug, Giulia Colaizzi i Antonio Ariño.
MARIA IRANZO. Fotos: Miguel Lorenzo. Fa dèsset anys, just en el fil que separa el segle xx del xxi, un grup d’investigadors socials i científics va voler signar el seu compromís intel·lectual i ètic amb la ciutadania per tal d’afrontar els problemes actuals i aconseguir “una societat més madura, més feliç en definitiva”. I ho van fer. Va ser a través d’una revista, “una publicació d’origen i rigor acadèmics, però no per acadèmics, sinó adreçada a un públic interessat en ampliar el seu horitzó de preocupacions”, insisteixen el seu director i exrector, Pedro Ruiz, i el secretari de redacció, Gustau Muñoz.
En un moment històric en què “és aberrant el nivell de degradació i simplificació dels missatges per analitzar les problemàtiques actuals”, apunta Muñoz, l’imperatiu de Pasajes ha sigut promoure un debat d’idees que escape de la societat de l’espectacle.
Deu el seu nom a Walter Benjamin i la seua obsessió pels passatges del París del 1939, aquelles construccions fetes per a exhibir els productes industrials amb una bella aparença que cegava les mancances del model productiu del capitalisme. Com aquelles estructures, la revista inicià la seua trajectòria amb “la voluntat d’il·luminar no sols teòricament, sinó des de la immediatesa, un univers tan factual que es presenta com a fantasmagòric”. Així resava el seu primer editorial.
I amb aquest principi és com aborda, en forma de debat, la metamorfosi de les dretes radicals, els canvis del capitalisme digital, el gran repte del canvi climàtic i la incapacitat per afrontar-lo, les noves formes de sotmetiment i de desigualtat i la resiliència, la capacitat d’adaptació enfront d’un agent pertorbador o una situació adversa. “En aquest número 50 no hem volgut donar importància a una xifra redona; ens hem decantat per analitzar les marques de la nostra historicitat. Pasajes vol donar sentit al nostre present aprenent del passat per a poder imaginar el futur”, explica la catedràtica Giulia Colaizzi, actual membre del consell de redacció.
Pedro Ruiz, Wolfang Fritz Haug i Giulia Colaizzi.
El seu fonament, el consell de redacció
Aquest òrgan matriu de la publicació ha estat format des de l’inici per professors de la Universitat de València de dimensió pública, entre els quals trobem l’historicista Antoni Furió, el jurista Javier de Lucas, el sociòleg Ernest Garcia i els científics Juli Peretó i Andrés Moya. “No ha sigut una revista de tendència, pel que fa a temàtiques i enfocament, ni amb una doctrina en sentit militant. Volem convidar la gent a pensar i, per això, en ella han entrat en debat corrents de pensament diversos. Això sí, tots tenen un denominador comú: els valors democràtics i igualitaris, necessaris per a construir una societat sense exclusions”, apunta Muñoz, qui en un curt període de temps donarà el relleu a Pilar Montañana com a secretària de redacció, encarregada especialment de donar visibilitat a la revista a través d’internet.
Dins del nombre de signatures de relleu impreses en els cinquanta números –Enzo Traverso, Carlo Ginzburg, Manuel Alcaraz o Jordi Borja–, en aquest últim destaca, entre altres, la de l’alemany Wolfang Fritz Haug. El filòsof va voler estar present el passat dimarts en la presentació de l’exemplar que va tindre lloc al Paranimf de la Universitat de la mà del vicerector de Cultura, Antonio Ariño.
Imatge del públic assistent.
L’actual passatge al capitalisme digital
En un perfecte castellà, Haug va subratllar la seua “fascinació” per la publicació, on ell desbudella l’actual passatge a un nou capitalisme, el digital. Per a l’assagista, la nova fase capitalista representa la pauperització de les classes mitjanes i “són aquestes masses, que se senten víctimes i abandonades pel sistema, les que expliquen precisament l’èxit del fenomen Trump”. “Però el somni americà ja no tornarà. El prohibeix la competitivitat tecnològica, que és hui l’arma per a matar els competidors. Com explicaríem si no l’èxit d’empreses com Uber que no té cotxes en propietat i, en canvi, està valorada en milers de milions d’euros?”, apuntà.
“El més atractiu d’aquesta revista és que és un instrument de detecció i d’enteniment de problemàtiques, les quals aborda des de diversos angles”, subratlla el metafísic Julián Marrades, un dels lectors que ha seguit els passos de Pasajes número rere número, i de la qual admira també “el seu atractiu il·lustrat”.
En aquest “inquietant” context en què s’endinsa Pasajes en la seua nova meta cap al número 100 es marca un ideal: “Transformar la ràbia dels impotents en ira”, despertar la ciutadania i reconquerir allò polític a manera de passatge.
